Puc prendre un medicament caducat?

La data de caducitat ha de constar en els envasos de les especialitats farmacèutiques perquè ho requereix la legislació vigent. Els estudis, en els que els medicaments són forçats a una degradació accelerada, garanteixen totalment la seva estabilitat (física, química i microbiològica) en aquella data i també 5 anys després, per a la majoria de medicaments.

Teòricament, una molècula inestable es podria degradar, tenir menys eficàcia i acompanyar-se de productes tòxics.

Un estudi va mostrar que el 88% dels més de 3005 lots de 122 medicaments diferents eren estables després de 5,5 anys de la data de caducitat.

Només una minoria tenien presència d’impureses o d’aigua o canvis en el PH, en l’aspecte físic o en la potència.

Els medicaments s’han de guardar en condicions òptimes de temperatura i humitat. Alguns estudis han demostrat que determinats fàrmacs es mantenen estables més enllà de la data de caducitat: entre 1,5 i 9 anys per a captopril, antibiòtics i antiasmàtics en pols; 25 anys per a amantadina i rimantadina (tot i bullir-les i mantenir-les a 65-85º C) i 30 anys per a teofil.lina.

Les solucions i suspensions no són tant estables com les formes sòlides (comprimits, càpsules,...) i poden precipitar, perdre potència del principi actiu (per exemple, l’epinefrina) o del conservant (com podria passar amb els col.liris).

Repercussions en la pràctica clínica

1.- Si no hi ha alternativa disponible, cal saber que la majoria de fàrmacs mantenen un 90% de la seva potència 5 anys després de la data de caducitat.

2.- No hi ha publicats casos d’intoxicació per ingesta de medicaments caducats.

Bibliografia:

1. Drugs past their expiration date. The Medical Letter 2009;51(1327-8):100-1

2. Ferrero A. [Stability of medicine: its relationship with their expiration date and with degradation products] Vertex. 2006;17(67):210-9

3. Török I. [Does medicine lose its value near the expiration date?] Acta Pharm Hung. 2001;71(2):213-4

Instruccions de com aplicar-se un col·liri

Encara que sembli una cosa obvia, si un pacient demana instruccions de com aplicar-se un col·liri, mes d'un es quedarà pensant una estona llarga sobre aquest tema.

Aquestes recomanacions són d´un butlletí Infac sobre el tractament del glaucoma primari i el resum és del Dr. Hugo Tula

Tècnica
1.- Aplicar una sola gota del fàrmac en cada ull afectat. El contingut d'una gota és superior al volum que pot retenir l'ull. Més gotes no milloren l'eficàcia del col·liri i, en canvi, poden augmentar els efectes adversos.

2.-Per evitar els efectes adversos: després d'administrar el col·liri, bloquejar el conducte lacrimal tancant els ulls i pressionant suaument l'àrea situada entre el nas i per sota de l'angle intern de l'ull durant un minut. Posteriorment cal sonar-se.

3.- Quan s'hagi d'administrar més d'un tipus de col·liri, l'administració de cadascun d'ells ha de realitzar-se almenys amb un interval de 5 minuts. Així s'evita l'efecte rentat del primer col·liri i aquest té temps d'actuar.

4.- Si un dels col·liris provoca coïssor, s'ha d'administrar en últim lloc. Així no es provoca l'efecte rentat de la gota següent.

5.- Es recomana administrar els anàlegs de les prostaglandines a la nit que és quan s'aconsegueix un efecte òptim.

6.- La caducitat dels col·liris, una vegada oberts, és d'un mes.

7.- Alguns col·liris contenen clorur de benzalconi, que és un conservant que poden absorbir les lentilles toves i que pot provocar irritació ocular. Es recomana no posar-se les lentillas fins que no hagin passat 15 minuts des de l'aplicació del col·liri.
.
.
.
.