Suplements en embarassades: Controvèrsies, evidències i recomanacions

L'embaràs és una situació especial en la qual augmenten les necessitats d'energia, proteïnes, vitamines i minerals. 

La dieta materna ha d'aportar nutrients energètics i no energètics (vitamines i minerals) en quantitat suficients per al desenvolupament del fetus i per mantenir el seu metabolisme durant els nou mesos de gestació.

En ocasions la dieta no és suficient i és necessari recórrer a la utilització de suplements.

L'exposició a determinats nutrients en períodes crítics de la vida, així com la deficiència o l'excés d'algun d'ells, pot comprometre el creixement i desenvolupament fetal i condicionar el risc a patir determinades malalties en la vida adulta.

Avui disposem de proves sobre el benefici dels suplements d'algunes vitamines i minerals amb l'objectiu de millorar els resultats perinatals, encara que la seva utilització indiscriminada pot ser controvertida en desconèixer-se els possibles efectes secundaris de dosis excessives.

Situacions Especials

1.- Existeixen algunes situacions en les quals els antecedents mèdics, les característiques de l'embaràs actual o el resultat de l'exploració física ens poden alertar de la possibilitat de trobar-nos davant una situació de risc nutricional.

2.- També hem de tenir en compte que existeixen tractaments farmacològics que interfieren amb el metabolisme d'algunes vitamines.

3.- Una situació específica és la que es dóna en dones amb dieta de predomini vegetarià. Si la dona solament rebutja la carn i consumeix habitualment pescat, ous i llet, a més de fruites i verdures, la composició de nutrients és generalment adequada, encara que pot haver-hi una deficiencia moderada en la ingesta de ferro. 

Si ade­més s'exclou el peix i els ous, la dieta serà pobre en ferro i vitamina B12 . Si tampoc consumeix llet, s'afegirà un déficit en calci. 

4.- En tots aquests casos, si l'aportació de nutrients no és adequat, hem d'intentar modificar els hàbits alimen­taris i, en defecte d'això, utilitzar suplements farmacològics.

Recomanacions Generals

1.- A més d'una dieta equilibrada, s'aconsella un suplement amb 0,4 mg d'àcid fólic al dia en el mes previ a la concepció i, almenys, durant el primer trimestre.

2.- En cas d'antecedents previs de malformacions la dosi serà de 4 mg/dia.

3.- En general, es recomanen els suplements de dosis baixes de ferro oral durant la segona meitat de l'embaràs en les dones sense risc de ferropenia. En pacients amb anèmia prèvia s'ha d'iniciar al principi de la gestació.

4.- S'ha de realitzar un augment de la ingesta de iode, utilitzant sal yodada i associant un suplement de 200 µg I/dia, iniciant-ho abans de la concepció, de la mateixa manera que es realitza amb els folats. S'ha de mantenir durant tot l'embaràs i lactància. Aquesta recomanació està avalada per la majoria de les societats científiques.

5.- El calci no s'aconsella de forma rutinària excepte en grups de risc. La dieta ha d'incloure almenys 3 racions d'aliments rics en calci.

6.- S'ha de procurar una ingesta diària d'AG polinsaturats­ 2 omega-3 (DHA) de 200 mg /dia.

7.- Encara que no existeix evidència del benefici que aportan els suplements amb multivitamines i minerals, actualment disposem d'alguns preparats al mercat que inclouen dosis adequades d'àcid fólico, vitamina B12 , ferro i iode, i petites quantitats d'altres micronutrients que cobreixen les necessitats de la majoria de les gestants.

                                     DOCUMENT

Una revisió a partir de: IT del Sistema Nacional de Salud. Volumen 34, Nº  2010. López Rodríguez MJ. Sánchez Méndez JI. Sánchez Martínez MC. alderay mínguez Document en pdf

Més articles d´interès sobre l´embaraç

També et poden interessar:

L´embaràs i medicació

L'embaràs és una situació fisiològica molt especial per a la dona, ja que comporta canvis hormonals en el seu organisme. Aquests canvis poden originar-li certs trastorns com són els mareigs, els vòmits, l'acidesa, el restrenyiment o les hemorroides, entre d’altres. Per alleugerir aquests problemes, de vegades, la dona ha de prendre algun medicament, però també pot ser que l'hagi de prendre per tractar malalties cròniques, ja que el risc de no medicar-se és superior al de prendre el fàrmac. Sempre s'han de prendre seguint les recomanacions del metge, ja que molts dels fàrmacs passen de la mare al fetus, sobretot a través de la placenta, de la mateixa manera que ho fan els nutrients. Una vegada a la placenta, travessen una fina membrana que separa la sang materna de la fetal i poden produir danys a l'embrió.

La capacitat que té un fàrmac per causar un dany directe al fetus (teratogènia) depèn de la quantitat i de la toxicitat, però també és molt important en quina etapa de l'embaràs s’està i durant quant de temps es pren. Fins a disset dies després de la fecundació pot ser que un fàrmac no tingui cap efecte teratogènic sobre el fetus, ja que les cèl·lules encara no estan diferenciades i, per tant, tenen la capacitat de recuperar-se o de provocar la mort de l'embrió. És a partir del dia disset i fins al seixanta quan l'embrió és més vulnerable, ja que els seus òrgans s'estan desenvolupant. Els medicaments que arriben al fetus durant aquesta fase poden provocar l'avortament o una anomalia congènita que s'evidencia en el moment de néixer o que es desenvolupa amb el pas dels anys.

Els medicaments administrats després del primer trimestre poden alterar el creixement i la funció dels òrgans i els teixits. Però els fàrmacs també poden alterar la placenta, reduir l'intercanvi d'oxigen i nutrients entre el fetus i la mare, o provocar la contracció dels músculs de l'úter i reduir la sang que rep el fetus.

Hi ha moltes dades que permeten avaluar la seguretat dels medicaments durant l'embaràs, i en quines circumstàncies és més gran el risc d’utilitzar-los que no pas els beneficis que puguin aportar. La FDA (Food and Drug Administration) classifica els medicaments en cinc categories segons el risc per al fetus:

A -quan els estudis en l'home han demostrat que no hi ha risc-,

B i C -quan encara falten estudis per poder dir que no hi ha cap risc-,

D -quan els estudis en l'home han demostrat que hi ha risc, però el seu ús pot estar justificat en certs casos-, i

X -quan el fàrmac no hauria de ser consumit mai durant l'embaràs, ja que els riscos superen qualsevol benefici.

Consells:

• Durant l'embaràs no t'automediquis mai. Si tens dubtes, consulta amb el teu metge i el teu farmacèutic.
• Hi ha malalties com la diabetis, l'epilèpsia o l'asma que s'han de tractar durant l'embaràs, però sempre amb el medicament adequat i fent els controls necessaris.
  

DOCUMENTS D´INTERÈS

• Guia per a embarassades, Departament de Salut
• Respiro salut (embaràs sense fum), Departament de Salut
• Farmacs a l´embaràs (Guia Navarra)  Informació per professionals
• Més informació en relació a l´embaràs

.
.