dimecres, 25 de maig de 2011

Consells per a millorar la seguretat del pacient

Sovint no reparem en la importància d'una preparació adequada prèviament a acudir a la consulta d'un Centre de Salut. No sempre ens acordem de dir-li al metge tota la medicació que estem prenent, si hem
adquirit alguna planta medicinal, d'explicar-li correctament el que ens ha dit un altre especialista (ens ho pot haver explicat malament o nosaltres no haver-ho entès)…

Per les presses, nerviosisme o simplement un oblit es poden passar per alt detalls importants que poden causar algun perjudici al pacient. A aquests perjudicis els anomenem efectes adversos de l'assistència.
Hem de prestar-li una atenció cada vegada més segura i per això li demanem que tingui en compte aquestes pautes que li assenyalem a continuació cada vegada que acudeixi a la consulta del seu metge de família o infermera del Centre de Salut







També et poden interessar:

Pauta per a extracció dentaria, cirurgia menor i major en pacients anticoagulats



S’ha de valorar en cada pacient el risc trombòtic i hemorràgic per indicar la necessitat i el tipus de teràpia pont.

En tots els casos s’ha d’informar el pacient dels riscs i beneficis que això comporta i permetre-li participar en la decisió.




Procediments quirúrgics majors i programats


1.- Pacients d’alt risc tromboembòlic
Pròtesis valvulars mecàniques, amb altres diagnòstics i amb embolisme sistèmic previ i tromboembolisme venós de menys de 3 mesos.

S’han de suspendre els AVK, com a mínim 3 dies (acenocumarol) o 5 dies (warfarina) abans de la intervenció.

El primer dia, el pacient no ha de rebre cumarínics ni heparina.

A partir del segon dia, ha de rebre heparina a dosis terapèutiques. L’heparina a dosis terapèutiques s’ha de substituir per dosis profilàctiques d’alt risc, amb suficient antelació per permetre la intervenció considerant el tipus d’analgèsia.

S’ha de fer una prova analítica de coagulació abans de la intervenció.

S’ha de mantenir l’heparina a dosis profilàctiques d’alt risc durant un mínim de 24 hores, excepte si hi ha cirurgia d’alt risc hemorràgic (com ara la cirurgia neurològica o alguns tipus de cirurgia oftàlmica), cas en què s’ha de mantenir un mínim de 72 hores.

Posteriorment, si no hi ha hagut complicacions hemorràgiques significatives, s’inicia l’heparina a dosi terapèutica.

Una vegada el pacient rep tractament amb heparina a dosi terapèutica, es pot donar el pas als cumarínics, superposant ambdós tractaments fins que el valor de la INR es trobi en un marge terapèutic.


2.- Pacients de baix risc tromboembòlic
Com FA no valvular sense embolisme previ.

S’ha d’administrar l’heparina a dosi profilàctica alta des de l’endemà de la supressió de l’anticoagulació oral fins a 3-5 dies després de la represa, especialment si les persones estan enllitades.



Procediments quirúrgics menors

S’hi inclou la fotocoagulació amb làser, les infiltracions, el cateterisme cardíac i les exploracions endoscòpiques amb probable presa de biòpsies. Cal valorar en cada cas la necessitat de suspendre els AVK.

La pauta més habitual és suprimir el tractament esmentat durant els 2-3 dies (acenocumarol) o 4-5 dies (warfarina) previs al procediment i recomençar-lo el dia de la intervenció.

Als pacients d’alt risc tromboembòlic, se’ls ha d’administrar heparina a dosi profilàctica d’alt risc des del segon dia de la supressió dels cumarínics fins que la INR sigui adequada.

En pacients de menor risc, es podria obviar la profilaxi amb heparina, excepte en cas d’immobilització.

- En la cirurgia de cataractes amb anestèsia tòpica (no mitjançant punció retrobulbar) no cal suspendre l’anticoagulació oral.

- En biòpsies cutànies superficials no cal suspendre l’anticoagulació oral; cal fer hemostàsia local efectiva.



Informació per a pacients

1.- Pauta per a extracció dentaria o cirurgia menor en pacients anticoagulats amb sintrom i amb baix risc tromboembòlic:  Pauta   (Castellà)

2.- Full escrit  informatiu  (Català)







Informació per professionals


Article de El comprimido molt concret i amb unes pautes d´actuació molt pràctiques


Més Articles d´interès









També et poden interessar:

dilluns, 23 de maig de 2011

Autoexploració Mamaria



 
Autores:
Tania Arina Ojer (Diplomada Universitaria en Enfermería)
Laura Armendáriz González (Diplomada Universitaria en Enfermería)

Centro de Salud de Sangüesa (Navarra)






.
.

El autoexamen de mamas se recomienda con el objetivo de que la mujer conozca su propio cuerpo y así detectar con la mayor brevedad posible cualquier alteración.

Está comprobado que en mujeres que realizan sistemáticamente una autoexploración física, presentan estadios más precoces de patología mamaria y con menor afectación ganglionar axilar.

Hay que concienciar a las mujeres que ellas mismas pueden realizar el autoexamen mamario, que es muy importante y sólo tienen que seguir unas pautas mínimas para su realización.

Es una técnica sencilla, por ellos se puede realizar en casa, y rápida, sólo hay que invertir 5 minutos al día.





AUTOEXPLORACIÓN MAMARIA

El cáncer de mama constituye, en todo el mundo, el tumor maligno más frecuente en la mujer, representando del 28% de todos los cánceres. Además, es propio de países desarrollados.

El riesgo de desarrollarlo aumenta progresivamente conforme aumenta la edad de la mujer.

El hallazgo de un bulto, nódulo o masa de consistencia dura es la manifestación más frecuente del cáncer de mama (80%). Otra manifestación del mismo, aunque más rara (5%), es la secreción sanguinolenta por el pezón.

La detección de un tumor en fase inicial conlleva un mejor pronóstico y una mayor supervivencia; además, en el caso de los tumores mamarios, su detección precoz permite realizar intervenciones quirúrgicas menos mutiladoras y con menores secuelas.

El realizar sistemáticamente una autoexploración física puede detectar un tumor en fase inicial, lo que conlleva un mejor pronóstico, menor afectación ganglionar y una supervivencia mayor.

Dedicar regularmente 5 minutos al cuidado de los pechos, podrá detectar a tiempo cualquier problema. Un gran número de cánceres de mama es descubierto por la propia paciente al notar una irregularidad, ya que es quien mejor conoce su cuerpo.

No existe una técnica especial que sea mejor que otra. Cada mujer deberá buscar la forma que considere más fácil.

Conviene insistir en ciertos aspectos importantes para que su realización sea correcta:

- Hacerla al finalizar la menstruación (En mujeres menopáusicas asociarla a algún día del mes).

La autoexploración se debe centrar en dos aspectos fundamentes:

- Debe hacerse con tranquilidad, sin prisas.

- Seguir siempre la misma forma de autoexploración, buscando el momento y situación que a cada una le resulte más cómoda o fácil de recordar. (Muchas mujeres eligen el momento de la ducha diaria para realizar la inspección delante del espejo y la palpación durante la misma; otras, lo asocian al momento de acostarse).


1.- Inspección
2.- Palpación

Inspección
Debe realizarse frente al espejo con luz adecuada que evite sombras.
Hay que observar el aspecto de las mamas (simetría, tamaño, forma, color...) y buscar zonas de enrojecimiento, resaltes o bultos, así como hundimientos u hoyuelos.

Comprobar el aspecto de la piel y prestar atención a areolas y pezones (comprobar retracciones o hundimientos).


autoexploracion_mamaria_mama/inspeccion_palpacion_bulto

Se deberá repetir la misma operación con los brazos a lo largo del cuerpo, con las manos apoyadas en la cadera y, finalmente, levantando los brazos hacia el techo.

Palpación
Bien tumbada en la cama o en la ducha, colocar el brazo de la mama que explores debajo de la nuca:
autoexploracion_mamaria_mama/palpacion_deteccion_bulto
Palpar la mama con las yemas de los dedos de la mano contralateral:

Trazar círculos alrededor del pezón. Coger el pezón entre los dedos índice y pulgar y presionar para comprobar si sale líquido.
autoexploracion_mamaria_mama/detectar_formacion_liquido
Una vez finalizada la exploración de la mama, bajar el brazo y efectuar la palpación de la axila, para descubrir la presencia de nódulos o bultos.

Repetir la misma operación en la otra mama utilizando la mano contraria.

Se debe intentar seguir siempre un mismo orden en la palpación. Se puede realizar por cuadrantes:

- Superior Interno
- Inferior Interno
- Inferior Externo
- Superior Externo



ATENCIÓ

Conviene ser cuidadoso con el cuadrante superior externo de la mama, que es la parte más próxima a la axila, ya que esta zona es donde se detectan más de la mitad de los cánceres de mama.










També et poden interessar:

divendres, 20 de maig de 2011

Guia d´Insuficiència Cardiaca per a pacients


Aquí deixo una guia molt didàctica i en format album de fotos per fer mes entenedora la malaltia. 

La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome clínica complexa, conseqüència de canvis hemodinàmics, neurohormonals, moleculars, estructurals o funcionals, que disminueixen la capacitat del ventricle per omplirse o ejectar sang, i que es caracteritza per la intolerància a l'exercici, la retenció de líquids i l’augment de la morbimortalitat. 


El múscul cardíac, el miocardi, no bomba prou sang per satisfer les necessitats de l’organisme, es produeix una insuficiència cardíaca. La poca força per bombar provoca que el múscul del cor quedi flàccid i, per això, es dilata i sembla més gros. D’aquí ve un altre nom amb el qual es coneix aquesta malaltia: cor gros.

També es coneix amb el nom de cor cansat i és que el principal símptoma és la fatiga i l’ofec constant de les persones afectades per aquesta patologia. A més a més, també pot ser que se’ls inflin les cames a causa de la mala de circulació de la sang.

Avui dia, aquesta malaltia afecta el 17% de les persones de més de 70 anys.

Molts ja han tingut alguna altra patologia cardiovascular i solen tenir una mala qualitat de vida. I és que s’ha de tenir en compte que són malalts que sovint ingressen a l’hospital i que s’han de medicar amb una gran quantitat de medicaments
 
 
 
 
 








Més informació complementaria i relacionada amb l´Insuficiència Cardíaca







També et pot interessar:

Recomanacions per als pacients portadors d'un stent coronari

Consulta

"Sóc portador d'un stent coronari i prenc Clopidogrel i Aspirina i he de realitzar una intervenció dental..."
              
Que haig de fer?

Recomanacions per als pacients portadors d'un stent coronari




Informació per pacients

Consells per als pacients portadors d'un o diversos STENT.
Document 1  Document 2  en Castellà


Informació per a Professionals

Recomanació de la Societat Catalana d´Odontoestomatologia i la Societat Catalana de Cardiologia

Video formació sobre el stent:










També et poden interessar:

dijous, 19 de maig de 2011

Normes de prevenció de l'endocarditis infecciosa


De les consultes d'odontologia no és rar que els pacients vinguin amb dubtes com la següent i amb freqüència s'administren antibiòtics preventius a les persones en risc de contreure endocarditis infecciosa abans d'un procediment dental o cirurgies que involucrin les vies respiratòries, urinàries o intestinals.












 

És important remarcar que només és recomana l'ús d'antibiòtics abans d'un procediment dental si la persona té:
                                                           


1.- Vàlvules cardíaques artificials
2.- Certs defectes cardíacs congènits, abans o possiblement després de la reparació
3.- Antecedents d'endocarditis infecciosa
4.- Problemes de vàlvules després d'un trasplantament de cor



Documents informatius sobre els consells i tractament a seguir per una profilaxi antibiòtica en cas de manipulació bucodental.



 



1.- Impressió de full informatiu per a pacients

2.- Més informació per a professionals







També et poden interessar:

dimarts, 17 de maig de 2011

Vol deixar de fumar?




Deixar de fumar és difícil. Tanmateix, les persones que ho han fet expressen -sense cap dubte- que val la pena.

Per abandonar l'hàbit fa falta prendre una decisió ferma i esforçar-se per fer-la efectiva, introduint canvis en els costums, potenciant la motivació i buscant ajuda -si es necessita.




Aquestes idees solen resultar útils:


Abans de deixar el tabac:

1.- Fixar una data per deixar de fumar i comunicar-la a amics i familiars -fer-ho ajuda a comprometre's. Convé procurar que sigui un dia sense massa tensions (cap de setmana o vacances).

2.- Valorar els avantatges i inconvenients de deixar de fumar i elaborar una llista amb els principals motius per deixar el tabac.

3.- Prendre consciència de les situacions més proclius a fumar (quan, com i per què). Això ajudarà a prevenir i evitar situacions en les quals la recaiguda és més fàcil.

4.- Valorar la conveniència d'usar recursos farmacològics (pegats o xiclets de nicotina, o altres medicaments que estan donant bons resultats). Si es decideix usar algun d'aquests tractaments, s'ha de consultar abans amb un o una especialista.

5.- La nit anterior convé desfer-se del tabac i dels estris amb ell relacionats (cendrers, encenedors, etc.).


Quan s’ha iniciat l’abstinència:

1.- En cas de que costi controlar el desig, es pot revisar la llista de motivacions per deixar de fumar i reforçar la decisió.

2.- Evitar el consum de begudes associades a fumar -com el cafè o l'alcohol. En el cas de les begudes alcohòliques, la seva alteració de la consciència pot afavorir la recaiguda.

3.- Saber que, de manera intermitent, apareixeran forts desigs de fumar. Tanmateix, amb el temps aniran desapareixent gradualment i perdran intensitat.

4.- En cas que no es desitgi augmentar de pes, serà necessari vigilar l'alimentació i -si es pica entre hores- consumir productes baixos en greixos o sucres. Si es guanya pes, més endavant es podrà perdre pes sense massa dificultat.

5.- L’abstinència del consum del tabac està acompanyada d’una immediata millora física. No obstant això, és fonamental aprendre a controlar el pensament per mantenir-la.



Consells per a deixar de fumar

Català   Castellà  (Departament de Salut. ICS)

Més recursos per a deixar el tabac







També et pot interessar:

dilluns, 16 de maig de 2011

Densitometria?..Calci?..Bifosfonats?..Controvèrsies de l´Osteoporosi.

 

La semana pasada una paciente me hacia la siguiente pregunta:

"Doctor, ya tengo la menopausia, ¿debo realizarme alguna prueba para saber el estado de mis huesos?"

A fecha de hoy, y casualmente, ha aparecido la siguiente entrada del Dr. Helmer Huerta en su mágnífico Blog cuida tu salud dirijido a pacientes donde explica de una forma concisa pero a la vez muy práctica, las controversias actuales que existen en relación a la prevención, diagnóstico y tratamiento de la Osteoporosis.

Me he permitido copiar todo el pod, y al final,  realizar un resumen de todo el contenido así como añadir más documentación que creo que puede ser de utilidad.

 

                      Controversias sobre la osteoporosis

Entre las múltiples consecuencias del envejecimiento humano está el perder la dureza de los huesos y desarrollar fracturas que, en la vejez, pueden contribuir a graves complicaciones. Por ejemplo, se dice que "una fractura de la cadera en un anciano o una anciana puede ser el comienzo del fin de su vida ".

Human_hip_bone_texture.jpg

La pérdida de dureza de los huesos se produce en todos los seres humanos en un grado variable (existe gente con más o menos riesgo) y se presenta generalmente después de los 40 años.

Esa pérdida de dureza pasa por dos etapas: la primera, llamada osteopenia (osteo significa hueso, penia disminución) es la disminución de dureza que se ve en la radiografía del hueso de una persona mayor de 40 años. Se calcula que más de la mitad de los seres humanos tiene cierto grado de osteopenia después de los 40 años.

En la segunda, llamada osteoporosis (osteo y porosidad) la perdida de calcio es más intensa y cuando es grave, puede, como hemos dicho, llevar a una ocurrencia llamada fractura patológica. En esta complicación, la persona (generalmente una mujer mayor de 65 años) se puede fracturar un hueso simplemente por golpearse contra el filo de la mesa o chocar su cadera contra una pared.

Dada la gravedad de esas complicaciones, no es de extrañar que desde hace muchos años la ciencia esté buscando los modos de prevenir, detectar y tratar este importante problema de salud pública.

Lamentablemente, existen controversias con respecto a esas tres disciplinas: prevención, detección y tratamiento.

1.- Controversias en relación a la prevención: suplementos de calcio
Desde hace muchos años se recomienda que todas las mujeres deban tomar suplementos de calcio después de los 40 años. El razonamiento es que al perder la protección que le brindan sus hormonas femeninas ováricas, las mujeres premenopáusicas pierden calcio de los huesos y por tanto necesitan un “extra” o “suplemento” de calcio.
Sin embargo, en enero del 2008 apareció el primer estudio que mostraba una posible relación entre problemas en la salud del corazón y los suplementos de calcio. Esto fue publicado por la prensa.

Posteriormente, en julio del 2010 el mismo grupo de investigadores publicó otro estudio que también encontraba una probable asociación entre el tomar suplementos de calcio e infartos cardíacos. Este es uno de los tantos artículos periodísticos acerca del tema. Dicho estudio fue criticado por no tener la suficiente fortaleza de evidencia.

Pero ahora, la semana pasada se publicó un nuevo estudio que corrige algunas de las debilidades del estudio anterior y se comprueba que el tomar suplementos de calcio puede aumentar el riesgo de sufrir infartos cardíacos y derrames cerebrales.

En su conclusión, los autores dicen que "los suplementos de calcio con o sin vitamina D aumentan modestamente el riesgo de eventos cardiovasculares y que este estudio justifica una reevaluación del papel de los suplementos de calcio en el tratamiento de la osteoporosis".

Si usted entiende inglés, le recomiendo escuchar esta entrevista a uno de los autores del estudio

En resumen, creo que la bondad de los suplementos de calcio ha quedado en duda, especialmente cuando se calcula que por cada 1.000 mujeres que toman un suplemento de calcio durante 5 años, se presentan 6 casos de infartos o derrames cerebrales pero solo se previenen 3 casos de fracturas patológicas.

                                      Es decir, parece que el remedio es peor que la enfermedad…

Mi recomendación es que si usted está tomando suplementos de calcio, hable con su doctor para ver si le conviene seguir usando el calcio y si es posible solo obtenga el calcio que necesita de los alimentos y haga por lo menos 30 minutos de actividad física diaria.

Por último cabe ajustar las cifras y realizar un seguimiento de los niveles de calcio y vitamina D
.
2.- Controversias con relación a la detección precoz
La osteopenia y la osteoporosis pueden detectarse con unas máquinas que miden la densidad (dureza) del hueso. El problema es que a pesar de que existen recomendaciones claras sobre la edad a la que deben empezar a hacerse esas pruebas de densitometría ósea, no es raro que mujeres jóvenes (treintas, cuarentas o cincuentas) sean innecesariamente sometidas a estas pruebas y se empiecen tratamientos también innecesarios (ver controversia del tratamiento después).

Como dijimos al principio del artículo, siendo la osteopenia un fenómeno muy común, es importante saber qué mujeres tienen mayor riesgo de sufrir de osteoporosis. Estos son los criterios:

• Mayores de 65 años.

• Historia familiar (madre, padre, hermanos) de osteoporosis demostrada o haber sufrido fracturas
inexplicables de los huesos.

• Factores de estilo de vida tales como:
- Fumar cigarrillos.
- Uso frecuente de alcohol.
- No hacer ejercicios musculares como levantar pesos ligeros.
- Ser muy delgada (índice de masa corporal menor de 21 a los 50 años).
- Tener una alimentación muy baja en alimentos que contienen calcio y vitamina D.

• Tener niveles muy bajos de estrógenos.

• Sufrir de hiperparatiroidismo u otras condiciones que impidan absorber suficiente calcio.

• Usar medicinas tales como corticosteroides, inhibidores de la aromatasa, agonistas de hormona liberadora de gonadotropinas, o altas dosis de hormonas tiroideas.

• Ser de descendencia europea o asiática.

• Usar medicinas anticonvulsivantes tales como la carbamazepina.

• Tomar antidepresivos de la clase inhibidores de la reabsorción selectiva de serotonina (SSRIs).

• Haber sufrido la extirpación de los ovarios antes de la menopausia.


Tanto el Grupo de Trabajo de Medicina Preventiva de los EEUU como la Fundación Nacional de Osteoporosis recomiendan que la primera medida de densidad de los huesos en una mujer de riesgo normal debe ser hecha a los 65 años. Si la mujer tiene mayor riesgo (según algunas de las características anteriores), su primera densitometría debe ser a los 60 años.

3.- Controversias sobre el tratamiento
En los últimos 20 años se ha desarrollado un grupo de medicamentos llamados bifosfonatos, entre los cuales están el Alendronato (Fosamax), el Ibandronate (Boniva), Risedronate (Actonel) y el Zoledronate (Zometa).

Estos medicamentos, si bien es cierto no curan la osteoporosis, pueden retardar la perdida de dureza de los huesos.

El problema es que en los últimos años se han venido documentando algunos efectos secundarios potencialmente serios relacionados a los bifosfonatos.

Algunos de ellos incluyen la destrucción del hueso de la mandíbula (necrosis del maxilar inferior), problema generalmente desconocido por las mujeres, el cáncer del esófago y la fractura (fractura del hueso del muslo o fémur.)

Si bien es cierto la destrucción del hueso de la mandíbula es poco frecuente, y que un estudio niega la posibilidad de que el cáncer del esófago sea un efecto secundario, la fractura del fémur ha hecho que en los Estados Unidos, la FDA obligue a los fabricantes a poner una etiqueta de advertencia sobre este problema.

Tambien adjunto la nota informativa dirigida a profesionales sanitarios que ha emitido la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) relativa al Incremento del riesgo de fracturas atípicas de fémur y el uso de bisfosfonats.

El tratamiento con un bifosfonatos durante más de 5 años se asocia a un aumento del riesgo de fracturas subtrocanterianes en mujeres de edad avanzada, a pesar de que el riesgo absoluto es bajo, según un estudio observacional reciente (JAMA 2011;305:783-9).



RESUMEN:
1. La osteoporosis puede prevenirse desde la primera infancia, promueva una alimentación saludable (que incluya abundante calcio) y el ejercicio desde la primera infancia.

2. Continúe con esas medidas durante toda su vida.

3. Si esta tomando suplementos de calcio, sepa que existe controversia para su uso y que podría ocasionar problemas en su corazón y arterias cerebrales.

4. Si usted tienen menos de 65 años, no se haga la densitometría de los huesos a no ser que usted tenga un riesgo mayor (ver lista arriba).

5. El tratamiento esta reservado para aquellos casos en que el riesgo de fractura (medido por la densitometria y los factores de riesgo) es grande. Los medicamnetos pueden tener raros, pero serios efectos secundarios.

Es factible que próximamente (al igual que en el caso de las hormonas de reemplazo durante la menopausia), solo las mujeres con mas riesgo para desarrollar osteoporosis recibirán suplementos de calcio y tratamiento médico. En otras palabras, es posible que el uso de esos medicamentos para prevenir la osteoporosis sea reemplazado por algo más efectivo y con menos efectos secundarios.



Por último, si quiere tener más informació detallada sobre controversias de la Osteoporosis sugiero mirar estos resúmenes: DOCUMENTOS





També et poden interessar:

dimecres, 11 de maig de 2011

Consells útils en pacients amb degeneració macular associada a l'edat (DMAE)


La Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) és una greu malaltia ocular que afecta la visió central, la dels objectes més propers, que ha esdevingut la principal causa de pèrdua visual entre la gent gran.

La DMAE és una malaltia lligada a l’envelliment. Afecta als majors de 50 anys i especialment a les persones de més de 65. A l’Estat espanyol, més del 10% de la població de més de 65 anys pateix la malaltia, de la qual cada any se’n registren prop de 30.000 nous casos. A causa de l’augment de l’esperança de vida es preveu que fins al 2020, 7.5 mil•lions de persones de més de 65 anys tinguin DMAE arreu del món.

La màcula és la zona de la retina encarregada de la focalització de la imatge retiniana on es concentra la majoria dels fotoreceptors cromàtics de la retina. És on l'ull humà arriba a la màxima resolució de la imatge. Es tracta d'una malaltia degenerativa que afecta a la zona central de la retina: la màcula, responsable de la visió central.

Existeixen dos tipus de DMAE: la Humida i la Seca. La majoria de persones presenten la forma seca de la generació macular. Està provocada per l'edat i per l’aprimament dels teixits de la màcula. Habitualment la pèrdua de visió és gradual.

La DMAE no provoca cap tipus de dolor, pel que pot passar desapercebuda en fases inicials. En ocasions, quan està afectat un sol ull, els símptomes poden no es poden notar fins que el segon ull es veu afectat. Els símptomes poden variar segons les persones, però habitualment es produeix una distorsió de les línies rectes, que semblen corbar-se.

També pot ocórrer que la part central de la visió aparegui borrosa; amb una ombra fosca central. La DMAE Humida apareix quan es produeix una proliferació de vasos sanguinis anòmals en la màcula, danyant-la i provocant pèrdua de visió central greu i irreversible. Per desgràcia no existeix cap tractament que previngui l'aparició de la DMAE.


Existeixen una sèrie de recomanacions que poden fer retardar la seva progressió:

• Per evitar l'empitjorament de la visió asseguri's que porta una correcta graduació i és recomanable que a casa seva disposi d'una bona il•luminació.

• Es recomana una dieta rica en fruites i verdures fresques, que contenen antioxidants i són pobres en greixos animals. Hi ha uns suplements vitamínics rics en antioxidants (Vitamines A, C i E, luteína, zeaxantina i minerals com el zenc, coure, manganès, magnesi etc..). En ocasions el metge els pot receptar, especialment quan la dieta del pacient no és gaire variada, encara que no és imprescindible fer-ho.

• Utilitzi ulleres de sol (preferiblement comprades en una òptica) per evitar l'acció directa dels raigs solars sobre la retina.

• Realitzi visites al metge de manera periòdica a partir dels 50 anys, sobretot si té algun antecedent d'algun familiar que hagi patit la malaltia.

• Finalment és important que les persones grans realitzin l'exercici de mirar determinats objectes amb un ull tapat, i repetir-ho a continuació amb l'altre, sempre mantenint un dels ulls tapat.

És important en aquests casos la reixeta d'Amsler, ja que si veiem les seves línies tortes pot fer-nos sospitar la presència de DMAE.


Full informatiu per a pacients i més informació d´utilitat








També et pot interessar:

dimarts, 10 de maig de 2011

Lesions musculars més freqüents





Video formació de les lesions més freqüents a nivell esportiu i laboral.






Sobretoto mireu els diferents nivells! 

1.- Lesió
2.- Prevenció
3.- Tractament

dijous, 5 de maig de 2011

Calculadora nutricional


Si vol conèixer el valor nutricional de tot allò que menja completi els següents passos:

Pas 1. Introdueixi en la casella de l'esquerra l'aliment que vulgui valorar i premi Buscar.

Pas 2. Automàticament es generarà una llista de tots els aliments amb aquesta paraula.

Pas 3. Marqui l'aliment que desitja prement en la icona que apareix davant de cadascun.

Pas 4. Una vegada seleccionat (apareixerà marcat en blau en el quadre de la dreta), introdueixi la quantitat en grams de l'aliment sencer (tal com es compra: amb pell, ossos, pelat, etc) i premi Afegir.

Pas 5. Una vegada que tingui completa la llista d'aliments i quantitats a valorar, premi el botó Calcular Valoració Nutricional.

Pas 6. Si desitja efectuar una nova valoració premi Inicialitzar.