Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Digestiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Digestiu. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de juny del 2011

Què fem davant les molèsties abdominals (dispèpsia)?


Què s´entén per dispèpsia?


















La dispèpsia és un conjunt de molèsties relacionades amb lesions o alteracions en el funcionament de l’estómac o el duodè

Aquestes molèsties se us poden presentar com:

1.- Dolor en la part alta de la panxa.
2.-Sensació d’estar ple poc després de menjar poca quantitat d’aliments.
3.- Basques (nàusees).
4.- Vòmits.
5.- Digestions pesades.
6.- Panxa inflada.



.
Què us pot causar la dispèpsia?


La dispèpsia es produeix per motius molt diferents: si menjeu en excés, si el menjar conté massa greix o picant, pel tabac i l’alcohol.

Certs medicaments com són:
  1. l’aspirina,
  2. els antiinflamatoris o
  3. els antibiòtics, també us poden produir dispèpsia.
El fet que tingueu una ùlcera a l’estómac o al duodè és un altra causa freqüent de dispèpsia.
Rarament l’origen pot ser un càncer d’estómac però cal tenir-ho en compte en gent gran o quan hi ha altres símptomes com poden ser: pèrdua de pes, anèmia, etc.

En molts casos no es troba una causa clara que expliqui els símptomes i se suposa que l’origen es deu a què l’estómac no es mou adequadament o és excessivament sensible.
.
Què cal fer si teniu molèsties?

Si les molèsties se us manifesten de forma esporàdica i us desapareixen soles, no cal que us en preocupeu gaire. Tot i així, quan les molèsties no us desapareixen o si les patiu freqüentment i quan vagin acompanyades d’altres alteracions, cal que les consulteu al metge.

Quines proves us pot indicar el metge?

Quan les molèsties són poc importants i infreqüents, no cal que us feu cap prova i n’hi ha prou amb l’opinió del metge.

Per saber si existeix una úlcera se us pot fer una endoscòpia. Aquesta prova consisteix a introduir-vos un tub per la boca i arribar fins a l’estómac, per veure si hi ha lesions.

A vegades n’hi ha prou amb detectar si existeix una infecció per un bacteri que és el causant de la majoria de les úlceres. Per saber-ho se us pot fer una anàlisi de sang o una prova de l’alè.


Quin és el tractament de la dispèpsia?

El tractament de la dispèpsia depèn de la causa que l’origini, però sempre és important que modifiqueu els hàbits de vida que us poden ser perjudicials:

• Cal que intenteu deixar de fumar.

• Cal que eviteu els aliments que us causen molèsties. Sovint les fruites àcides, el tomàquet, el vinagre, l’alcohol, el cafè, les infusions de menta o les begudes amb gas us poden agreujar les molèsties.

• Cal que eviteu una dieta inadequada, l’estrès, el cansament i la inactivitat física ja que us poden empitjorar la situació.

Els medicaments que s’utilitzen per tractar la dispèpsia actuen disminuint l’acidesa de l’estómac o millorant-ne els moviments, cosa que accelera la digestió i us alleujarà els símptomes.

Alguns antiàcids es venen sense recepta mèdica i es poden obtenir a la farmàcia lliurement però cal que recordeu que no és convenient que us tracteu els símptomes durant molt de temps sense que ho consulteu amb el metge.

Si el metge detecta el bacteri que origina les úlceres, us pot indicar un tractament amb dos o més antibiòtics.

És molt important que us pregueu els medicaments de la manera indicada i durant el dies recomanats.

Els medicaments utilitzats per al tractament de la dispèpsia solen ser ben tolerats però si teniu molèsties cal que les consulteu amb el vostre equip sanitari o el vostre farmacèutic.



Video Formació





Fulls d´utilitat per a pacients 








També et poden interessar:

dimecres, 30 de març del 2011

Tinc mal de panxa. Què puc fer davant una diarrea aguda?



Les gastroenteritis agudes són infeccions molt freqüents entre nosaltres.

Algunes es transmeten a través d'aliments contaminats (com la salmonelosis per ingesta de derivats d'ou) però la majoria estan produïdes per virus que es transmeten de persona a persona a través de les mans o saliva.

Les gastroenteritis poden donar nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal tipus "còlic", febre i malestar general. De vegades només donen algun d'aquests símptomes i altres vegades tots alhora. 








Què has de fer per tractar una gastroenteritis aguda?:

1.- Si tens vòmits deixa 1-2 hrs de dejuni i comença a beure a poc a poc petites quantitats de líquid. Si cedeixen els vòmits augmenta a poc a poc la quantitat que beus. Si tornes a vomitar comença de nou.

En les primeres hores no preneu aliments sòlids durant les primeres 4-6 hores (nens) o 12 hores (adults). En aquest temps només s'administraran begudes amb Sals per rehidratación oral o Llimonada alcalina, bevent en petites quantitats, de forma contínua, segons demanda (sense forçar).

Pots beure aigua, sèrums de farmàcia (Sueroral, Citorsal), sucs de taronja o llimona, begudes isotòniques ( Aquarius) o fer-te un sèrum casolà ( aigua, llimona, sucre i una mica de sal).

S'aconsella prendre només líquids en les primeres 12-24 hrs d'evolució de la diarrea.

Preparació de les Sals per rehidratació oral: un sobre de Sueroral Hiposódic dissolt en 1 litre d'aigua mineral sense gas, o una bossa de Citorsal en mig litre.

Preparació de la Llimonada alcalina: a 1 litre d'aigua bullida se li afegeix el suc de 2 o 3 llimones, mitja cullereta de bicarbonat, mitja cullereta de sal i 2 o 3 cullerades de sucre.

2.- Si passades aquestes 12-24 hrs remeten els vòmits i disminueix la diarrea, comença a menjar sòlids.

Sempre en poca quantitat, fent 4 o 5 menjars al llarg del dia. Prengui iogurt natural, verdures cuites, arròs, pernil dolç, pit de pollastre o peix cuits, truita francesa.  Quan s'hagi controlat la primera fase (es realitzin menys de 3-4 deposicions/dia), s'introduirà gradualment la dieta sòlida en petites quantitats per comprovar la tolerància a la mateixa.


3.- Evita llet, cafè, fregits, alcohol o menjars pesats fins a passats 5-7 dies; si comences massa aviat a menjar normal pot reaparèixer el dolor abdominal, els vòmits o la diarrea.

4.- En cas de febre o malestar general es pot pendre paracetamol ( 650 mg. 3 o 4 vegades al dia).

  
Aliments permesos (dieta astringent)
  1. Sopa d'arròs, sopa de pastanaga, puré de patates i pastanagues, sopa de peix.
  2. Ou passat per aigua, dur o en truita.
  3. Peix cuit o a la planxa. Els peixos han de ser blancs: lluç (congelat o fresc), llenguado, rap o gall.
  4. Carn d'au cuita o a la planxa (sense pell).
  5. Fruites: poma rostida, poma amb una gotes de llimona (rallada o pelada i en trossos deixant a l'aire una estona perquè s'oxide), codony, plàtan madur.
  6. Pa blanc torrat.
  7. En el desdejuni es prendran infusions clares de te o camamilla, edulcorades amb sacarina i pa torrat.
Observacions  
  1. Fruites i verdures s'evitaran crues.
  2. Evitar durant una setmana verdures de color verd: bledes, espinacs, enciams…. així com la ingestió d'ametlles, compotes, nous, pa negre, pel seu efecte laxant.
  3. No prengui dolços: caramels, xocolates, pastisseria, sucre...
  4. Eviti les begudes molt fredes, tot tipus de begudes refrescants, així com les aigües minero-medicinals amb gas


 Quan has d'anar al teu metge?:

Clínica d´alarma

1) Davant un dolor abdominal constant i intens al llarg de diverses hores.

2) Si tens diarrea amb sang i/o mucosidat.

3) Febre > 38ºC durant més de 24 hrs.

4) Si els vòmits no van desapareixent en unes hores malgrat els consells de la dieta.

5) Si la diarrea persisteix més de 3 dies malgrat fer dieta correcta.



Recomanacions
 
1.- Full per a usuaris EAP Lluís Millet
2.- Full per a usuaris CAMFIC
3.- Full per a usuaris e-CAP   Castellà  Català

divendres, 18 de febrer del 2011

Test de l´alè





Es tracta d'una prova específica per a la determinació de l'helicobacter pylori.



És un senzill procediment en el qual el pacient pren un líquid que conté úrea marcada amb carboni C13 o C14.








L'H. pylori metabolitza l'úrea ràpidament i el carboni s'absorbeix. Abans i després d'ingerir aquesta solució, de sabor agradable, la persona bufa en un dispositiu anomenat BreathMAT Plus que mesura la ureasa (enzim degradadora de l'úrea) present en l'alè i mitjançant una simple comparació es detecta la presència o no del bacteri.






                                    Preparació del pacient


 
 
  
.
.
.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Tractament del Restrenyiment


El restrenyiment és un problema comú que pot ser molt molest.












Es diu que una persona té restrenyiment quan el número d’evacuacions que fa és menor de l’habitual o quan ha d’esforçar-se i les femtes són dures i seques.


L'aliment triga aproximadament 6-8 hores des de la seva ingestió fins arribar al còlon, on els residus alimentaris poden romandre de 18-72 hores.

El volum de la femta depèn del contingut de fibra de la dieta. És ben conegut que les fibres, per la seva capacitat d'absorbir aigua, fan que augmenti el volum fecal, la qual cosa facilita els moviments peristàltics intestinals cap al recte.

Si circula amb massa lentitud s'absorbeix més quantitat d'aigua i provoca excrements durs, escassos i difícils d'expulsar.






Documents  


1.-  CAMFIC  
       
2.-  ICS en Castellà  Català




Consells per evitar el restrenyiment 


• Dieta fraccionada en 5-6 àpats diaris, i en horaris regulars.
.
.• Pendre tots els dies verdures, fruita, hortalisses i pa integral. Aquesta alimentació és rica en fibra i ajuda a retenir aigua, amb el que els excrements són més fluïds. 
..
• Beure abundants líquids.
.
.• Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
.
.• Educar l'intestí: no reprimir mai la necessitat d'evacuació, anar al servei quan sentim ganes.
.
.• Evitar els esforços excessius en l'evacuació. L'intestí ja s'encarrega per si mateix, d'aquest treball. 
.
• Fer exercici físic diàriament. Prenem-nos temps per caminar, anar en bicicleta, fer gimnàstica, ... 

• Evitar la utilització repetida de laxants irritants que pot conduir a alteracions intestinals i crear hàbit.




També et pot interessar: