Presenta pautes senzilles que ajudaran a afrontar moltes de les situacions en què es trobarà una persona que ha sofert un dany cerebral i contribuiran a disminuir la sensació d'angoixa i desemparament que pot sorgir en les seves famílies quan rebi l'alta hospitalària.
L'ictus és el conjunt de manifestacions agudes d'un grup de malalties que es caracteritzen per causar una alteració de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració consisteix en el taponament o el trencament d'una artèria, que fa que no arribi sang a una part del cervell i que, per tant, les cèl·lules cerebrals morin. .
Ictus és el nom científic del que es coneix amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres. .
Els ictus poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La majoria es resolen completament en menys d'una hora.
.
L’ictus afecta sobretot la població d’edat avançada, tot i que el nombre de persones afectades menors de 65 anys és important (el 24% l’any 2010). És la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran. L’any passat, 15.070 persones van ingressar en un centre a causa d’un ictus a Catalunya, la qual cosa representa un increment del 7% respecte del 2005.
Catalunya disposa d’un codi d’emergència implantat a tot el territori per al tractament d’aquesta malaltia:el Codi Ictus. .
El Codi Ictus organitza l’atenció a partir de la xarxa d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques, i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament que l’han de fer equips molt especialitzats i comporta un benefici per la possibilitat de recuperació dels pacients. .
La característica principal de l'ictus és que els signes i símptomes apareixen de forma sobtada. N'hi ha alguns que ens poden ajudar a identificar un ictus:
debilitat que afecta una banda del cos
pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos
pèrdua o dificultat de la parla
pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara
pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara
inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar
mal de cap molt intens i sobtat, no habitual
L'ictus transitori presenta els mateixos símptomes, però desapareixen ràpidament sense deixar seqüeles. Això no vol dir que sigui menys important, sinó tot el contrari: és una situació d'alt risc, que requereix ser atesa de manera urgent.
Si se sospita que una persona pot tenir un ictus, cal demanar-li que faci tres accions: somriure (per veure si hi ha asimetries en la mobilització de la cara), aixecar els dos braços (per constatar si hi ha debilitat o pèrdua de força) i parlar. Si la persona no en pot fer alguna, cal avisar els serveis d'emergències trucant al 112.
L'ictus és una malaltia aguda greu que obliga generalment a fer un ingrés hospitalari per diagnosticar-ne la causa, tenir cura de la persona que el pateix i orientar el seu tractament. Per al diagnòstic cal fer diverses proves.
Aquí us deixo una manera pràctica però alhora divertida d'aprendre l'actuació que hem de realitzar front un ictus
Campanya realitzada a ritme de SALSA!
Produced by the Massachusetts Department of Public Health.
Molts de nosaltres hem viscut en alguna ocasió en els nostres familiars o amics l'aparició brusca d'un trastorn del parla o de la comprensió, la paràlisi de les extremitats i la pèrdua de la sensibilitat d'un costat del cos.
Es tracta d’una malaltia cerebral anomenada ictus, tot i que popularment és coneguda de diverses formes (embòlia, trombosi, hemorràgia, feridura o apoplexia).
L’ictus ocorre quan un vas que porta sang al cervell es trenca o s’obstrueix per un coàgul, amb la qual cosa una part del cervell deixa de rebre la sang que necessita.
Sense oxigen, poques hores després les cèl·lules nervioses de l’àrea afectada moren. Per aquest motiu, és molt important que el malalt pugui rebre assistència mèdica especialitzada en el temps més breu possible. D’aquesta forma podran reduir-se’n les seqüeles, tant pel que fa al nombre com a la gravetat.
L’ictus pot afectar diverses àrees funcionals que limiten l’activitat i la participació de qui l’ha patit. L’ictus pot ser transitori o bé provocar lesions que afectin la parla, la memòria, l’estat emocional o la funció motora. En aquests casos, és molt important la rehabilitació posterior, que ha de començar tan aviat com s’hagi establert el diagnòstic i s’hagi assegurat el control de l’estat vital. Els pacients que inicien la rehabilitació durant la primera setmana després de l’ictus tenen menys discapacitat i més qualitat de vida a llarg termini que els que la comencen més tard. .
Símptomes bruscos
Els símptomes més comuns d’aquesta malaltia són l’aparició de debilitat en una banda del cos, pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos, pèrdua o dificultat de la parla, pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara, inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar i mal de cap intens i sobtat.
La característica principal de l’ictus és que qualsevol d’aquests símptomes es presenta de manera brusca.L’ictus és un problema assistencial complex i creixent. Actualment, és la primera causa de mort a Catalunya en les dones per sobre dels 65 anys i en els homes per sobre dels 75, i és la primera causa d’incapacitat a llarg termini i la segona de demència.
A Catalunya es produeix un ictus cada trenta minuts i un de cada vint succeeix en persones menors de cinquanta anys. Un de cada tres pacients moren i dos terços dels que sobreviuen presenten seqüeles permanents que els incapaciten per realitzar les activitats més bàsiques de la vida diària. .Millor pronòstic.
En els darrers anys, però, l’atenció d’aquesta malaltia està presentant un canvi molt important, amb l’aparició de nous tractaments que milloren el pronòstic dels pacients i la incorporació d’unitats específiques en els grans hospitals. Per tal de poder atendre el malalt de la forma més ràpida possible és imprescindible que els professionals implicats en els diferents nivells de la cadena assistencial estiguin ben coordinats. Desgraciadament, en l’actualitat menys del 20% dels pacients arriben a temps a l’hospital. . Unitat d’ictus .A la nostra regió, tots els centres sanitaris estan coordinats perquè, quan una persona pateix un accident vascular cerebral pugui ser traslladada de forma immediata a l’Hospital Moisses Broggi i/o a l´Hospital de Bellvitge.
Un cop al centre, el malalt és ingressat a la Unitat d’Ictus, on rep el tractament adient.
VIDEO FORMACIÓ
Aquí us deixo un video formatiu del Dr. Rafael Olalde Quintana molt pràctic a l´hora d´actuar front l´ictus
