dilluns, 28 de febrer de 2011

Paràlisi facial


Què és la paràlisi de Bell o paràlisi facial?

La paràlisi de Bell o paràlisi facial idiopàtica és una paràlisi dels músculs d'un costat de la cara.

Apareix gradualment en el curs de 1-3 dies i desapareix espontàniament en 1-3 mesos.

La majoria de persones amb paràlisi de Bell es recuperen totalment, tot i que algunes poden romandre amb debilitat a un costat de la cara.

És més freqüent al voltant dels 40 anys, en pacients diabètics o dones embarassades, però li pot ocórrer a qualsevol persona.


.

Com es tracta?

Mesures físiques
1.- Protecció de l'ull de la sequedat i irritació per cossos estranys: ulleres de sol, tapar l'ull i aplicar pomada protectora durant el somni.

2.- Llàgrimes artificials durant el dia.

3.- Massatges i exercicis: encara que no sembla que tinguin efectes nocius, no han demostrat que redueixin el temps de recuperació ni les seqüeles (Teixeira Lázaro J, 2008).

4.-
No es recomana l'estimulació elèctrica dels músculs paralitzats perquè retarda la regeneració nerviosa.

No hi ha estudis que demostrin beneficis significatius amb cap tipus de fisioteràpia en la paràlisi facial idiopática (Teixeira Lázaro J, 2008).



 


Tractament mèdic

1.- El tractament amb corticoides va resultar polèmic fins a l'aparició d'un important assaig que va demostrar un benefici clar en la recuperació funcional dels pacients als 3 (NNT=6) i als 9 mesos (NNT=8) després de tractament amb 50 mgr diaris de prednisolona durant 10 dies (Sullivan FM, 2009).

2.- L'aciclovir no va mostrar eficàcia alguna ni sol ni combinat amb prednisolona (Sullivan FM, 2009).

3.- Un estudi va trobar que en nens no és beneficiós el tractament amb corticoides (Salman M S, 2001).

Pot utilitzar-se: Prednisona 50 mgr/ dia durant 10 dies (equivalents a 50 mgrs de Prednisolona o 40 de Metilpredenisolona). 



DOCUMENTS D´INTERÈS



Full per a  pacients
Més informació per professionals i  Document 3clics
.
.
.
.

 

divendres, 25 de febrer de 2011

Tractament de la Insuficiència Venosa Distal




Durant l'estiu augmenten les consultes per problemes de pesadesa de cames, cames inflades, sensació de formigueig i aparició de varius. Aquests signes són el resultat d'una insuficiència venosa.

Com que les cames estan lluny (i cap avall) respecte al cor, el fluix sanguini a les cames és el més difícil de mantenir. La sang ha de fluir cap amunt fins al cor. Un sistema de vàlvules unidireccionals es disposa al llarg de les cames en direcció al cor, per facilitar aquest fluix en contra de la gravetat. Aquestes vàlvules s'obren per deixar passar la sang i es tanquen per evitar que retrocedeixi.

Amb el temps i per l'ús, algunes parts del sistema circulatori poden patir danys i funcionar malament. Quan una vàlvula deixa de funcionar, fa que la que es troba per sota hagi de suportar més volum de sang, causant una acumulació a les venes, i per tant, exercint-hi més pressió. Quan les parets de les venes són saludables, aquestes són elàstiques, però la tensió, l'envelliment i altres factors poden causar la pèrdua d'aquesta elasticitat. Llavors comencen a augmentar de volum les venes, s'alenteix la circulació i apareixen les varius.

Si bé és cert que molts dels pacients que acudeixen a consultes només ho fan per una preocupació estètica, per a d'altres constitueixen un veritable problema de salut. El tractament més efectiu és la prevenció, tot tenint present unes normes fàcils de seguir que retardaran l'aparició de les varius i evitaran el seu empitjorament.


Venes varicoses. Què pot fer vostè mateix?


1- No es quedi assegut o dret durant llargues estones de temps, ni creui les cames.

2- Posi les seves cames en alt sempre que sigui possible i millor si dorm amb les cames aixecades.

3- Camini de pressa diàriament com a mínim 45 minuts. El moviment dels músculs dels bessons millorarà el flux de la sang de les cames al cor.

4- Eviti l'augment de pes. Reguli el ritme intestinal per evitar el restrenyiment. S'aconsella dietes altes en fibres i baixes en sal, sucres, greixos i alcohol.

5- No passi per alt, petites ferides o nafres si evolucionen de manera lenta. Les cames han d'estar ben protegides i hidratades.

6- No porti roba o accessoris que estrenyin, ja que impedeixen la circulació de la sang. Eviti faixes, lligacames, mitjons i cinturons molt estrets.

7- Eviti llargues exposicions de les cames a la calor (estufes, banys molt calents, saunes ...) per evitar el seu efecte vasodilatador.

8- Les varius es poden desenvolupar durant l'embaràs per causes mecàniques i hormonals.



Fulls de recomanacions


1.- Úlceres vasculars, GPC ICS.

2.- Insuficiència venosa crònica (català, castellà), eCAP

3.- Varius CAMFiC

4.- Full d´exercicis CAP Lluís Millet  (Castellà)


Test i informació per ajudar a deixar el tabac



Quina intenció tens de deixar de fumar?







 




.

1.- Etapes del canvi Prochaska:

   Fases




2.-  Test de Fagerström per a calcular la dependència a la nicotina.
.
3.-  Test de  Richmond per a calcular la motivació per deixar el tabac.    







Fulls recordatoris per a pacients de CAMFiC:




Preguntes freqüents sobre el tabac (mi vida sin ti) i Més informació d´ajuda sobre com deixar el tabac.


.
.
.
.

dilluns, 21 de febrer de 2011

La Mútua no em vol donar la baixa. Què puc fer?


 El  RD 1430/2009  indica que el metge de primària haurà d’informar al pacient de la possibilitat d’iniciar el procés de disconformitat contra l’alta per accident de treball o malaltia professional lliurada per la mútua en un termini de 4 dies davant dels centres de l’INSS.





La iniciació d’aquest procés invalida l’alta que va ser lliurada per la Mútua, fins a la resolució del mateix.

Aquest procediment només és útil pels casos en que hi ha hagut una IT per contingències laborals prèvia.

En els casos en que no hi hagi antecendent d’IT per contingències laborals, o que hagin passat més de 4 dies respecte a l’alta que va lliurar la mútua d’accidents de treball, segueix en vigor el procediment indicat a la instrucció ICAM 1/2007. (defineix i homogeneitza l’actuació dels/de les metges/esses d’atenció primària de Catalunya quan considerin que el procés d’incapacitat temporal d’un/una treballador/treballadora és derivat de contingència professional (accident de treball o malaltia professional).


Informació per a l´usuari






Més informació d´interès sobre Incapacitat laboral


Espirometria Forçada


L’espirometria és la prova clau en el diagnòstic de la MPOC i l´asma .

Consisteix en expulsar tot l’aire dels pulmons el més ràpid possible.

És senzilla, no invasiva i s’ha de fer fa sota la supervisió d’un professional de la salut.



L’espirometria permet mesurar diferents fluxos i volums respiratoris.





Idees Clau

1.- La capacitat vital forçada (CVF): Es tracta del volum d’aire espirat desprès de fer una inspiració màxima .

2.- El volum expiratori al primer segon (FEV1)
És el volum d’aire que es mobilitza en el primer segon de l’expiració forçada desprès d’una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l’aire, però en malalts amb MPOC aquesta xifra baixa degut als canvis produïts per la malaltia.

3.- La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri.

4.- L’espirometria permet detectar-ho, fins i tot en persones que gairebé no presenten símptomes.

5.- Per tant, davant de la sospita de MPOC i/o asma, s’hauria de realitzar una espirometria per tal de confirmar el diagnòstic.
 
6.- L'espirometria és la manera més senzilla de valorar la funció pulmonar.

7.- La capacitat vital forçada és el millor predictor de mortalitat cardiovascular o no cardiovascular. El FEV1 és un element molt important a l’hora d’establir el pronòstic dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica.

8.- Com deia Thomas L Petty (1932-2010): “la capacitat vital y el FEV1 són tant importants com la pressió arterial o els nivells de colesterol com a indicadors de presència de malaltia i els metges i els pacients haurien d’estar convençuts de la importància que tenen per poder fer un tractament precoç de la MPOC i d’altres malalties respiratòries relacionades”

9.- L’espirometria és una exploració que requereix la plena cooperació de la persona que la realitza, per això la informació prèvia i el control de qualitat són imprescindibles.



Com fer una correcta espirometria (per professionals)


La tècnica amb Video formació






i un Monogràfic sobre l'espirometría dirigit a pacients i basat en entrevistes realitzades a professionals de la salut





DOCUMENT D´INTERÈS





.


Documents per a pacients:
1.- Fulls d´informació per a pacients CAMFIC
2.- Preparació per la prova  i  Medicaments que no s´han d´utilitzar
3.- Consentiment informat



WEB FORMACIÓ CAP LLUÍS MILLET







També et poden interessar:

divendres, 18 de febrer de 2011

Test de l´alè





Es tracta d'una prova específica per a la determinació de l'helicobacter pylori.



És un senzill procediment en el qual el pacient pren un líquid que conté úrea marcada amb carboni C13 o C14.








L'H. pylori metabolitza l'úrea ràpidament i el carboni s'absorbeix. Abans i després d'ingerir aquesta solució, de sabor agradable, la persona bufa en un dispositiu anomenat BreathMAT Plus que mesura la ureasa (enzim degradadora de l'úrea) present en l'alè i mitjançant una simple comparació es detecta la presència o no del bacteri.






                                    Preparació del pacient


 
 
  
.
.
.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Lactància materna


És convenient oferir el pit al nen ja des del moment de néixer i sovint.


La lactància materna no té horari. És a demanda.










Com que la pujada de la llet és progressiva, els primers dies s'ha de donar més freqüentment el pit. El calostre (la primera llet) cobreix les necessitats nutritives del nadó però no dóna sensació de plenitud.

 - Per a que el nadó s'agafi al pit, s'han de prémer els llavis del nadó al mugró per provocar-li el reflex de recerca. D'aquesta forma obrirà la boca per agafar el mugró i l'aurèola.

- El nadó ha de començar a mamar per l'últim pit del qual ha mamat a la presa anterior. El nadó ha de mamar cada cop dels dos pits.

- És convenient fer-li fer un rot després de cada presa.

 - Després de cada presa, hidrateu-vos el mugró amb llet materna o amb calostre.

- Durant els primers dies, és normal que el nadó perdi pes.


 Forma de preparar els biberons

- Renteu-vos bé les mans.

 - Utilitzeu aigua de l'aixeta o aigua embotellada. Només serà necessari bullir-la si no teniu garanties sobre la seva qualitat. L'aigua pot estar a temperatura ambient o tèbia.

- La proporció d'aigua i llet en pols s'ha de respectar escrupolosament. Mesureu la llet en pols amb el mesurador que acompanya el pot i la quantitat d'aigua amb l'escala del biberó. Utilitzeu una mesura rasa de llet en pols per cada 30 ml d'aigua. Per exemple, una mesura de llet per 30 ml d'aigua, dues per 60 ml, tres per 90 ml, etcètera.

 - Introduïu primer l'aigua en el biberó fins a la mesura desitjada i després afegiu-hi les mesures rases de llet corresponents. Agiteu-lo abans d'administrar-lo.

 - Haureu de preparar el biberó en el moment de la seva administració. Rebutgeu la llet que sobri. Després de cada presa heu de rentar el biberó amb aigua i sabó i esbandir-lo juntament amb la tetina

10 Falses creences sobre la lactància materna


1. Les dones amb poc pit tenen poca llet: el tamany del pit no té res a veure amb la capacitat per lactar.

2. Donar el pit fa mal: no apareixerà dolor si la posició és correcta i el pit es buida bé.
3. La lactància deforma el pit: la possible flacciditat dels pits és més a conseqüència de la gestació. És recomanable realitzar exercicis pectorals i utilitzar un sostenidor adequat.
4. Hi ha dones que tenen llet de mala qualitat: cada mare té la llet ideal pel seu fill i satisfà totes les seves necessitats d’alimentació i afecte. 
5. Mentre dones el pit no pots quedar-te embarassada: si bé és cert que les dones que lacten solen tenir la primera menstruació més tard, és un error considerar el temps de lactància com un període anovulatori segur. Es recomana utilitzar anticonceptius de barrera com el preservatiu o bé un progestagen (que serà indicat pel ginecòleg).
6. Les dones que no beuen llet no tindran llet: l’estat nutricional de la mare té importància ja des d’abans i durant l’embaràs; la dieta ha de ser variada i equilibrada, rica en calci i vitamines. Aliments rics en calci a part de la llet i els seus derivats són els fruits secs (sobretot les ametlles) i les verdures. El seu ginecòleg prescriurà si ho creu oportú algun complement de calci i/o vitamínic.
7. És una tonteria donar el pit el primer dia perquè el calostre és aigua i no alimenta: el calostre té un elevat valor nutritiu, aporta al nadó tot el què necessita als seus primers dies de vida, i a més és ric en defenses naturals.
8. Les discussions fan que la llet es torni dolenta: l’ansietat pot frenar l’alliberament d’oxitocina i reduir la sortida de la llet. Cal intentar mantenir un entorn de tranquil•litat.
9. S’ha d’acostumar al bebè a descansar tota la nit: és recomanable que durant el primer mes el nadó no passi més de unes 5 hores sense prendre; a més, la majoria de bebès que prenen pit no aguanten tota la nit, especialment el primer trimestre. El fet de donar el pit durant la nit preveu la hipogalàctia, doncs s’estimula la producció de llet de forma notable. També ajuda a retardar l’ovulació.
10. La lactància materna frena la recuperació de la mare: al contrari, afavoreix la involució uterina i preveu les hemorràgies postpart, gràcies a l’alliberament d’oxitocina estimulada per la lactància. També afavoreix la recuperació del pes normal, doncs comporta un consum de calories.




Documents
1.-   Medicaments i lactància materna  Departament de Salut
2.- Alletament matern. CAMFiC
3.- Dóna el pit, dóna salut, Departament de Salut i Unicef


Informació per professionals: Medicaments a la lactància.

Més informació: Lactància
.
.
.

dimarts, 15 de febrer de 2011

L´embaràs i medicació

L'embaràs és una situació fisiològica molt especial per a la dona, ja que comporta canvis hormonals en el seu organisme. Aquests canvis poden originar-li certs trastorns com són els mareigs, els vòmits, l'acidesa, el restrenyiment o les hemorroides, entre d’altres. Per alleugerir aquests problemes, de vegades, la dona ha de prendre algun medicament, però també pot ser que l'hagi de prendre per tractar malalties cròniques, ja que el risc de no medicar-se és superior al de prendre el fàrmac. Sempre s'han de prendre seguint les recomanacions del metge, ja que molts dels fàrmacs passen de la mare al fetus, sobretot a través de la placenta, de la mateixa manera que ho fan els nutrients. Una vegada a la placenta, travessen una fina membrana que separa la sang materna de la fetal i poden produir danys a l'embrió.


La capacitat que té un fàrmac per causar un dany directe al fetus (teratogènia) depèn de la quantitat i de la toxicitat, però també és molt important en quina etapa de l'embaràs s’està i durant quant de temps es pren. Fins a disset dies després de la fecundació pot ser que un fàrmac no tingui cap efecte teratogènic sobre el fetus, ja que les cèl·lules encara no estan diferenciades i, per tant, tenen la capacitat de recuperar-se o de provocar la mort de l'embrió. És a partir del dia disset i fins al seixanta quan l'embrió és més vulnerable, ja que els seus òrgans s'estan desenvolupant. Els medicaments que arriben al fetus durant aquesta fase poden provocar l'avortament o una anomalia congènita que s'evidencia en el moment de néixer o que es desenvolupa amb el pas dels anys.


Els medicaments administrats després del primer trimestre poden alterar el creixement i la funció dels òrgans i els teixits. Però els fàrmacs també poden alterar la placenta, reduir l'intercanvi d'oxigen i nutrients entre el fetus i la mare, o provocar la contracció dels músculs de l'úter i reduir la sang que rep el fetus.

Hi ha moltes dades que permeten avaluar la seguretat dels medicaments durant l'embaràs, i en quines circumstàncies és més gran el risc d’utilitzar-los que no pas els beneficis que puguin aportar. La FDA (Food and Drug Administration) classifica els medicaments en cinc categories segons el risc per al fetus:




A -quan els estudis en l'home han demostrat que no hi ha risc-,

B i C -quan encara falten estudis per poder dir que no hi ha cap risc-,

D -quan els estudis en l'home han demostrat que hi ha risc, però el seu ús pot estar justificat en certs casos-, i

X -quan el fàrmac no hauria de ser consumit mai durant l'embaràs, ja que els riscos superen qualsevol benefici.

Consells:
  • Durant l'embaràs no t'automediquis mai. Si tens dubtes, consulta amb el teu metge i el teu farmacèutic.
  • Hi ha malalties com la diabetis, l'epilèpsia o l'asma que s'han de tractar durant l'embaràs, però sempre amb el medicament adequat i fent els controls necessaris.

DOCUMENTS D´INTERÈS



.
.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Consells al viatger abans d´un viatge






.











  • TÈTANUS
  • CÒLERA
  • POLIOMIELITIS
  • FEBRE TIFOIDE
  • HEPATITIS A i B
  • MENINGITIS MENIGOCÒCCICA
  • RÀBIA
  • ENCEFALITIS CENTREEUROPEA
  • ENCEFALITIS JAPONESA
  • ALTRES VACUNACIONS
PREPARANT EL VIATGE
PROFILAXI DEL PALUDISME
VACUNACIÓ OBLIGATÒRIA
RECOMANACIONS GENERALS












Introducció

En els darrers anys s´ha produüt un increment en el nombre de persones que viatgen a tots els llocs del món, incloent-hi els paüsos exòtics. Paral·lelament ha augmentat el risc de patir, no tan sols malalties de distribució universal, com poden ser la tuberculosi, l´hepatitis, la sida o de transmissió sexual, sinó també les derivades dels canvis de clima, d´alimentació i les anomenades malalties tropicals.


L´Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del Reglament Sanitari Internacional, té per objectiu prevenir la propagació internacional de les malalties i, pel que fa als viatges internacionals, aconseguir aquesta fita amb un mínim de molèsties per al viatger. Per això recomana una sèrie de normes de compliment obligat en determinats paüsos i d´altres de caràcter general.
El risc d´adquirir malalties varia segons el país, la zona que es visita, l´època de l´any, el tipus de viatge i la seva durada. Per això els consells al viatger han de realitzar-se de forma individualitzada. Això fa necessari que alguns viatgers, segons les seves característiques personals hagin de demanar informació als centres de vacunacions internacionals de Catalunya, per complementar aquesta informació i obtenir les dades més significatives, tant del viatger com del viatge.


                                Documets d´interès

.
Fulls d’informació per a pacients: CAMFiC
Full d´informació per a pacients: SEMFYC
Farmaciola del Viatger: Hospital Clínic





També pot interessar-te:


Consideracions a tenir en compte a l'hora de planificar un viatge

 

Assistència Mèdica a l´estranger


Tractament del Restrenyiment


El restrenyiment és un problema comú que pot ser molt molest.












Es diu que una persona té restrenyiment quan el número d’evacuacions que fa és menor de l’habitual o quan ha d’esforçar-se i les femtes són dures i seques.


L'aliment triga aproximadament 6-8 hores des de la seva ingestió fins arribar al còlon, on els residus alimentaris poden romandre de 18-72 hores.

El volum de la femta depèn del contingut de fibra de la dieta. És ben conegut que les fibres, per la seva capacitat d'absorbir aigua, fan que augmenti el volum fecal, la qual cosa facilita els moviments peristàltics intestinals cap al recte.

Si circula amb massa lentitud s'absorbeix més quantitat d'aigua i provoca excrements durs, escassos i difícils d'expulsar.






Documents  


1.-  CAMFIC  
       
2.-  ICS en Castellà  Català




Consells per evitar el restrenyiment 


• Dieta fraccionada en 5-6 àpats diaris, i en horaris regulars.
.
.• Pendre tots els dies verdures, fruita, hortalisses i pa integral. Aquesta alimentació és rica en fibra i ajuda a retenir aigua, amb el que els excrements són més fluïds. 
..
• Beure abundants líquids.
.
.• Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
.
.Educar l'intestí: no reprimir mai la necessitat d'evacuació, anar al servei quan sentim ganes.
.
. Evitar els esforços excessius en l'evacuació. L'intestí ja s'encarrega per si mateix, d'aquest treball. 
.
Fer exercici físic diàriament. Prenem-nos temps per caminar, anar en bicicleta, fer gimnàstica, ... 

Evitar la utilització repetida de laxants irritants que pot conduir a alteracions intestinals i crear hàbit.




També et pot interessar:

dijous, 10 de febrer de 2011

Recomanacions per la prevenció de les patologies laborals més freqüents

 





Nou portal dels trastorns musculoesquelètics on tenim molta informació sobre el coneixement d´aquests trastorns i lesions, els seus mètodes de valoració i els factors de risc.


De gran utilitat per realitzar prevenció de les lesions ocupacionals.



 Trastorns musculoesquelètics més freqüents

  

Extremitats superiors

Extremidad superior. Imagen


Els trastorns musculoesquelètics (TME) més freqüents en l'extremitat superior són: tendiniti del manegot dels rotadors, epicondiliti, epitrocleiti, síndrome del túnel carpià i ganglió

 

 Esquena

Espalda. Imagen  


Els trastorns musculoesquelètics (TME) més freqüents a l'esquena són: síndrome cervical per tensió i lumbàlgia

 

 Extremitats inferiors

Extremidad inferiorG. Imagen


El trastorn musculoesquelètic (TME) més freqüent a l´extremitat inferior es la Bursiti prepatelar