Quan les temperatures són anormalment altes , la calor excessiva pot ser un perill per a la salut. Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.
Un dolor crònic o persistent pot ser difícil d'afrontar i controlar en el dia a dia.
La guia de maneig del dolor és un fullet informatiu que t'ajudarà, mitjançant claus senzilles i eines de suport, a controlar el dolor de manera positiva. Aquesta guia no pretén ser l'última paraula en autoajuda en dolor sinó una guia senzilla que t'acompanyi especialment a l'inici. Tot el que necessites són ganes de llegir-la i de posar en pràctica alguns dels seus consells.
Les interaccions dels medicaments amb els aliments d'ús comú és una interessant àrea dels medicaments en la que no és fàcil trobar documentació actualitzada i de fàcil difusió.
La FDA ha desenvolupat al costat de la National Consumers League un excel·lent document titulat: Avoid Food-Drugs Interactions. El text està dirigit als pacients.
Aquest és el resum d'allò més destacat:
En Castellà:
RESUMEN INTERACCIONES ALIMENTOS/MEDICINAS
Antihistamínicos (para las alergias): El alcohol puede incrementar la somnolencia.
Paracetamol: Si se bebe más de tres bebidas alcohólicas al día se incrementa el riesgo de toxicidad hepática
Antiinflamatorios: Tomarlos con alimentos o leche, evitando el estómago vacío. Si se bebe más de tres bebidas alcohólicas al día se incrementa el riesgo de toxicidad gástrica.
Opiáceos (morfina...): El alcohol aumenta el riesgo de efectos adversos.
IECAs (enalapril, captopril, lisinopril...): Evitar los alimentos ricos en Potasio: plátanos, cítricos y verduras de hoja verde. No tomar sales de potasio.
Carvedilol: Tomar el medicamento con alimentos para evitar una rápida absorción y un efecto excesivo en el ritmo cardíaco y la tensión arterial.
Diuréticos (furosemida, clortalidona, hidroclorotiazida, espironolactona...): Atentos al efecto posible sobre potasio, tanto su pérdida como su retención.
Digoxina: Tomarla una hora antes o dos después de las comidas. La fibra reduce la absorción. Evitar su ingesta dos horas antes o dos después de su ingesta. No usar la glicirricina (regaliz y se usa también como edulcorante)
Estatinas (simvastatina, atorvastatina, pravastatina, rosuvastatina...): Tomar con el estómago lleno. Cuidado con el zumo de pomelo y el alcohol.
Nitratos: Con el estómago lleno y evitar alcohol.
Antocioagulantes dicumarínicos (Sintrom): Se puede tomar con el estómago lleno o vacío. Comida rica en vitamina K (verduras diversas) estable, evitando modificaciones bruscas. Evitar zumo pomelo, ajo en dosis altas, jengibre, glucosamina y gingko.
Inhibidores de la bomba de protones (IBP). Pantoprazol con estómago lleno o vacío. Esomeprazol una hora antes de comidas. Omeprazol y lansoprazol antes de las comidas.
Levotiroxina Tomarlo entre media hora y una hora antes de las comida. La ingesta de nueces y soja puede provocar la necesidad de modificar la dosis.
Quinolonas. Se puede tomar con el estómago lleno o vacío, salvo el levofloxacino solución con el estómago vacío. No tomar el ciprofloxacino con leche o con zumos enriquecidos con calcio.
Tetraciclinas. No tomar con lácteos.
Metronidazol. Evitar el alcohol.
Antifúngicos. Itraconazol cápsulas con estómago lleno. Griseofulvina con alimentos grasos y evitando el alcohol.
Antidepresivos. Con estómago lleno o vacío. cuidado alcohol.
Antipsicóticos. Estomágo lleno o vacío, excepto ziprasidona con alimento. La cafeína incrementa los efectos de la clozapina. Evitar alcohol en general.
Hipnóticos (para dormir): Tomar con estómago vacío.
Bifosfonatos. Estos medicamentos sólo funcionan si se toman con el estómago vacío. Por la mañana con un vaso lleno de agua del grifo mientras se está sentado o de pie. No lo tome con agua mineral. No tome antiácidos u otros medicamentos, alimentos, bebidas calcio, vitaminas, o cualquier otro u otros suplementos dietéticos, por lo menos 30 minutos después de tomar alendronato y el risedronato, y por lo menos 60 minutos después de tomar el ibandronato. No se acueste por lo menos 30 minutos después de tomar el alendronato y el risedronato y por lo menos 60 minutos después de tomar el ibandronato. No se acueste hasta que tome su primer alimento del día.
La població que atenem a l´Assistència Primària és de molts països d’origen diferents: centroamericans, subsaharians, magrebins, orientals, europeus… Aquest fet fa que amb freqüència vagin als seus territoris d’origen.
Moltes vegades sorgeixen dubtes i sol.licitus d’informes per les medicines que han de portar amb ells al viatge. Sovint tenen dubtes pel que fa als controls aeroportuaris. . .
L'ictus és el conjunt de manifestacions agudes d'un grup de malalties que es caracteritzen per causar una alteració de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració consisteix en el taponament o el trencament d'una artèria, que fa que no arribi sang a una part del cervell i que, per tant, les cèl·lules cerebrals morin. .
Ictus és el nom científic del que es coneix amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres. .
Els ictus poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La majoria es resolen completament en menys d'una hora.
.
L’ictus afecta sobretot la població d’edat avançada, tot i que el nombre de persones afectades menors de 65 anys és important (el 24% l’any 2010). És la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran. L’any passat, 15.070 persones van ingressar en un centre a causa d’un ictus a Catalunya, la qual cosa representa un increment del 7% respecte del 2005.
Catalunya disposa d’un codi d’emergència implantat a tot el territori per al tractament d’aquesta malaltia:el Codi Ictus. .
El Codi Ictus organitza l’atenció a partir de la xarxa d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques, i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament que l’han de fer equips molt especialitzats i comporta un benefici per la possibilitat de recuperació dels pacients. .
La característica principal de l'ictus és que els signes i símptomes apareixen de forma sobtada. N'hi ha alguns que ens poden ajudar a identificar un ictus:
debilitat que afecta una banda del cos
pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos
pèrdua o dificultat de la parla
pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara
pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara
inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar
mal de cap molt intens i sobtat, no habitual
L'ictus transitori presenta els mateixos símptomes, però desapareixen ràpidament sense deixar seqüeles. Això no vol dir que sigui menys important, sinó tot el contrari: és una situació d'alt risc, que requereix ser atesa de manera urgent.
Si se sospita que una persona pot tenir un ictus, cal demanar-li que faci tres accions: somriure (per veure si hi ha asimetries en la mobilització de la cara), aixecar els dos braços (per constatar si hi ha debilitat o pèrdua de força) i parlar. Si la persona no en pot fer alguna, cal avisar els serveis d'emergències trucant al 112.
L'ictus és una malaltia aguda greu que obliga generalment a fer un ingrés hospitalari per diagnosticar-ne la causa, tenir cura de la persona que el pateix i orientar el seu tractament. Per al diagnòstic cal fer diverses proves.
Aquí us deixo una manera pràctica però alhora divertida d'aprendre l'actuació que hem de realitzar front un ictus
Campanya realitzada a ritme de SALSA!
Produced by the Massachusetts Department of Public Health.
L’educació sanitària del nen i l’adolescent amb asma i la seva família és un component essencial de la intervenció terapèutica i està destinada a facilitar canvis de conducta i d’estil de vida.
L’educació té com objectiu principal que els pares i el nen prenguin decisions autònomes per a la millora de l’asma (autocontrol).
Una bona educació pot disminuir la morbiditat, la mortalitat, l’absentisme escolar i els costos sanitaris directes i indirectes. Per assolir l’autocontrol de l’asma s’utilitzen plans d’acció per escrit. En aquests plans, en funció de la simptomatologia i/o la mesura del FEM (o FEV1 amb mesurador portàtil), es recomanen modificacions del tractament farmacològic i/o consulta als professionals sanitaris.
Deixo aquest esplèndid curtmetratge de la Dra. Tamara Sancho, companya nostra del CAP Can Vidalet d´Esplugues de Llobregat així com una sèrie d'entrades relacionades a com millorar la nostra salut.
