dimecres, 30 de març de 2011

Patologia de l´ATM



Per la Dra. Concepció Climent Vallejo
Metgessa Estomatòloga del CAP Lluís Millet












L'Articulació temporomandibular (ATM) és una patologia que ha estat poc valorada durant molt de temps.

En l'actualitat es reconeix cada vegada més la importància que tenen els desordres d'aquesta articulació en la vida quotidiana de la població.

En prestar més atenció a aquests problemes, s'ha posat en evidència l'alta freqüència amb què es presenten així com ha fet que es conegui millor la patologia i el tractament.

Segueix sent una patologia que en molts casos no és diagnosticada, ja sigui per desconeixement de la mateixa, o bé, perquè s'expressa com dolor referit a altres zones com:

  •           Oïda
  •           Coll
  •           Mandíbula
  •           Cap
  •           Columna cervical i cintura escapular

Es denomina disfunció temporomandibular o crani-mandibular (DCM) a diferents problemes clínics que afecten:
          Musculatura masticatòria
          Articulació temporomandibular
          Estructures associades


Quina és la patologia de l'articulació temporomandibular (DCM)?

Com totes les articulacions presenta patologia traumàtica, funcional, inflamatòria, degenerativa, hereditària i del desenvolupament.

La patologia funcional està íntimament relacionada amb els músculs de la masticació i amb les dents. 


L'apretat de dents, diürn i nocturn (bruxisme), relacionat amb l'estrès, determinats hàbits nocius com mossegar-se les ungles, galtes, mossegar objectes, mastegar xiclet, ... (parafuncions), l'hiperlaxitud o hipermobilitat articular i les maloclusions severes, són factors que influeixen en la patologia d'aquesta articulació.

La patologia intraarticular més freqüent és l'alteració de la mobilitat i de la posició del menisc o disc. Les malalties que afecten les articulacions també poden tenir el seu reflex en l'ATM.

El símptoma més freqüent de patologia de l'ATM és el dolor localitzat a l'articulació i / o en els músculs masticatoris. També són freqüents la limitació de l'obertura i / o altres moviments de la boca, així com els sorolls a la articulación.

Se poden presentar també molèsties en altres zones, com en l'oïda i la mandíbula, així com mal de cap i dolors referits a esquena i coll (cervicals).
 

Com podem saber si patim una DCM?

Els signes i símptomes que ens poden orientar o fer sospitar que patim una DCM, són els següents:
          Dificultat i / o dolor en obrir la boca (badall, etc)
          Mandíbula bloquejada fixa o fora del seu lloc.
          Dificultat i / o dolor en mastegar i en parlar.
          Sorolls o espetecs en obrir, tancar o mastegar.
          Rigidesa o tibantor i cansament en els maxilars.
          Dolor d'oïda o al voltant d'ells, o en les temples.
          Freqüència de cefalees, mal de coll o de dents.
          Canvis en la mossegada. Dents sensibles i desgastats.
          Dolors crònics, sense fonament, a cervicals i esquena.


En què consisteix el tractament?

          Farmacològic (AINES, relaxants musculars, etc)
          Rehabilitació (Electroteràpia, manipulació, educació d'hàbits i dietes, exercicis,
           correcció postural)
          Oclusals (Férules, pròtesis, ortodòncia, etc)
          Artrocentesi (Rentat, infiltracions, etc)
          Artroscòpia diagnostica i cirurgia artroscòpica (biòpsia, alliberament brides, extracció
           c. lliures, recol.locació meniscal, etc)
          Cirurgia ortognàtica i tècniques de cirurgia convencional
          Psicologia / Psiquiatria (Tractament de l'estrès i de l'hàbit atapeït de dents)

Moltes vegades la simptomatologia DCM remet o s'accentua, ja que són processos que varien segons les circumstàncies de l'individu: estrès.

La major part de la població pot presentar clic en els seus ATMs que romandran estables o que disminuiran amb educació d'hàbits i dietes, control de l'estrès i, si cal, amb l'ajuda d'una fèrula.

La fèrula oclusal, també serà útil en patologies inflamatòries i degeneratives per reduir les tensions articulars així com en els postoperatoris de la cirurgia artroscòpica.

La cirurgia artroscòpica ens permet solucionar quadres clínics en què el tractament conservador és insuficient, amb cirurgia mínimament invasiva. L'artroscòpia té també un paper diagnòstic. 

La resposta al tractament és millor com menys evolucionada és la patologia. A més de tractar la simptomatologia, cal controlar els factors que predisposen i el control de l'estrès per aconseguir bons resultats



Fulls per a pacients (CAP Lluís Millet) Castellà  Català
.
.
.
.
.

2 comentaris:

Josep Mª Boada Gil ha dit...

Multissimes gracies per un article que sempre he notat a faktar arreu. Des de que el article "ATM , la gran desconocida" de FMC de l'any 1996 em va obrir els ulls, he diagnosticat a varies deenes de persones, sobre tot dones de 30 a 50 anys que consultaven per cefalees, mal de coll, dolors crònics, sense fonament, a cervicals i esquenao de dents. i presentaven dents sensibles i desgastats.
L'antecedent de latigazo cervical i/o ortodoncia ak¡juda a pensra en aquest diegnostic.
Rl gran repte es troba el ortodoncista i/o fisio que faci un tractament correcte. Jo el he trobat, i curiosament rep la formació a EEUU. El seu professor americà li va adreçar ahir una pacient alemana que volia tractament a Europa. Aixo es globalitzacio

Josep Mª Boada Gil ha dit...

Multissimes gracies per un article que sempre he notat a faltar arreu. Des de que el article "ATM , la gran desconocida" de FMC de l'any 1996 em va obrir els ulls, he diagnosticat a varies decenes de persones, sobre tot dones de 30 a 50 anys que consultaven per cefalees, mal de coll, dolors crònics sense fonament a cervicals i esquena. I presentaven dents sensibles i desgastats.
L'antecedent de latigazo cervical i/o ortodoncia ajuda a pensra en aquest diegnostic.
L'exploració l'explica l'article pero agfageixo la dismetria facial, la mala oclusio, "el desarreglament" (concepte quiropractic que `'explora amb el pacient estirar a la camilla i mostra dismetria que es compensa al posar un depresor entre les dents)
El gran repte es trobar el ortodoncista i/o fisioterapeuta que faci un tractament correcte. Jo el he trobat, rep la formació a EEUU. El seu professor americà li va adreçar ahir una pacient alemana que volia tractament a Europa. Aixo es globalitzacio

23 de juny de 2011 0:46