dijous, 21 de febrer de 2013

Què fer front un accident vascular cerebral (activació del codi ictus)

Video Formació a ritme de SALSA!

.

L'ictus és el conjunt de manifestacions agudes d'un grup de malalties que es caracteritzen per causar una alteració de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració consisteix en el taponament o el trencament d'una artèria, que fa que no arribi sang a una part del cervell i que, per tant, les cèl·lules cerebrals morin.
.
Ictus és el nom científic del que es coneix amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres.
.
Els ictus poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La majoria es resolen completament en menys d'una hora.
.
L’ictus afecta sobretot la població d’edat avançada, tot i que el nombre de persones afectades menors de 65 anys és important (el 24% l’any 2010). És la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran. L’any passat, 15.070 persones van ingressar en un centre a causa d’un ictus a Catalunya, la qual cosa representa un increment del 7% respecte del 2005.


Catalunya disposa d’un codi d’emergència implantat a tot el territori per al tractament d’aquesta malaltia: el Codi Ictus.
.
El Codi Ictus organitza l’atenció a partir de la xarxa  d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques, i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament que l’han de fer equips molt especialitzats i comporta un benefici per la possibilitat de recuperació dels pacients.
.
La característica principal de l'ictus és que els signes i símptomes apareixen de forma sobtada. N'hi ha alguns que ens poden ajudar a identificar un ictus: 
  1. debilitat que afecta una banda del cos
  2. pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos
  3. pèrdua o dificultat de la parla
  4. pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara
  5. pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara
  6. inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar
  7. mal de cap molt intens i sobtat, no habitual

L'ictus transitori presenta els mateixos símptomes, però desapareixen ràpidament sense deixar seqüeles. Això no vol dir que sigui menys important, sinó tot el contrari: és una situació d'alt risc, que requereix ser atesa de manera urgent.


Si se sospita que una persona pot tenir un ictus, cal demanar-li que faci tres accions: somriure (per veure si hi ha asimetries en la mobilització de la cara), aixecar els dos braços (per constatar si hi ha debilitat o pèrdua de força) i parlar. Si la persona no en pot fer alguna, cal avisar els serveis d'emergències trucant al 112.

L'ictus és una malaltia aguda greu que obliga generalment a fer un ingrés hospitalari per diagnosticar-ne la causa, tenir cura de la persona que el pateix i orientar el seu tractament. Per al diagnòstic cal fer diverses proves.

Aquí us deixo una manera pràctica però alhora divertida d'aprendre l'actuació que hem de realitzar front un ictus 


Campanya realitzada a ritme de SALSA!

Produced by the Massachusetts Department of Public Health.

RECORDEU, AQUÍ A CATALUNYA ÉS EL 112!





MÉS VIDEO INFORMACIÓ




dijous, 14 de febrer de 2013

Tens asma? Explicació pràctica de com controlar-la


Educació pràctica de com controlar l'asma.




.
 .








.
L’educació sanitària del nen i l’adolescent amb asma i la seva família és un component essencial de la intervenció terapèutica i està destinada a facilitar canvis de conducta i d’estil de vida.
L’educació té com objectiu principal que els pares i el nen prenguin decisions autònomes per a la millora de l’asma (autocontrol).
Una bona educació pot disminuir la morbiditat, la mortalitat, l’absentisme escolar i els costos sanitaris directes i indirectes. Per assolir l’autocontrol de l’asma s’utilitzen plans d’acció per escrit. En aquests plans, en funció de la simptomatologia i/o la mesura del FEM (o FEV1 amb mesurador portàtil), es recomanen modificacions del tractament farmacològic i/o consulta als professionals sanitaris. 




 MATERIAL FORMATIU