dijous, 28 d’abril de 2011

Video formació en tècnica d´administració d´inhaladors


















El principal inconvenient de l´us dels inhaladors és la necessitat d’entrenament en la tècnica d’administració.

Cal saber utilizar correctament els diferents tipus d’inhaladors i tenir clar quina és la dosi terapèutica prescrita.

Després de l’administració d’un inhalador o d’un nebulitzador, és bastant habitual l’aparició de nàusees, a causa del mal sabor del medicament; esbandir-se la boca amb aigua ajudarà a reduir-les. 

És necessari esbandir la boca i la gola amb aigua SEMPRE si contenen esteroides. 



MATERIAL PRÀCTIC DE CONSULTA I ENSINISTRAMENT











dimarts, 19 d’abril de 2011

Espatlla dolorosa (Hombro doloroso)




L'espatlla dolorosa és un quadre clínic caracteritzat per dolor i limitació, més o menys acusada, de la mobilitat de l'espatlla.

Es tracta d'un problema que cada dia motiva més consultes: avui en dia afecta entre un 4% i un 7% de la població, i és més freqüent entre els homes.

El seu començament sol ser insidiós i lent: el dolor sorgeix després d'alguns moviments concrets o bé a la nit. Les molèsties inicials poden ser tan lleus que no se'ls concedeix més importància, fins que un dia el dolor s'aguditza o es fa més acusada la limitació de la mobilitat. És una patologia de curs llarg, crònica i que a vegades requereix intervenció quirúrgica.

Dolor quan s'aixeca el braç

Les causes de l'espatlla dolorosa poden ser molt diverses (té moltes estructures òssies, musculars i tendinoses), però les més freqüents són les lesions del tendó del múscul supraespinós, la tendinitis de la porció llarga del bíceps, i l'anomenada síndrome subacromial.

El tendó del supraespinós, juntament amb els tendons de l'infraespinós i el rodó menor, forma l'anomenat manegot dels rotadors, una estructura que protegeix l'articulació i que es lesiona amb freqüència.
Quan el braç s'eleva per damunt del pla de l'espatlla, aquesta estructura tendinosa tendeix a fregar contra la vora inferior de l'acròmion, que se situa just per damunt, la qual cosa és causa d'inflamacions, esquinçades i fins i tot trencaments.

El dolor apareix quan s'intenta aixecar el braç.

A les nits, el dolor fins i tot impedeix adoptar posicions còmodes per a dormir. L'habitual és que el braç es pugui utilitzar si no s'eleva per damunt de l'espatlla.

D'una banda, la sobreutilització o sobreentrenament que propicien alguns esports (natació, llançament de pes, javelina,..) o treballs (moviments repetitius de l'espatlla amb elevació dels braços per damunt del pla de les espatlles realitzant força i/o manipulant càrregues) donen lloc a l'engrossiment del tendó, a la fricció i a la lesió tendinosa.

Com que els tendons són estructures molt poc vascularitzades, amb poca irrigació sanguínia, aquest tipus de lesions no mostra cap tendència espontània a la curació, sinó al contrari: tendeixen a fer-se cròniques, a agreujar-se, i poden arribar fins i tot al trencament parcial o total del tendó. Però també pot donar-se que amb el pas dels anys puguin aparèixer fenòmens degeneratius en l'articulació acromioclavicular, el sostre del túnel, de tipus artrosi degenerativa, que estreteix el túnel, el tanca en part, i provoca el fregament del tendó amb l'os. El resultat és la tendinitis.

Símptomes i diagnòstic

El més important d'aquesta afecció és el dolor, que apareix amb el moviment de separació i elevació del braç i, molt particularment, en un determinat punt de la maniobra -entre els 70 i 100 graus de l'arc que fa el braç. Al principi es pot utilitzar l'extremitat sense dolor si no s'eleva per damunt de l'espatlla, però amb el pas del temps les molèsties poden fer-se constants, fins a impedir adoptar postures còmodes per a dormir a la nit, de manera que estirar-se sobre el costat afectat pot resultar molt dolorós. Juntament amb el dolor, un altre símptoma és la limitació de la mobilitat, que es va accentuant amb el pas del temps i que fins i tot pot arribar, si el tendó es trenca, a impedir el moviment de separar el braç del cos.

Els símptomes i l'exploració que efectua el metge són suficients per a realitzar un diagnòstic de presumpció que s'ha de confirmar amb una ecografia. Si amb aquesta prova no n'hi hagués prou, caldria optar per una ressonància magnètica. Efectuat el diagnòstic i esbrinat el grau de severitat de l'afecció, es planteja el tractament per a cada cas.

Tractament

La tendinitis del supraespinós tendeix a fer-se crònica i agreujar-se amb l'edat sense mostrar tendència espontània de curació, per la qual cosa sempre requereix tractament.

El repòs de l'extremitat superior és obligat i al principi resulta útil aplicar gel dues vegades al dia durant els tres primers dies. Després, cal canviar i utilitzar calor, també diverses vegades al dia.

Si l'afecció és lleu o moderada la inflamació desapareix amb l'aplicació de fred-calor, i és llavors quan es comença amb la rehabilitació, que consisteix a potenciar la musculatura de l'espatlla. En persones joves i sense lesions importants tendinoses, amb això sol haver-hi prou per a una recuperació total, però si les molèsties persisteixen cal afegir un tractament amb antiinflamatoris, si bé la seva eficàcia és escassa pel fet que els tendons estan poc vascularitzats i els medicaments els arriben molt malament per via sanguínia. Per això, sovint cal recórrer a les infiltracions locals amb glucocorticoides, analgèsics i anestèsics locals. Es poden fer fins a tres infiltracions amb intervals d'una setmana entre una i una altra.

El tractament quirúrgic s'aplica quan tots els anteriors han fallat o si l'afectació és severa. En la intervenció quirúrgica s'amplia el túnel subacromial per a evitar els fregaments i es reconstrueixen els tendons afectats quan la lesió tendinosa és important.
Unes setmanes després de la intervenció es podrà iniciar la rehabilitació, que resulta més difícil que la de qualsevol altra articulació i que inicialment proporciona molt poques satisfaccions al pacient i al fisioterapeuta. Pot arribar a prolongar-se fins a 3 i 6 mesos, per la qual cosa cal una bona dosi de paciència i, el més important, una col·laboració estreta entre pacient, fisioterapeuta i traumatòleg.

Prevenció

La prevenció de les lesions de l'espatlla no és fàcil, perquè qualsevol persona és candidata a patir-la. No obstant això, són especialment susceptibles les que, pel seu treball, estan sotmeses a sobrecàrregues en la postura, moviments repetitius de l'articulació i manipulació de càrregues amb els braços per damunt del pla de les espatlles. Com que no sempre resulta fàcil eliminar o corregir aquests factors laborals, esdevé fonamental efectuar pauses en estes activitats i, sobretot, potenciar la musculatura de l'espatlla per mitjà d'exercicis senzills de fer, que es poden fer a casa en estones lliures.


Més informació complementaria en Castellà:

Síndrome del espacio subacromial

Las lesiones en los hombros ocurren con bastante frecuencia, especialmente en las personas que hacen mucho ejercicio ó movimientos muy repetitivos. Uno de los trastornos del hombro más frecuentes es la que se desarrolla en el espacio subacromial y generalmente comporta lesiones del manguito de los rotadores.
 

Anatomía

La articulación del hombro une el brazo con la parte superior del cuerpo. La articulación del hombro está formada por los huesos de la escápula y el húmero o hueso del brazo

Los huesos del hombro están cubiertos por un tejido llamado cartílago. Las superficies lisas del cartílago permiten un movimiento suave e indoloro en la articulación del hombro

Los ligamentos conectan los huesos y ayudan a mantener el hombro en su lugar.

Los músculos del hombro están conectados a la escápula y encajados en la cabeza del húmero. Esto
permite que el hombro se mueva en todas las direcciones. La combinación de los músculos y de los tendones del hombro se llama manguito de los rotadores.

La bursa es una bolsa llena de fluido situada entre la escapula y manguito de los rotadores. La bursa evita que éste roce contra el hombro.
 
Síntomas y causas

Los síntomas del sindrome subacromial incluyen: 1.- Dolor del hombro, generalmente cuando se mueve, o se duerme acostado sobre él
2.- Sensibilidad del hombro Debilidad del hombro
3.- Dificultad para mover el hombro de una manera normal.



 

Los síntomas pueden ocurrir sin causa aparente o pueden notarse después de sufrir una caída ó aparecer gradualmente, sin un traumatismo concreto.
La inflamación de la bursa, también llamada bursitis, o la inflamación de los tendones,tendinitis, pueden ser en parte causantes de un sindrome subacromial.
Hacer un esfuerzo excesivo o sufrir roturas de los tendones o de los músculos que forman el manguito de los rotadores, puede ser la causa de un síndrome subacromial. Los atletas y los obreros que utilizan mucho sus hombros, suelen padecer lesiones del manguito de los rotadores debido a la naturaleza física de sus actividades.

 


Entre los factores que aumentan el riesgo de padecer una lesión del manguito de los rotadores se incluyen:

1.- Vejez (de los tendones del manguito)
2.- Mala postura (ejercicios repetidos, trabajo...)
3.- Debilidad de los músculos del hombro (falta de ejercicio)

Diagnóstico

El diagnóstico de una lesión del manguito de los rotadores se suele hacer después de una buena historia médica del paciente y realizar un examen físico.

Algunos exámenes tales cómo las radiografías, ecografía y las imágenes de resonancia magnética (MRI) pueden ser necesarios a la hora de realizar un diagnóstico de una lesión del manguito de los rotadores.


Tratamiento

La mayoría de los síndromes subacromiales pueden ser tratados con exito mediante fisioterapia y ciertos ejercicios que se pueden hacer en casa.

La meta de la fisioterapia es mejorar el dolor , fortalecer los músculos y aumentar el número de movimientos del hombro. La fisioterapia puede durar desde unas semanas hasta unos meses.

También se puede recurrir a ciertos medicamentos antiinflamatorios, como el ibuprofeno, diclofenaco...etc . Ocasionalmente, las inyecciones de esteroides en la bursa o alrededor de los tendones, pueden ayudar a reducir la inflamación, el dolor y aumentar la movilidad de la articulación del hombro.

Si los tratamientos anteriores no tienen éxito, se puede optar por la cirugía para raspar cualquier punta ó parte del hueso que pueda estar comprimiendo al manguito de los rotadores y en el caso de rotura de sus tendones intentar su reparación.


Prevención

Como sucede con cualquier otra afección o problema médico, es mejor prevenir que curar. Hacer ejercicios de estiramiento de hombros ayuda a conservar el mayor número de movimientos del hombro.También realizar regularmente ejercicios de potenciación suele ser de ayuda a la hora de fortalecer los músculos y los tendones.

Si usted tiene un trabajo que requiere mucha actividad física, es muy importante que haga varias interrupciones y deje descansar al hombro.


Resumen


1.- El sindrome subacromial y las lesiones del manguito de los rotadores son algunos de los problemas más comunes del hombro.

2.- Cuando se detectan y se tratan apropiadamente, la mayoría de los pacientes no necesita someterse a la cirugía.

3.- Los ejercicios y los cambios en el estilo de vida pueden ser de mucha ayuda a la hora de prevenir las lesiones del manguito de los rotadores.

dijous, 14 d’abril de 2011

Què pot fer si té problemes d´insomni?


Què és l´insomni?











Conceptes Clau

- Les necessitats de son varien en cada persona i segons l’edat.

- En els joves és normal dormir 8 hores i per a les persones de 70 anys, 6 hores és generalment suficient, la son és més superficial i ens despertem i aixequem al llarg de la nit.

- L’insomni és la dificultat per adormir-se o el fet de despertarse aviat, amb cansament o somnolència, l’endemà.

- Hi ha persones que amb poques hores de son ja en tenen prou i no tenen insomni.



Què podem fer per millorar l’insomni?

Durant el dia:
- Aixequem-nos i anem a dormir sempre a la mateixa hora.
- Si és possible passegem o seiem al sol del matí.
- Fem un mínim de mitja hora d’exercici suau diari (caminar, nedar, bicicleta,...).
- Evitem dormir la migdiada, tret que hi hagi molta necessitat i només de 30 minuts.
- Procurem disminuir l’estrès: tenint una estona cada dia per pensar i ordenar les coses, sense tensions; sabent prioritzar; vivint el present; establint relacions d’afecte en tots els àmbits.

Abans d’anar a dormir:
- Evitem el consum, a la tarda i la nit de tabac, cafè, te, begudes amb cola, xocolata, medicaments que afectin la son i begudes alcohòliques.
-Evitem, al final del dia, activitats que ens produeixen tensió.
-Evitem també veure la televisió a la nit.
- Sopem de forma lleugera dues hores abans d’anar a dormir.
- No anem a dormir amb gana.
- Per afavorir la son, podem prendre un got de llet calenta o una infusió de til·la o camamilla.
- Seguir una rutina d’activitats relaxants com sentir música tranquil·la, fer-nos massatges, fer una estona de meditació, prendre un bany calent, rentar-nos les dents...
- Les pastilles per dormir només són útils per al tractament durant pocs dies. Si les utilitzem durant temporades llargues poden ser perjudicials, i afectar-nos durant el dia.

Dormitori:
- L’habitació ha d’estar a una temperatura agradable (uns 18 graus).
- Evitem el soroll excessiu i procurem dormir a les fosques.
- Alguns aparells elèctrics com els despertadors poden dificultar la son.
- L’habitació s’ha d’utilitzar només per dormir i per tenir relacions sexuals.
- No ha de ser el lloc d’estudi, ni de lectura, ni de parlar pel telèfon, etc.

Si segueix aquest consell, entrar al dormitori li facilitarà la son.

- No utilitzem el llit per pensar en les preocupacions o problemes.
- Si ens és difícil apuntem-los en un paper.
- Deixem també de banda els pensaments sobre si dormirem o no, ja que provoquen insomni.
- Anem a dormir quan realment tinguem son.
- És efectiu restringir les hores que estem al llit a les hores que habitualment dormim.
- Si passats 15 minuts d’estar al llit no ens adormim, anem a una altra habitació i fem alguna cosa tranquil·la. Quan tornem a tenir son, tornem al llit. Repetim aquest procés les vegades que faci falta, sigui l’hora que sigui.


Fulls de recomanacions per a pacients


1.- Fulls d´informació per a pacients CAMFiC

2.- Fulls d´informació per a pacients  Forum Clínic
.


Informació d´utilitats per a professionals

Documents d´actuació farmacològica

..
.

dimarts, 12 d’abril de 2011

Colesterol i risc coronari




El colesterol
   








.
.
L'excés de colesterol a la sang pot arribar a tancar el pas de la sang per les artèries. Menjar aliments que contenen colesterol pot fer augmentar el colesterol de la sang. Els aliments amb baix contingut de colesterol i de greixos saturats ajuden a reduir el nivell de colesterol a la sang. Intenti menjar menys de 200 mg diaris de colesterol.


Què és el colesterol?

El colesterol és una substància grassa de la sang. Es pot acumular a les artèries i tancar el pas de la sang al cor i al cervell. L’alt nivell de colesterol és un factor de risc per a les malalties de cor.

El colesterol és una cosa que no es veu. S’han de llegir les etiquetes dels aliments per saber quant de colesterol hi ha en els aliments que mengem.

Eviti o limiti el consum dels següents aliments amb alt contingut de colesterol:

• Fetge o altres vísceres.
• Carn vermella amb molt de greix.
• Cansalada i embotits.
• Rovell d’ou (la clara no conté colesterol).


VIDEO FORMACIÓ

Trucs i consells per a una vida sana:

 

Fulls per a pacients
...
1.- Colesterol i risc coronari  ICS  Departament de Salut  Català

2.- Recomanacions dietètiques per a Hipercolesterolemia  Català

3.- Dieta Alimentació i colesterol 1.200 Kcal 25% de greixos Castellà  Català 
ICS Costa de Ponent

4.- Fulls d’informació per a pacients: Què és el colesterol  CAMFiC  Català i Castellà 

5.- Recomanacions dietètiques per a Hipertriglicerids  Català  SAP Baix Llobregat Centre

6.- Dieta Obesitat 1200 Kcal.  Castellà   Català



Informació per a Professionals

1.- Dieta Hipercolesterolèmia (Guies de pràctica clínics) ICS

2.- Més informació sobre Hipercolesterolemia
.
.
.ue el metge, la infermera, o l’especialista en nutrició li aconselli evitar l'alcohol i reduir el consum d’aliments amb un alt contingut de sucre i greix.


els triglicèrids?

Els triglicèrids són un tipus de greix de la sang. Igual que amb el colesterol, un alt nivell de triglicèrids pot obstruir les artèries. Una dieta amb massa sucre i certs hidrats de carboni pot augmentar el nivell de triglicèrids a la sang.

..

divendres, 8 d’abril de 2011

Què és la Insuficiència Cardíaca






La insuficiència cardíaca és una malaltia que provoca que al cor li costi bombar la sang. Com a conseqüència d’això, podeu tenir dificultat per fer alguna activitat física com ara pujar escales i, probablement, notareu que us falta l’alè, us canseu o que se us inflen les cames.

La causa principal de la insuficiència cardíaca és la tensió arterial alta (hipertensió), tot i que hi ha altres causes com ara l’infart, l’angina o la diabetis.

La insuficiència cardíaca és una malaltia freqüent en el nostre entorn. Les descompensacions de la insuficiència cardíaca són la primera causa d’ingrés hospitalari en pacients més grans de 65 anys. Tot i això, podem controlar i disminuir la progressió de la malaltia, millorar-ne els símptomes i, per tant, augmentar la qualitat de vida dels pacients mitjançant el tractament farmacològic i l’adopció d’uns hàbits de vida saludables.

Els símptomes principals de la insuficiència cardíaca són la dificultat per respirar, el cansament i la debilitat, l’augment ràpid del pes i la disminució de la producción d’orina. Per poder determinar si patiu aquesta malaltia és necessari que el vostre metge o la vostra metgessa, a més de tenir en compte les molèsties que li pugueu explicar, us demani una sèrie de proves: anàlisi de sang, radiografia de tòrax, electrocardiograma i ecocardiograma.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica, per aquest motiu és important tractar-la adequadament. Si ho feu, amb la medicació indicada i amb canvis saludables en els vostres hàbits de vida, podeu aconseguir frenar la progressió de la malaltia, millorar-ne els símptomes i, per tant, augmentar la vostra qualitat de vida.


Quan heu d´avisar el vostre o la vostra professional de medicina o d´infermeria?

• Si noteu dolor al pit.
• Si guanyeu pes de manera ràpida (1 kg en un dia o 2 kg en dos o més dies). És recomanable controlar-vos el pes diariamente o, com a mínim, tres vegades per setmana.
• Si se us inflen els peus.
• Si observeu que orineu menys del normal en el vostre cas.
• Si teniu més dificultat per respirar quan feu les activitats que dueu a terme normalment.
• Si necessiteu dormir amb més coixins.
• Si teniu tos persistent.
• Si noteu molt cansament.



Hi ha tres consells clau per mantenir un bon control de la insuficiència cardíaca:

1. Preneu correctament la medicació
• És molt important que no deixeu mai la medicació indicada, i que no preneu cap medicació nova sense consultar el vostre metge o la vostra metgessa. Si teniu algun problema podeu consultar-l’hi sempre.

2. Tingueu hàbits de vida saludables
• Feu una dieta saludable; us ajudarà a controlar el pes i els nivells de colesterol.
Cal que cuineu els aliments preferentment a la planxa, al forn, al vapor o al microones. Eviteu el consum de greixos. És recomanable que mengeu poca quantitat i que ho feu sovint (cinc àpats al dia), sense atipar-vos.
• Reduïu el consum de sal. Eviteu el menjar preparat, els congelats, els embotits i els dauets de brou. Podeu fer servir altres condiments per millorar el gust dels aliments.
• Controleu la quantitat de líquid que beveu. El vostre metge o la vostra metgessa us pot indicar quina quantitat de líquid és recomanable beure per dia.
• Deixeu de fumar.
• Eviteu el consum d’alcohol i d’altres begudes excitants com ara el cafè, el te o les coles.
• Feu una activitat física de forma regular (per exemple, caminar) en funció de la vostra tolerància. Podeu consultar el vostre o la vostra professional de medicina o d’infermeria, si voleu fer un altre tipus d’exercici.
• Disminuïu les situacions que us alterin els nervis.

3. Preneu altres mesures importants
• Controleu que la vostra pressió arterial estigui dins de la normalitat.
• Vacuneu-vos. És important que us vacuneu de la grip i la pneumònia.
• Eviteu els canvis bruscos de temperatura per no refredar-vos.


Video Formació per a usuaris


Objectius i Consells bàsics

  1. Dieta hiposòdica (menys de 100-200 mEq de sodi al dia).
  2. Disminució del pes corporal.
  3. Abstinència o restricció del consum d’alcohol.
  4. Control estricte de la pressió arterial (objectiu inferior o igual a 130/85 mmHg).
  5. Control dels factors de risc cardiovascular.
  6. Prevenció de possibles infeccions (posar-se la vacuna antigripal i pneumocòccica).
  7. Prevenir i tractar estats d’anèmia.
  8. Control periòdic de la funció renal que inclogui els ions Na+ i K+.
..

Documents per a Professionals
Fisiopatología de la Insuficiència Cardíaca on se explica els mecanismes reguladors de la Insuficiència Cardíaca
 




 
..
.Ruta assistencial CAP Lluís Millet (Només professionals)

Més Documents d´interès sobre la Insuficiència Cardíaca.
.
.
.
.
.
.
.Documents per a Usuaris



1.- Aliments recomanats   Català  Castellà

2.- La Insuficiència Cardíaca      Consells pels pacients      Català  Castellà

3.- Dieta per a la Insuficiència Cardíaca:  Dieta baixa en sal, baixa en greixos saturats i amb control de líquids


4.- "Tabla de ejercicios para pacientes con Insuficiencia Cardiaca"  Castellà
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Cefalea i migranya. Mesures de prevenció


La cefalea, que popularment es coneix com a mal de cap, és una sensació dolorosa localitzada al crani.












És un símptoma que pot presentar-se acompanyat d'altres, com passa a la majoria dels processos febrils, o com a símptoma destacat d'alguna malaltia, encara que, igualment, pot aparèixer com a única patologia.

Gairebé tothom ha patit cefalea en algun moment de la vida, i per això és un dels principals motius de consulta.


Són freqüents les cefalees que es presenten per situacions de tensió, estats d'estrès, ansietat o depressió, sigui en episodis aïllats, que poden fàcilment relacionar-se amb aquella situació concreta, o de manera crònica, amb manifestacions, fins i tot, diàries.

La localització del dolor pot variar, i també arribar a desaparèixer durant part de la jornada; en aquests casos, la cefalea sol respectar el descans nocturn.

Així mateix, un altre tipus de mal de cap també molt freqüent és la migranya, que es caracteritza per una evolució en crisis repetitives, i per deixar el pacient totalment asimptomàtic durant els intervals. Aquesta simptomatologia pot afectar totes les edats, però principalment ho fa entre els 30 i 40 anys, amb una gran predominança femenina. Les crisis de migranya solen tenir una durada d'entre 4 i 72 hores, i comporten una incomoditat funcional notable que repercuteix en la vida professional, familiar i social. Generalment, aquestes crisis són de tipus pulsatiu i unilateral, i es localitzen en un sol costat del cap. A més, poden manifestar-se en qualsevol moment, però en molts casos són originades per desencadenants que varien segons la persona.

En la cefalea, el factor desencadenant més habitual és l'estrès, al qual segueixen en freqüència les alteracions del son, sigui per falta o per excés.


D’altra banda, les crisis de migranya es poden desencader per manca d'alimentació durant moltes hores o, fins i tot, per la ingestió de determinats aliments. En aquests casos, els aliments que poden provocar migranyes varien segons la persona; així, per exemple, considerant els més directament implicats en l'aparició de crisis, es troben els aliments rics en tiramina (com formatge o xocolata), nitrits (que s'incorporen com a conservants a les salsitxes, pernil, bacon, etc.) o glutamat sòdic (un altre conservant responsable de la coneguda síndrome del restaurant xinès, que apareix 20 minuts després d'haver començat l’àpat amb una cefalea sorda, discreta i amb sensació de tensió). Finalment, també el consum d'alcohol, sobretot de vi blanc i cava, la participació del qual està comprovada, s'associa a la seva aparició.

No hi ha un tractament capaç de curar les cefalees de manera definitiva, però sí medicaments que, si es prenen tan aviat com comencen els símptomes, eliminen el dolor de forma eficaç.

El tractament inicial a les cefalees de lleus a moderades serà un analgèsic, i en els pacients migranyosos, preferentment associat a un antivomitiu. En cas d'intensitat moderada-greu, o quan la repetició de les cefalees sigui freqüent, el metge n’establirà el tractament o, fins i tot, determinarà la necessitat de la profilaxi que ha de seguir cada pacient de forma individual, d'acord amb el grau d'afectació que la seva situació presenti.

Cal no oblidar que l'ús repetitiu d’analgèsics en dosis elevades per a cefalees tensionals cròniques pot ser la causa de la pròpia cefalea.

Les cefalees són processos benignes en la majoria dels casos, encara que poden significar un important deteriorament de la qualitat de vida de qui les pateix.


Consells:
  • La cefalea de tensió es produeix quan hi ha un estat d'estrès, ansietat o depressió.
  • És útil observar en quines circumstàncies es presenta mal de cap, per identificar les causes que el precipiten.
  • La majoria dels pacients amb migranya troben alleujament passant a descansar en aquell moment en una habitació silenciosa i fosca.



Fulls de recomanació per a pacients


Cefalea tensional   Castellà  Català  (eCAP)     CAMFiC


Migranya               Castellà  Català  (eCAP)     CAMFiC

Recomanacions dietètiques per a la Migranya i Cefalea Tensional  CAP Lluís Millet



dijous, 7 d’abril de 2011

La piràmide de l´alimentació saludable

Què he de menjar?


















Els aliments rics en hidrats de carboni ens donen energia. Els cereals, com el blat (pa i pasta), l’arròs i la dacsa, els llegums i els fruits secs, formen la base de la piràmide i d'una alimentació saludable.
Menja'n de 4 a 6 racions al dia.
 
El segon nivell el conformen les fruites i verdures.
A diari has de menjar dues o mes fruites, una d'elles rica en vitamina C.
De verdures és recomanable prendre'n dues o més racions diàries, de les quals una, com a ensalada.


Els lactis per una banda, i peix, carn i ous per l’altra, constitueixen el tercer nivell, són aliments plàstics.
Consumeix de 2 a 3 racions de lactis al dia. Consumeix mes peix que carn a la setmana, i menys de 4 ous a la setmana.

Els greixos ocupen el vèrtex, cal vigilar-ne el consum.
Utilitza oli per a les ensalades i els fregits, però no abuses dels fregits.