dimecres, 14 de desembre de 2011

Bon ús dels absorbents urinaris

La incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d'orina per la uretra, provocant al pacient un problema higiènic que en molts casos limita la seva relació social.

Hi ha diversos tipus d'incontinència amb el seu corresponent maneig clínic, i en el qual després de diverses opcions es recorrerà al ús d'absorbents d'incontinència d'orina (AIO).

És convenient que coneguem la composició, tipus i indicacions dels diversos absorbents per assessorar tant al pacient com a la seva família sobre un ús adequat dels mateixos. En aquesta labor cal destacar la importància del personal d'infermeria.

Els AIO estan constituíts per 3 capes:

- Capa interna, en contacte amb la pell. És la responsable de la tolerància de l'absorbent, doncs és algunes marques porta incorporada una crema protectora que no sempre és adequada a la pell del pacient.

- Capa intermèdia o absorbent. Composta generalment per una polpa de cel·lulosa combinada amb material superabsorbent. És responsable de la retenció d'orina i d'evitar olors en neutralitzar la formació d'amoniac.

- Capa externa o impermeable. En general de materials plàstics poc sorollosos. És responsable d'assegurar la impermeabilidad i evitar lliscaments. Molt important en aquesta capa és el denominat indicador d'humitat, que canvia de color amb la saturació de l'absorbent.

La classificació dels AIO es basa en diversos aspectes:
- Segons la capacitat d'absorció es divideixen en DIA (600-900 ml), NIT (900-1200) i SUPERNIT (>1200).

- Segons la forma en RECTANGULAR, ANATÒMIC i ANATÒMIC ELÀSTIC.

- Segons la talla en PETITA (50-80 cm), MITJANA (80-125 cm) i GRAN (100-140).

Per a l'elecció del tipus d'AIO tindrem en compte en general que el Rectangular i l'Anatòmic s'usen en pacients que passegen, sent els segons millor acceptats en els quals tenen bon estat cognitiu.

Reservarem els Elàstics pels encamats o amb mobilitat reduïda (llit-butaca), durant el descans nocturn, quan hi ha incontinència fecal associada i si hi ha pèrdues abundants.

I no oblidarem alguns errors que se solen cometre en seleccionar un AIO:

1.- Utilitzar absorbents de talla excessiva pensant aconseguir major absorció (ja hem vist que l'absorció és independent de la talla). El que aconseguirem amb això és que hi hagi fuites d'orina per no quedar fix.

2.- Utilitzar dos absorbents superposats pensant que aporta major protecció (a causa de la capa impermeable del primer ja no filtra al segon).

3.- Utilitzar absorbents anatòmics elàstics supernit quan hi ha incontinència fecal i/o diarrea associada (millor fer més canvis del tipus dia o nit).

4.- Utilitzar del tipus supernit quan el pacient té mobilitat.

5.- Utilitzar absorbents supernit pel dia per evitar canvis.

Us deixo un article del Bolcan de 2009 de molta utilitat



INFORMACIÓ PER A PACIENTS






També et pot interessar:

dimecres, 7 de desembre de 2011

Fill meu: Què és això?...

 

Què és la malaltia d'Alzheimer?


És una malaltia progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebrals que provoca un deteriorament de la memòria, el pensament i la conducta de la persona.

La malaltia d'Alzheimer produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes i interfereix en la capacitat de la persona per realitzar activitats de la vida diària.

Durant l’envelliment normal apareixen els oblits, la pèrdua de la concentració, els problemes motrius i de llenguatge amb les dificultats per parlar i caminar i, per aquest motiu, les primeres manifestacions de la malaltia es poden confondre amb els signes naturals de l'envelliment.

Tot i que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer, existeixen diferències individuals: no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió.

Generalment, el pacient inicia la malaltia amb una alteració de la memòria immediata (records de fets recents). El malalt presenta oblits freqüents i dificultats per retenir la informació (on ha deixat la cartera, l'hora que havia d'anar a buscar els néts, etc.).

Actualment, aproximadament un 10% de les persones de més de 65 anys pateixen una demència, la meitat de les quals es tracta d’una demència tipus Alzheimer. Aquesta malaltia no afecta exclusivament el pacient que la pateix sinó que també repercuteix de forma directa en tots els membres de la seva família i, en sobrtot, en el curador principal. Una vegada s’ha donat el diagnòstic cal informar la família sobre la naturalesa, l’evolució i les complicacions del procés de la malaltia, així com ensenyar al curador a tenir cura del pacient i d'ell mateix.


Aquí us deixo un video per mirar i recordar durant molt temps ja que ens dóna una idea de la situació que tant el pacient com el cuidador sofreixen:


video



També et pot interessar:

diumenge, 27 de novembre de 2011

Parlem del Càncer de Pulmó


La finalitat d´aquest llibre és ser un instrument de suport i un petit manual de consulta en el qual el pacient pugui informar-se sobre els aspectes bàsics de la seva malaltia i seguir recomanacions d´utilitat.
 
Aquest llibre també és una eina que afavoreix la comunicació entre el metge i el pacient, en dotar-li d'unes  claus i uns coneixements bàsics que faran que el diàleg entre ell i el seu metge sigui més fluït.
 
El contingut del mateix està dirigit, principalment, als pacients amb càncer de pulmó i als seus familiars, i en ell s'explica en què consisteix la malaltia, com evoluciona, quins són els tractaments, així com consells i adreces d'interès.

És important recordar que el contingut d'aquest llibre té un caràcter merament divulgatiu i que ha de ser sempre el metge el que ha de fer les recomanacions específiques per a cada pacient.


 






També et pot interessar:

dijous, 24 de novembre de 2011

Informapacientes.es: un nou cercador sanitàri

Què és Informapacientes?

Informapacientes.es és un cercador d'informació sanitària per a pacients en Internet.

És un cercador d'informació sanitària que permet resoldre els seus dubtes de forma fàcil i fiable, evitant aquella informació massa especialitzada (per a professionals), no contrastada o interessada.
 
Moltes persones: pacients, familiars de pacients, cuidadors... busquen diàriament en Internet informació sanitària relacionada amb les seves malalties o amb la seva salut.

Internet ofereix gran quantitat d'informació de molt diferent qualitat, dirigida a tot tipus de públics i amb diferents interessos.Per això hem de seleccionar aquelles fonts d'informació que puguin ser més útils i fiables per a pacients o persones sense formació sanitària. 















També et pot interessar:

dijous, 17 de novembre de 2011

18 de Novembre. Dia europeu per a l'ús prudent dels antibiòtics


Enllaços d'interès:

SocialDiabetes, una eine d´utilitat pel pacient diabètic i en col.laboració amb el seu metge!




És un sistema creat per Android que et permet controlar i autogestionar la Diabetis Mellitus Tipus I
mitjançant de diverses eines.

L'aplicació ens ensenya certes pautes de consum per equilibrar carbohidrats en desdejunis i menjars i poder gaudir així de menjars més variats, a més d'incloure una taula de dietes personalitzades, escàner d'aliments per obtenir la seva informació alimentosa, estadístiques sobre tota la informació que introdueixis i una calculadora de carbohidrats amb més de 130 aliments.



Característiques

1.- SocialDiabetes inclou un sistema que, analitzant tota la informació sobre el menjar i els sucres que ingereixes, et calcula la dosi d'insulina que has d'administrar-te automàticament, sempre a part de la dosi d'insulina controlada pel teu metge segons la teva pauta regular. A més, l'aplicació permet al teu metge controlar el progrés de la patologia gràcies a les estadístiques i les dades que guarda.

2.- Aquesta aplicació es una una app que ajuda als pacients a autogestionar la seva dolència : Utilitzar-la et pot donar més llibertat i autonomia. T'ajuda a controlar la diabetis i al fet que siguis més feliç malgrat la teva malaltia.

3.- A partir de la pauta d'insulina de l'afectat -prescrita pel metge-, l'usuari pot introduir en el sistema variables que influeixen en la dosi òptima que necessitarà injectar-se.

4.- El sistema és capaç d'evitar hipoglucèmies nocturnes, que són les més perilloses, recomanant-te si has de menjar-te un iogurt o una poma abans de ficar-te al llit.

5.- Aporta un resum mensual i setmanal de la malaltia, un llistat de controls de la glucosa, la calculadora de carbohidrats i una llista d'aliments, entre altres utilitats.

6.- El teu metge pot observar els teus controls i enviar-te un missatge amb una nova pauta d'insulina.

7.- Finalment, l'aplicació suggereix a l'usuari, però "no substitueix al metge" .







També et pot interessar:

dilluns, 7 de novembre de 2011

El meu germà té la tuberculosi, que haig de fer?

La tuberculosi és una malaltia infecciosa provocada per un bacteri. Afecta sobretot l'aparell respiratori i s'encomana molt fàcilment.

Actualment es pot curar, però abans provocava lesions cròniques i podia provocar la mort. Avui en dia en la majoría de les persones, i si es pren correctament la medicació indicada, és cura en un gran percentatge de malalts.




Fulls informatius per la consulta i informació d´utilitat

1.- Informació per a famílies amb casos de Tuberculosi  Castellà
2.- Què és la prova de la tuberculina ?  Castellà


 .

Informació per a pacients i material educatiu

En Castellà

  
Video Formació
.
Estudi de contactes del malalt de tuberculosi







També et pot interessar:

dimecres, 2 de novembre de 2011

Consells pràctis per a pacients i cuidadors del tractament de les nafres per pressió

Guia editada per la Conselleria de Salut del Governs de les Illes Balears, on s'explica de manera detallada què són aquestes úlceres o "nafres" que es produeixen freqüentment en persones enllitades, així com consells pràctics per evitar-les.












També et pot interessar:

dijous, 20 d’octubre de 2011

Crioteràpia









Què és?
La crioteràpia és una tècnica que utilitza el fred extrem (nitrogen líquid: -196ºC) per al tractament de lesions cutànies superficials.

Aquest nitrogen té una temperatura molt baixa i s'allibera de forma controlada i local sobre la lesió durant uns segons amb un aparell semblant a un termo-sifó (aparell de crioteràpia).

Aquest procediment assoleix la congelació i destrucció de les cèl·lules anormals de la pell i s'utilitza per eliminar diferents lesions cutànies (queratosis actíniques, lentígens actínics, berrugues, etc.).

 L'objectiu del tractament és congelar y destruir les lesions a tractar, respectant el teixit sa del voltant de la lesió.


Indicacions
.
1. Berruga plana 

2.-  Berruga vulgar
3.  Molluscum
4.- Queratosi seborreica
5.- Acrocordons
6. Fibroma pendular

.
És important que totes lesions pigmentades, incloses les queratosis seborreiques, haurien de ser valorades prèviament per un dermatòleg.

Queda exclosa tota actuació per motius exclusivament estètics.

Com s´aplica?
Habitualment s'utilitza un aparell que permet dirigir un aerosol (spray) de nitrogen líquid directament sobre la lesió a tractar.
Sol assolir-se una congelació complerta de la lesió al cap de entre 5 i 20 segons, depenent de la seva mida.
A vegades pot ser necessari realitzar un segon cicle de congelació.
Durant la fase de congelació el pacient pot notar un dolor local d'intensitat lleu o moderada que desapareix als poc segons de finalitzada la congelació.

Com curar la ferida després de la crioteràpia?
 Després de l'aplicació de crioteràpia observarà l'aparició de vermellor, inflor, i fins i tot, la formació d’una butllofa a l’àrea tractada.

És recomanable que s'apliqui un antisèptic tòpic (tipus Cristalmina Solución Tópica®o Betadine solución®) i es cobreixi la ferida amb un petit apòsit cada 12 hores durant 7-10 dies.
Posteriorment es forma una crosta que es desprèn espontàniament.

Les ferides al cap i/o coll poden trigar fins a 6 setmanes a curar-se i als braços i cames pot perllongar-se una mica més.


Possibles efectes secundaris
La crioteràpia sol implicar un mínim risc de complicacions i efectes secundaris, que habitualment son lleus i ben tolerats.

De forma similar a altres tècniques que impliquen la destrucció de teixits, existeix un cert risc de formació de cicatrius i lesió del teixit sa del voltant de la lesió.

Altres efectes secundaris son: la formació de ampul·les (freqüent), sagnat (infreqüent), infecció (infreqüent) i alteració en la coloració de la pell (infreqüent). Ha de consultar al metge si la ferida supura, fa molt mal i/o si té febre.



Informació per a pacients




Atenció després de la crioteràpia   CAST     CAT









També et pot interessar:

dijous, 29 de setembre de 2011

Guía pràctica de la Salut: el cercador del pacient



Aquesta guia pretén ser un mitjà que afavoreixi la comunicació entre el metge i el  pacient. 

.

En cadascuna de les fulles es recullen alguns de les dades essencials que tots els malalts o els seus familiars han de conèixer sobre les malalties seleccionades i també s'inclouen indicacions precises per actuar, així com orientacions sobre quan consultar i demanar ajuda.

.

Es tracta d'aconseguir que cada persona actuï amb la millor informació possible i amb la tranquil·litat de comptar amb les mateixes dades que podria facilitar-li el seu metge, per orientar-li sobre els passos que ha de seguir per resoldre els problemes derivats de trobar-se malalt.

.

Cadascun dels capítols d'aquesta guia es converteix en una eina que facilita la relació entre el metge i el pacient. Probablement un dels elements més importants de qualsevol acte mèdic. Per tant, s'han tingut en compte tant les necessitats dels metges per transmetre informació als seus pacients, com les necessitats d'aquests per poder consultar i aclarir qualsevol dubte derivat del patiment d'una malaltia.


.


Vols clicar i i informar-te de diferents problemes de salut?
.







dimarts, 27 de setembre de 2011

Hemorroides i el seu tractament



Les hemorroides són venes que estan en l'anus i quan es dilaten es converteixen en varicositats (similars a les varius en les cames), i poden molestar. 
.
Les hemorroides són una patologia molt freqüent.
.
Alguns estudis estimen que les hemorroides afecten el 35% de la població i que apareixen normalment entre els 25 i els 55 anys d'edat. La incidència s'incrementa fins a afectar pràcticament el 50% de la població de més de 50 anys. Molt rarament apareixen en l'adolescència.

.
Encara que en certs casos es pot tractar d'un problema passatger, relacionat amb una situació concreta de la persona (embaràs, activitat laboral, etc.), en altres es converteix en un procés de llarga evolució que ocasiona molèsties importants al pacient.



Hi ha alguns factors, poc coneguts, que fan que les hemorroides es facin simptomàtiques, esdevenint un problema per al pacient. Aquests factors són alguns d’ells hereditaris, altres deguts a la posició bípede de les persones, altres a alteracions del ritme intestinal, però en definitiva no n’hi ha cap de determinant.
.
Existeixen dos tipus d’hemorroides:
  • Les internes que estan sempre dins del recte.
  • Les externes que estan localitzades sempre a la part exterior del recte.

Què causa les hemorroides?

Les causes més importants en l'aparició d'hemorroides solen ser el restrenyiment i els mals hàbits a l'hora de defecar (romandre molt temps en la tassa o fer molta pressió en defecar).
.
L'herència també influeix; si els seus pares o avis les van patir, pot ser que vostè tingui major risc de tenir hemorroides.
.
Durant l'embaràs, és possible que les dones tinguin un major risc de desenvolupar hemorroides. Normalment aquestes desapareixen unes setmanes després del part.
.
Estar molt temps dempeus, o carregar molt pes, pot afavorir o empitjorar els símptomes de les hemorroides.
.
Quins són els símptomes?
El més comú és emetre sang vermella per l'anus, bé en forma de gotes en la tassa o en el paper higiènic.
.
Normalment el sagnat és escàs.
.
Normalment no són doloroses, encara que depenent del tipus d'hemorroides o per l'aparició d'alguna complicació, poden provocar dolor.
.
En ocasions, les hemorroides poden descendir des de l'interior de l'anus, sortir i tenir dificultat per tornar a la seva posició original. És el que es diu prolapse. Apareix un embalum en l'anus, que s'acompanya d'intens malestar i dolor.
Quan es restableix la posició normal, poden produir picor i coïssor a nivell anal, sobretot a l'hora de defecar o netejar-se l'anus.
..
Per tant, els símptomes principals de les hemorroides són:
  • Sagnat, generalment de sang vermella i quasi sempre amb la defecació.
  • Dolor, en el cas de que hi hagi una trombosi que és una complicació freqüent de la malaltia hemorroïdal.
  • Pruïja en la zona perianal.
  • Prolapse d’uns bonys per l’anus en fer de ventre.

Com es tracten?

Habitualment les primeres crisis d’hemorroides es poden tractar fent una dieta amb abundant residu i líquid i fent banys amb aigua tèbia; si hi ha una trombosi els banys han d’ésser amb aigua freda. Sempre és important l’activitat física i evitar el sedentarisme.

Si hi ha un dolor d’aparició brusca, possiblement s’ha originat una trombosi i aleshores cal consultar al metge, ja que haurà de practicar-se un desbridament o exèresi segons la mida i les molèsties.
.
A- Durant les crisis:
- Banys d'aigua tèbia-fresca (3-4 al dia), durant 10-15 minuts, podrien ajudar a alleujar els símptomes com la picor o coïssor.
- Cremes antihemorroidals, durant un temps limitat (no més de 5-7 dies, perquè li poden provocar més sagnat).

- Analgésics (per exemple: paracetamol, etc). El seu metge decidirà amb vostè quin és la millor opció, depenent de les seves característiques (antecedents personals, fàrmacs concomitants, al·lèrgies prèvies).
.
B- En la defecació:
- Eviti reprimir el desig d'anar al bany.
- Eviti estar massa temps en el bany i els esforços en defecar.
.
.

Si les hemorroides es prolapsan (se surten de l'anus), el millor és intentar retornar-les a la seva posició habitual fent una lleu pressió amb el dit.

.
En els períodes de crisis hemorroidal, per a la neteja pot utilitzar toallitas humides o fer banys d'aigua tèbia després de la deposició.
.
C - Prevenció:
Per prevenir que tornin a molestar, és necessari tenir en compte alguns hàbits d'alimentació. És convenient evitar el restrenyiment: augmentar la quantitat de fibra en els menjars (fruites fresques, verdures, pa, cereals, etc).
.
Beure líquids regularment. Evitar alcohol.
Realitzar una mica d'exercici regularment.
.

Altres opcions
En ocasions és necessari la cirurgia. Hi ha diferents tècniques (el seu metge i/o cirurgià decidirà quin és la millor opció):

La lligadura en banda consisteix a posar un anell de goma al voltant de les hemorroides i aquestes a poc a poc van "desfent-se".

Pot ser necessari l'hemorroidectomía, o extreure les hemorroides de l'anus.

També poden ser coagulades amb làser o esclerosades a través d'injeccions.



Informació per a pacients


Consells  hemorroides       CAMFiC        ICS  Castellà   Català







També et pot interessar:

dijous, 22 de setembre de 2011

Nova Campanya de vacunació contra la Grip




Grip 2011-2012








Novetats respecte a les campanyes precedents
.
.
La campanya de vacunació contra la grip corresponent a la tardor de 2011 s´obrirá el pròxim
 26 de setembre als diferents ambulatoris d´Esplugues.




Totes aquelles persones que hagin de vacunar-se, poden demanar hora a partir del dia 15 de setembre, telefonant al número 93 567 09 99, en horari de 8.30 a 20.30 hores, de dilluns a divendres.


S´insisteix en la necessitat de demanar cita prèvia, per tal d´evitar cues i pèrdues de temps.

 



1.- A la campanya de vacunació d’aquesta temporada hi ha pocs canvis respecte la de l’any anterior. Les soques vacunals són les mateixes que l’any passat i els grups de risc als quals es recomana la vacunació tampoc no s’han modificat.

2.- El virus A/California/7/2009 (H1N1), representant del virus responsable de la darrera pandèmia gripal, continua estant inclòs en la vacuna antigripal trivalent estacional. Aquest virus es manté força estable, amb poca deriva antigènica, per la qual cosa no ha estat necessari variar la soca a la vacuna.

3.- A les indicacions de vacunació antigripal estacional es manté el grup de risc de les persones amb obesitat mòrbida, que s’havia incorporat als grups als quals s’havia recomanat la vacunació pandèmica.

4.- A les campanyes precedents, en el concurs públic per a l’adquisició de les vacunes, hi havia un lot específic de vacunes amb adjuvant que estava destinat a les persones d’edat més avançada, fonamentalment les que viuen en residències de gent gran i les de 80 o més anys. Per causes administrativolegals, en el concurs d’aquest any s’ha reemplaçat aquest lot per un de vacunes d’immunogenicitat reforçada al qual poden concórrer, a més de les vacunes amb adjuvant, altres tipus de vacunes com ara les virosòmiques o les d’administració intradèrmica.

5.- L’any 2011, però, hi ha una situació inusual, perquè les soques de virus cobertes per la vacuna són les mateixes que l’any 2010. En tot cas, encara que s’hagin vacunat l’any passat, les persones a qui es recomana la vacunació han de ser vacunades aquest any, ja que la immunitat induïda per les vacunes pot disminuir en aquest interval de temps. La vacunació els oferirà una protecció millor per a la temporada 2011.
.
1. Individus amb alt risc de complicacions
- Persones de 60 o més anys d’edat.

- Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalts crònics, malalts mentals, etc.

- Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques (incloses la displàsia broncopulmonar, la fibrosi quística i l’asma).

- Adults i infants amb malalties cròniques metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, pacients en diàlisi, hepatopaties cròniques (hepatitis crònica, cirrosi hepàtica), hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloses les causades per medicació o pel VIH o les dels receptors de trasplantaments) i malalties que comporten disfunció cognitiva (síndrome de Down, demències i altres). En aquest grup, s’ha de fer un èmfasi especial en les persones sotmeses a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any anterior.

- Obesitat mòrbida (índex de massa corporal igual o superior a 40).

- Infants i adolescents (6 mesos-18 anys) que reben tractament continuat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye.

- Dones embarassades.
.
2. Individus o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc
- Treballadors de la salut, incloent-hi els professionals sanitaris i parasanitaris tant de l’atenció primària com l’hospitalària.

- Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb pacients o residents.

- Personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc.).

- Contactes domiciliaris (inclosos els infants) de persones d’alt risc.

3. Altres grups als quals es recomana la vacunació
- Persones que realitzen serveis públics essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, personal que treballa en emergències sanitàries, personal d’institucions penitenciàries i d’altres centres d’internament per resolució judicial, etc.

- Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril a setembre.

- També s’han de vacunar les persones que es dirigeixin a zones on existeixen brots de grip aviària altament patogènica i puguin estar en contacte estret amb granges d’aus de corral o amb probabilitat d’exposicions intenses a aus.

- Persones que, per la seva ocupació, poden estar en contacte amb aus sospitoses o conegudes d’estar infectades per virus de grip aviària altament patogènics, especialment les persones encarregades del control i eradicació dels brots i els treballadors de les granges on es notifiquin brots o se’n sospiti l’existència. Aquesta recomanació s’ha d’actualitzar en funció de les evidències epidemiològiques disponibles.

A efectes purament indicatius, es consideraran els grups dels apartats 1 i 2 com a prioritaris en les situacions epidèmiques habituals.

Les persones que pertanyen al grup de serveis públics essencials tindran una prioritat més baixa, tot i que, en situacions d’expectativa d’epidèmia important o de pandèmia gripal, aquest grup també es considerarà prioritari. Es recomana, no obstant això, que siguin vacunats pels propis serveis sanitaris corresponents.

Malgrat l’existència de recomanacions d’algunes institucions, es recorda que per a la campanya antigripal 2011-2012 no es considera grup de risc –a l’efecte de rebre la vacunació antigripal de manera sistemàtica (la població sana infantil o adulta menor de 60 anys, no inclosa en els apartats 1 i 2.)


DOCUMENT

També et pot interessar:

dimecres, 31 d’agost de 2011

Consells generals per a les persones amb problemes respiratoris que viatgin en avió

Les persones, cada vegada utilitzem més l’avió com a mitjà de transport.



                                                                                                          
 Informació original de ForumClínic

 
 
 
.

Els avenços assolits en el control i tractament de molts trastorns respiratoris crònics han afavorit un canvi en l’estil de vida de les persones que els pateixen la qual cosa comporta un augment de les activitats de lleure o professionals.

Els canvis lleus en el interior d’un avió poden passar desapercebuts per a les persones sanes però poden afectar de manera important els pacients amb malalties respiratòries cròniques com  la MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) moderada o greu, asma persistent greu, fibrosi quística, tuberculosi pulmonar, persones que tenen risc de patir una malaltia tromboembòlica venosa, més coneguda com a "síndrome de la classe turista", i les que necessiten un suport ventilatori segons la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR).

Les persones que pateixen malalties respiratòries cròniques els cal oxigenoteràpia o altres teràpies ventilatòries, tenen problemes per poder pujar a l’avió per part de les companyies aèries.

Hi ha un problema local derivat de la diferent legislació al respecte i de la gran disparitat de criteris, recursos i actitud de las diverses companyies aèries.SEPAR ha creat recentment una normativa que caldrà tenir en compte sobre els viatges en avió i els problemes respiratoris.
 

1. Quins efectes provoca viatjar en avió?

.
Efectes fisiològics
Estar a 8.000 pies d’altitud equival a respirar oxigen al 15,1% a nivell del mar. Això implica una caiguda de la concentració d’oxigen. En subjectes sans, en general no produeix símptomes. Això no obstant, en persones amb malalties respiratòries cròniques i cert grau d’hipoxèmia bassal (baixa quantitat d’oxigen en respirar aire ambient), la disminució de la concentració de oxigen sí pot causar problemes.

Expansió de gasos atrapats
A mesura que ascendim, la pressió baromètrica disminueix i els gasos corporals atrapats a l’interior se expandeixen. Això pot provocar en subjectes sans algunes molèsties a l’oïda, als sinus paranasals, etc. En pacients amb malalties respiratòries i fins i tot en subjectes joves aparentment normals, amb petites butllofes apicals, pot causar problemes més greus.

Humitat de la cabina
Dintre de l’avió, és menor. Pot causar sequedat, molèsties oculars i nasals que se accentuen en els pacients amb problemes respiratoris.

Limitació de moviments
Estar molta estona assegut fa que s’acumuli sang a les cames, la qual cosa pot originar inflor, tibantor i pot afavorir el desenvolupament d’una trombosi venosa profunda.

Aspectes psicològics
A algunes persones els pot causar ansietat

2. Pateixo una malaltia respiraòria crònica i vull viatjar en avió. ¿què cal que faci?


A) Si vostè presenta una de les segúents malalties, adreci’s al seu pneumòleg abans de planificar el viatge. Li cal una visita mèdica d’avaluació

  • Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) moderada-greu;
  • Asma persistent greu;
  • Malaltia restrictiva greu (inclosos els trastorns de la caixa toràcica i dels músculs respiratoris);
  • Fibrosi quística;
  • Història d’intolerància a viatges en avió per símptomes respiratoris (disnea, dolor toràcic, confusió o síncope);
  • Altres malalties no respiratòries  (malaltia cerebrovascular, cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca);
  • Tuberculosi pulmonar;
  • Pneumotòrax recent;
  • Risc de malaltia tromboembòlica venosa o episodi previ;
  • Utilització prèvia d’oxigenoteràpia o suport ventilatori.

A nivell general, es recomana que les persones que pateixen alguna de les següents malalties no haurien de viatjar en avió.

Absolutes
  • Insuficiència respiratòria aguda;
  • Tuberculosi bacil·lífera;
  • Passatgers procedents d’àrees amb transmissió local de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) amb símptomes respiratoris;
  • Contactes de casos probables o confirmats de SARS amb exposició de menys de deu dies;
  • Pneumotòrax no drenat;
  • Cirurgia toràcica major en les dues setmanes prèvies;
  • Contusió pulmonar;
  • Enfisema subcutani o mediastínic;

Relatives

  • Resolució d’un pneumotòrax espontani de menys de sis setmanes;
  • Cirurgia toràcica major en les sis setmanes prèvies;
  • Busseig en les 24 hores prèvies.

Un cop realitzada la visita i les proves complementàries necessàries, el seu metge li informarà de la conveniència o no de viatjar en avió i dels tràmits que cal realitzar.

B) Estar informat sobre les recomanacions.

Per a España: cal que el pacient s’atingui a la normativa que marca Aena i la de la seva companyia aèria particular.

 Per a Europa:
 

C. Recomanacions generals per a les persones que pateixen malalties respiratòries i viatgen en avió


Sol·licitar un informe de la situació clínica del pacient en el qual consti l’última valoració funcional i el tractament. Imprescindible si l’estada és de diverses setmanes i la destinació no compta amb els recursos sanitaris habituals.

Evitar l’excés d’alcohol abans i durant el vol, especialment en els casos de síndrome d’apnees/hipo-apnees i risc de malaltia tromboembòlica venosa.

Mantenir la mobilitat durant els vols de llarga durada, tret de si es requereix oxigen. Si és el cas, tractar d’utilitzar-lo durant els desplaçaments per l’avió en vol (amb un allargament que ho permeti).

Realitzar mesures profilàctiques davant del risc de malaltia tromboembòlica.

Portar la medicació y, especialment, els inhaladors de rescat, en l’equipatge de mà. Si factura medicació, asseguri’s que no queda afectada per les condicions extremes del compartiment de càrrega.

Si necessita CPAP* per a un vol de llarga durada, porti una bateria seca, que caldrà que apagui abans d’aterrar.Els pacients que els calgui un ventilador hauran de tolerar desconnexions transitòries, durant l’enlairament i l’aterratge.La necessitat d’oxigen o qualsevol altre tipus d’assistència mèdica ha de ser comunicada en realitzar la reserva, 48 hores abans del vol.Si és necessari, cal que es gestioni amb el servei mèdic de la companyia l’assistència adient per al trasllat del malalt dintre de l’aeroport.

*CPAP: pressió positiva en la via respiratòria.
 
Material per a Imprimir



Informació disponible en PDF:

      Més recomanacions sobre viatges



Bibliografia

Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA). Aeropuertos. Estadísticas. (Accés 17 febrer 2006) Disponible a: http://www.aena.es. aircraft flights. South Med J. 1.

NORMATIVA SEPAR. Patología respiratoria y vuelos en avión. Francisco García Ríoa (coordinador), Luis Borderías Claub, Ciro Casanova Macarioc, Bartolomé R. Cellid, Joan Escarrabill Sanglas, Nicolás González Mangadof, Josep Roca Torrent y Fernando Uresandi Romero. 165.369. Arch Bronconeumol. 2007; 43(2): 101-25






 També et pot interessar: