dimarts, 28 de febrer de 2012

La conducta suïcida



Guia d'informació per a pacients, familiars i afins, elaborada com a annex a la Guia de pràctica clínica sobre la prevenció i tractament de la conducta suïcida, a càrrec de  l'Agència d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries de Galícia.






.



Dins de les seves 20 pàgines s'exposen de manera extensa i comprensible, els diferents aspectes d'aquest important tema de salut, com a mites i idees errònies, senyals d'alerta, circustancies de perill.

La guia es complementa amb consells sobre què fer i què no fer, dirigida a familiars i amics.













També et pot interessar:

És d´utilitat el PSA amb la finalitat de diagnòstic procoç de Càncer de Pròstata?




La U.S. Preventive Services Task Force ha publicat un document on recomana de l’abandonament per part dels professionals sanitaris de la pràctica de la detecció dels nivells de PSA amb finalitats de diagnòstic precoç de càncer de pròstata.

Per primera vegada disposem de dades suficients per a poder afirmar que el cribratge amb PSA, fins i tot en homes menors de 75 anys, no aporta beneficis i, en canvi, pot resultar perjudicial. 





El cribratge de càncer de pròstata mitjançant PSA, si bé n’augmenta el nombre de casos diagnosticats, no suposa una reducció en la mortalitat global ni per aquest tipus de càncer. En canvi, s’associa a efectes adversos innecessaris derivats dels procediments diagnòstics (biòpsia) i terapèutics (prostatectomia, radioteràpia) que se’n deriven. Alguns d’aquests efectes adversos són el risc d’infecció i/o hemorràgia, l’ansietat pels falsos positius, la impotència, la incontinència urinària o la disfunció intestinal





Fins ara sabíem que la raó risc/benefici era desfavorable a l’ús del cribratge en majors de 75 anys. Per sota d’aquesta edat la conveniència del cribratge era incerta. Ara, en canvi, sabem que, a qualsevol edat, la detecció del PSA amb la finalitat de diagnosticar precoçment el càncer de pròstata és més perjudicial que beneficiosa.




DOCUMENT INFORMATIU PEL PACIENT


Aquest document és un instrument d'ajuda a la decisió que s'ha d'utilitzar amb l'objectiu d'informar al pacient dels beneficis i riscos de realitzar el cribratge del càncer de pròstata amb la finalitat de que sigui el propi pacient que prengui la decisió de què fer.



Dubtes i Maneig clínic del PSA





Article original:
Chou R, Croswell JM, Dana T, Bougatsos C, Blazina I, Fu R, Gleitsmann K, Koenig HC, Lam C, Maltz A, Rugge JB and Lin K. Screening for Prostate Cancer: A Review of the Evidence for the U.S. Preventive Services Task Force. Annals of internal medicine. 2011 Oct 7; link




També et pot interessar:

dilluns, 13 de febrer de 2012

Escala Ansietat-Depressió de Goldberg

El Qüestionari de Goldberg, o E.A.D.G. a la versió espanyola (Escala de Ansiedad y Depresión de Goldberg), fou desenvolupada amb la finalitat de disposar d’una entrevista de curta duració per a ser utilitzada per metges no psiquiatres com instrument de cribratge.

Consta de dos escales, una d’ansietat i l’altra de depressió, amb resposta dicotòmica (Si / No); surt una puntuació independent per cada escala (un punt per resposta afirmativa, es puntuen els símptomes que persisteixen dues setmanes o més).








INTERPRETACIÓ

Cada subescala té 4 ítems inicials de despistatge per determinar si és o no probable  respostes
positives a les preguntes de despistatge (2 o més en la subescala d’ansietat, 1 o més en la subescala de depressió).
Està dissenyat per a detectar “casos probables”, no per diagnòstic; és un ajut per orientar el diagnòstic, però no pot substituir el judici clínic.

Punts de tall: son ≥ 5 per l’escala d’ansietat i ≥ 3 per la de depressió.

A la població geriàtrica, la validesa predictiva de la subescala d’ansietat és pobre, i la capacitat discriminant de les dues subescalas és menor. Es proposa l’ús com escala única, amb un punt de tall global ≥ 6.











També et pot interessar:

dijous, 2 de febrer de 2012

Nova piràmide de la Dieta Mediterrània

ImatgeLa piràmide de la Dieta Mediterrània s’actualitza per adaptar-se a l’estil de vida actual. Per iniciativa de la Fundación Dieta Mediterrània i en col•laboració de nombroses entitats internacionals, un grup d’experts, ha consensuat un nou esquema que incorpora elements qualitatius i quantitatius en la selecció d’aliments.




La nova piràmide segueix la pauta de l’anterior amb la incorporació d’indicadors d’ordre cultural i social lligats a l’estil de vida mediterrani. No només tracta de donar prioritat a un tipus d’aliments, sinó també a la manera de seleccionar-los, cuinar-los i consumir-los. També reflexa la composició i número de racions dels àpats principals.






 





També et pot interessar: