Coneix a Yadey, un nen de 5 anys amb paràlisi
cerebral, i a la seva família.És un petit tremendament vital que dóna
infinits moments de felicitat al seu entorn.Yadey és un nen amb moltes capacitats que destaca per la seva alegria, la seva intel·ligència i el seu afany
de superació. Visita aquest vídeo i ajuda'ns a trencar
barreres i a conscienciar sobre les enormes capacitats de les persones amb
discapacitat.
Presenta pautes senzilles que ajudaran a afrontar moltes de les situacions en què es trobarà una persona que ha sofert un dany cerebral i contribuiran a disminuir la sensació d'angoixa i desemparament que pot sorgir en les seves famílies quan rebi l'alta hospitalària.
L'any 1992 l'Organització Mundial de la Salut va definir la Malaltia d'Alzheimer com una afecció degenerativa cerebral primària, d'etiologia desconeguda, que presenta trets neuropatològics i neuroquímics característics.
Les persones que presenten aquesta malaltia experimenten diverses alteracions que afecten les funcions cognitives com la memòria, el reconeixement visual d'objectes, la capacitat de realitzar moviments voluntaris i el raonament lògic.
Generalment el trastorn s'inicia d'una manera insidiosa o lenta i va evolucionant progressivament durant uns anys.
El període evolutiu pot ser curt, dos o tres anys, però a vegades és força més llarg. Pot començar a l'edat madura i fins i tot en alguns casos abans, però la màxima incidència de la malaltia és cap al final de la vida.
Els casos que s'inicien abans del 60-70 anys és possible que tinguin antecedents familiars d'una demència similar, el curs és més ràpid i hi predominen símptomes de lesió en els lòbuls cerebrals temporal i parietal.
La malaltia d'Alzheimer provoca un deteriorament de la vida del malalt i del seu entorn i comporta a vegades un gran desgast familiar.
Es tracta d'una de les formes de demència més estesa i coneguda.
Què és la paràlisi de Bell o paràlisi facial? La paràlisi de Bell o paràlisi facial idiopàtica és una paràlisi dels músculs d'un costat de la cara.
Apareix gradualment en el curs de 1-3 dies i desapareix espontàniament en 1-3 mesos.
La majoria de persones amb paràlisi de Bell es recuperen totalment, tot i que algunes poden romandre amb debilitat a un costat de la cara.
És més freqüent al voltant dels 40 anys, en pacients diabètics o dones embarassades, però li pot ocórrer a qualsevol persona. . Com es tracta?
Mesures físiques 1.- Protecció de l'ull de la sequedat i irritació per cossos estranys: ulleres de sol, tapar l'ull i aplicar pomada protectora durant el somni.
2.- Llàgrimes artificials durant el dia.
3.- Massatges i exercicis: encara que no sembla que tinguin efectes nocius, no han demostrat que redueixin el temps de recuperació ni les seqüeles (Teixeira Lázaro J, 2008).
4.-No es recomana l'estimulació elèctricadels músculs paralitzats perquè retarda la regeneració nerviosa.
No hi ha estudis que demostrin beneficis significatius amb cap tipus de fisioteràpia en la paràlisi facial idiopática (Teixeira Lázaro J, 2008).
Tractament mèdic 1.- El tractament amb corticoides va resultar polèmic fins a l'aparició d'un important assaig que va demostrar un benefici clar en la recuperació funcional dels pacients als 3 (NNT=6) i als 9 mesos (NNT=8) després de tractament amb 50 mgr diaris de prednisolona durant 10 dies (Sullivan FM, 2009).
2.- L'aciclovir no va mostrar eficàcia alguna ni sol ni combinat amb prednisolona (Sullivan FM, 2009).
3.- Un estudi va trobar que en nens no és beneficiós el tractament amb corticoides (Salman M S, 2001).
Pot utilitzar-se: Prednisona 50 mgr/ dia durant 10 dies (equivalents a 50 mgrs de Prednisolona o 40 de Metilpredenisolona).
El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) es manifesta per episodis breus de sensació de moviment d'objectes o del cos que es relacionen amb els moviments ràpids del cap.
Pot estar originat en qualsevol dels canals semicircular de l'oïda interna però el més freqüent és el del canal posterior, és excepcional l'afectació del superior o de l'horitzontal. Pot acompanyar-se de nàusees i vòmits però no de clínica auditiva, com hipoacusia o acúfens.
De forma característica es manifesta en forma de crisi autolimitades que van des d'uns segons fins a minuts, diàries o ocasionals.
És la principal causa de vertigen en la consulta d'atenció primària i representa fins al 25% dels pacients que consulten per aquest símptoma. La seva incidència s'estima entre 11-64 casos per 100.000 habitants i encara que pot aparèixer en qualsevol grup d'edat, és més freqüent entre els 50 i els 70 anys.
La Prova de Dix-Hallpike, mitjançant aquesta prova explorem diversos canals semicirculars al mateix temps, el més important és el canal semicircular posterior del mateix costat del gir cefàlic, però també inclou el canal semicircular anterior o superior de l'oïda contrària al moviment cefàlic i en la majoria dels casos el canal horitzontal del mateix costat.
Es situa al pacient assegut en la llitera amb les cames estirades i el cap girat 30º cap al costat a explorar.
Bruscament, mantenint aquesta posició, es porta al pacient a la posició de decúbit supí amb el cap girat i penjat de la vora de la llitera, per després de 30 segons tornar a la posició de partida. En ambdues posicions, en decúbit i assegut, és necessari explorar la presència de nistagme.
Es considera positiva, si a més d'acompanyar-se de clínica de vertigen, presenta nistagme, que les seves característiques varien en funció del canal malalt.
El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) és una de les patologies vestibulars més freqüents. El desenvolupament de les teràpies de reposició de partícules ha suposat un gran avanç terapèutic en aquesta patologia. Els pacients diagnosticats de VPPB se'ls tracta amb la maniobra d'Epley.
S'aconsegueixen uns resultats satisfactoris en el 97% dels pacients, amb molt bona tolerància al tractament, la qual cosa permet considerar a aquesta maniobra terapèutica com altament efectiva en el maneig d'aquesta entitat.
El VPPB és una patologia que genera en el pacient una sensació de gir d'objectes, això és important diferenciar-ho del clàssic mareig que provoca inestabilitat, està provocat pel despreniment d'unes partícules que hi ha dins de l'oïda interna (otoconies) i el seu allotjament en els conductes propers en canviar de postura. Això pot ocasionar-ho un cop o simplement la degeneració del "sac" que els conté a causa de l'edat.
Per corregir aquest problema es poden realitzar la Maniobra de Semont i la Maniobra d'Epley, que són molt senzilles de realitzar i han demostrat la seva eficàcia en la resolució del VPPB. També es poden utilitzar uns exercicis de tractament al domicili que donen molt bon resultat si se segueixen les instruccions. El tractament farmacològic és simptomàtic i ha d'aplicar-se segons el criteri del metge en funció de les circumstàncies personals de cadascun.
