dilluns, 27 de juny de 2011

Què fem a les altes temperatures, els medicaments i els grups de pacients vulnerables?

Quan les temperatures són anormalment altes , la calor excessiva pot ser un perill per a la salut. Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament.

Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en  les persones amb malalties cròniques, i també un increment en el nombre d’ingressos no programats als hospitals.
Es consideren grups especialment vulnerables:
1.- als efectes de la calor la gent de més de 75 anys,
2.- els nadons,
3.- les persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada la mobilitat i l’autocura, 4.- els malats crònics,
5.- les persones que viuen soles,
6.- les que viuen en condicions socials precàries i
7.- les que prenen medicació que actua sobre el sistema nerviós central.


Quins són els símptomes del cop de calor?

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar:
  • temperatura molt alta
  • mal de cap
  • nàusees
  • set intensa
  • convulsions
  • somnolència o pèrdua del coneixement

Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un lloc més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, venteu-la i aviseu urgentment els serveis emergències (112).

Què hem de fer en cas d'onada de calor?

Protegiu-vos del sol i de la calor.

A casa, controleu la temperatura:
  • tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol directament durant el dia;
  • obriu les finestres de casa per refrescar-la durant la nit;
  • estigueu-vos a les estances més fresques;
  • utilitzeu algun tipus de climatització per refrescar-vos i refrescar l'ambient (ventiladors, aire condicionat, ventalls, entre altres). Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (biblioteques, cinemes, etcètera), i
  • refresqueu-vos sovint amb dutxes o tovalloles amarades d'aigua.

Al carrer, eviteu el sol directe:
  • porteu una gorra o un barret;
  • utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada;
  • procureu caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats;
  • porteu aigua i beveu-ne sovint;
  • mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba, i
  • vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i mai no hi deixeu els infants o persones fràgils amb les finestres tancades.

Limiteu l'activitat física durant les hores de més calor:
  • eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor, i
  • reduïu les activitats intenses.

Beveu força i vigileu l'alimentació:
  • beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set;
  • no preneu begudes alcohòliques, i
  • eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

Ajudeu els altres. Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola:
  • mireu de visitar-los un cop el dia;
  • ajudeu-los a seguir aquests consells, i
  • si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si pot influir en la termoregulació i si s'ha d'ajustar o canviar.

Quines són les persones que tenen més risc de patir una onada de calor?

  • Persones més grans de setanta-cinc anys;
  • Persones amb determinades circumstàncies socials (viure soles, pobresa, etc.);
  • Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura;
  • Persones que realitzen un activitat física intensa;
  • Persones que hagin de romandre o fer activitat física a l'aire lliure (incloses les activitats laborals);
  • Nadons;
  • Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d'Alzheimer, obesitat o altres de cròniques;
  • Persones que prenen medicaments especials (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics), o
  • Persones amb problemes mentals i de conducta deguts al consum de substàncies psicoactives o d'alcohol.

Video formació per a pacients
  


Cartell amb recomanacions i consells per mitigar els efectes de l’onada de calor. Full informatiu per a pacients


Per a professionals

Medicaments a prendre en consideració en l'anàlisi dels factors de risc

Informació sobre el bon ús dels medicaments en cas d'onada de calor.

Des del punt de vista teòric i sobre la base dels seus mecanismes d'acció (propietats farmacodinámiques i perfil farmacocinètic), alguns medicaments han de ser considerats durant l'anàlisi dels factors de risc en els subjectes susceptibles d'una menor adaptació a la calor.

En efecte, els medicaments poden contribuir a l'agreujament de la síndrome d'esgotament i de cop de calor. A més, alguns poden provocar per si sols hipertèrmies en condicions normals de temperatura. Finalment, els medicaments poden agreujar indirectament els efectes de la calor. 

                                                 Resum d´utilitat

Si voleu mirar quins medicaments cliqueu a: document de la Agencia Española de medicamentos y productos sanitarios   i per a imprimir








També et poden interessar:

dijous, 23 de juny de 2011

Què fem davant les molèsties abdominals (dispèpsia)?


Què s´entén per dispèpsia?


















La dispèpsia és un conjunt de molèsties relacionades amb lesions o alteracions en el funcionament de l’estómac o el duodè

Aquestes molèsties se us poden presentar com:

1.- Dolor en la part alta de la panxa.
2.-Sensació d’estar ple poc després de menjar poca quantitat d’aliments.
3.- Basques (nàusees).
4.- Vòmits.
5.- Digestions pesades.
6.- Panxa inflada.



.
Què us pot causar la dispèpsia?


La dispèpsia es produeix per motius molt diferents: si menjeu en excés, si el menjar conté massa greix o picant, pel tabac i l’alcohol.

Certs medicaments com són:
  1. l’aspirina,
  2. els antiinflamatoris o
  3. els antibiòtics, també us poden produir dispèpsia.
El fet que tingueu una ùlcera a l’estómac o al duodè és un altra causa freqüent de dispèpsia.
Rarament l’origen pot ser un càncer d’estómac però cal tenir-ho en compte en gent gran o quan hi ha altres símptomes com poden ser: pèrdua de pes, anèmia, etc.

En molts casos no es troba una causa clara que expliqui els símptomes i se suposa que l’origen es deu a què l’estómac no es mou adequadament o és excessivament sensible.
.
Què cal fer si teniu molèsties?

Si les molèsties se us manifesten de forma esporàdica i us desapareixen soles, no cal que us en preocupeu gaire. Tot i així, quan les molèsties no us desapareixen o si les patiu freqüentment i quan vagin acompanyades d’altres alteracions, cal que les consulteu al metge.

Quines proves us pot indicar el metge?

Quan les molèsties són poc importants i infreqüents, no cal que us feu cap prova i n’hi ha prou amb l’opinió del metge.

Per saber si existeix una úlcera se us pot fer una endoscòpia. Aquesta prova consisteix a introduir-vos un tub per la boca i arribar fins a l’estómac, per veure si hi ha lesions.

A vegades n’hi ha prou amb detectar si existeix una infecció per un bacteri que és el causant de la majoria de les úlceres. Per saber-ho se us pot fer una anàlisi de sang o una prova de l’alè.


Quin és el tractament de la dispèpsia?

El tractament de la dispèpsia depèn de la causa que l’origini, però sempre és important que modifiqueu els hàbits de vida que us poden ser perjudicials:

• Cal que intenteu deixar de fumar.

• Cal que eviteu els aliments que us causen molèsties. Sovint les fruites àcides, el tomàquet, el vinagre, l’alcohol, el cafè, les infusions de menta o les begudes amb gas us poden agreujar les molèsties.

• Cal que eviteu una dieta inadequada, l’estrès, el cansament i la inactivitat física ja que us poden empitjorar la situació.

Els medicaments que s’utilitzen per tractar la dispèpsia actuen disminuint l’acidesa de l’estómac o millorant-ne els moviments, cosa que accelera la digestió i us alleujarà els símptomes.

Alguns antiàcids es venen sense recepta mèdica i es poden obtenir a la farmàcia lliurement però cal que recordeu que no és convenient que us tracteu els símptomes durant molt de temps sense que ho consulteu amb el metge.

Si el metge detecta el bacteri que origina les úlceres, us pot indicar un tractament amb dos o més antibiòtics.

És molt important que us pregueu els medicaments de la manera indicada i durant el dies recomanats.

Els medicaments utilitzats per al tractament de la dispèpsia solen ser ben tolerats però si teniu molèsties cal que les consulteu amb el vostre equip sanitari o el vostre farmacèutic.



Video Formació





Fulls d´utilitat per a pacients 








També et poden interessar:

dijous, 16 de juny de 2011

Suplements en embarassades: Controvèrsies, evidències i recomanacions



L'embaràs és una situació especial en la qual augmenten les necessitats d'energia, proteïnes, vitamines i minerals


La dieta materna ha d'aportar nutrients energètics i no energètics (vitamines i minerals) en quantitat suficients per al desenvolupament del fetus i per mantenir el seu metabolisme durant els nou mesos de gestació.

En ocasions la dieta no és suficient i és necessari recórrer a la utilització de suplements.

L'exposició a determinats nutrients en períodes crítics de la vida, així com la deficiència o l'excés d'algun d'ells, pot comprometre el creixement i desenvolupament fetal i condicionar el risc a patir determinades malalties en la vida adulta.

Avui disposem de proves sobre el benefici dels suplements d'algunes vitamines i minerals amb l'objectiu de millorar els resultats perinatals, encara que la seva utilització indiscriminada pot ser controvertida en desconèixer-se els possibles efectes secundaris de dosis excessives.


Situacions Especials

1.- Existeixen algunes situacions en les quals els antecedents mèdics, les característiques de l'embaràs actual o el resultat
 de l'exploració física ens poden alertar de la possibilitat de trobar-nos davant una situació de risc nutricional.


2.- També hem de tenir en compte que existeixen tractaments farmacològics que interfieren amb el metabolisme d'algunes vitamines.

3.- Una situació específica és la que es dóna en dones amb dieta de predomini vegetarià. Si la dona solament rebutja la carn i consumeix habitualment pescat, ous i llet, a més de fruites i verdures, la composició de nutrients és generalment adequada, encara que pot haver-hi una deficiencia moderada en la ingesta de ferro. 


Si ade­més s'exclou el peix i els ous, la dieta serà pobre en ferro i vitamina B12 . Si tampoc consumeix llets'afegirà un déficit en calci. 


4.- En tots aquests casos, si l'aportació de nutrients no és adequat, hem d'intentar modificar els hàbits alimen­taris i, en defecte d'això, utilitzar suplements farmacològics.


Recomanacions Generals

1.- A més d'una dieta equilibrada, s'aconsella un suplement amb 0,4 mg d'àcid fólic al dia en el mes previ a la concepció i, almenys, durant el primer trimestre.

2.- En cas d'antecedents previs de malformacions la dosi serà de 4 mg/dia.

3.- En general, es recomanen els suplements de dosis baixes de ferro oral durant la segona meitat de l'embaràs en les dones sense risc de ferropenia. En pacients amb anèmia prèvia s'ha d'iniciar al principi de la gestació.

4.- S'ha de realitzar un augment de la ingesta de iode, utilitzant sal yodada i associant un suplement de 200 µg I/dia, iniciant-ho abans de la concepció, de la mateixa manera que es realitza amb els folats. S'ha de mantenir durant tot l'embaràs i lactància. Aquesta recomanació està avalada per la majoria de les societats científiques.

5.- El calci no s'aconsella de forma rutinària excepte en grups de risc. La dieta ha d'incloure almenys 3 racions d'aliments rics en calci.

6.- S'ha de procurar una ingesta diària d'AG polinsaturats­ 2 omega-3 (DHA) de 200 mg /dia.

7.- Encara que no existeix evidència del benefici que aportan els suplements amb multivitamines i minerals, actualment disposem d'alguns preparats al mercat que inclouen dosis adequades d'àcid fólico, vitamina B12 , ferro i iode, i petites quantitats d'altres micronutrients que cobreixen les necessitats de la majoria de les gestants.


                                     DOCUMENT




Una revisió a partir de: IT del Sistema Nacional de Salud. Volumen 34, Nº  2010.
López Rodríguez MJ. Sánchez Méndez JI. Sánchez Martínez MC. alderay mínguez Document en pdf

Més articles d´interès sobre l´embaraç










També et poden interessar:

dimarts, 14 de juny de 2011

Què fem amb un Mussol o un Chalazi?

JLC es un usuario que actualmente padece un chalación (Chalazi en Català).

Ha precisado tratamiento antibiotico durante varias semanas y está a la espera de visita por el oftalmólogo de referencia para solución definitiva.

De momento y como información complementaria hago un resumen para concretar los términos orzuelo y chalazión y ver las diferentes opciones terapéuticas. El articulo original es de Ocularis.

El orzuelo y el chalación es una parte la misma enfermedad; digamos que son una complicación propia de la blefaritis.





Es conocido por todo el mundo lo que es un orzuelo: una parte del párpado que se nos hincha y duele.

En ocasiones cura él solo pero muchas veces hay que poner pomadas antibióticas (incluso a veces antibióticos por via oral). También es sabido que se trata de una infección aguda, bastante molesta y aparatosa con frecuencia, pero en general sin grandes riesgos para la visión.

Pero lo del chalación no es tan conocido. También se llama quiste de Meibomio, quiste graso (un nombre un poco ambiguo), o de forma más coloquial “orzuelo cronificado”. Esta última acepción, aunque no es muy técnica, sí que es muy descriptiva de lo que puede ocurrir en el chalación (aunque no todos los chalaciones provienen de orzuelos).



De todas formas, puede haber cierta confusión de términos por lo que intentaré aclararlo:

1.- Todo bulto bajo la piel del párpado tiende a mal-llamarse orzuelo, pero sólo es orzuelo si el abultamiento está inflamado, enrojecido y duele (una infección aguda).

2.- Cuando se trata de un bulto indoloro, que no está hinchado ni enrojecido, hablaremos de chalación.

.

La obstrucción de las glándulas sebáceas

En el borde del párpado nos encontramos con glándulas que producen grasa. Cuando hay blefaritis, esta secreción grasa está alterada y además hay proliferación de bacterias. Existe una inflamación (poco llamativa y crónica) del orificio de salida de la glándula, de forma que éste se estrecha. Este estrechamiento y la secreción grasa más espesa condiciona que se acumule la grasa dentro de la glándula.
  • Si ese acúmulo produce una gran dilatación una glándula en concreto, que se palpa y se ve a simple vista, tenemos un chalación. Pero necesitamos que sea una glándula sebácea lo suficientemente grande para que se pueda dilatar tanto. Como las glándulas de la parte anterior (las que están cerca de las pestañas) son muy pequeñas, sólo pueden aparecer chalaciones en las glándulas sebáceas posteriores, las que hemos llamado glándulas de Meibomio. Por eso, el chalación también se llama quiste de Meibomio (aunque, técnicamente no es un quiste). [A pesar de que no hay inflamación, realmente es que no hay signos o síntomas externos de inflamación. Si examináramos la glándula al microscopio, veríamos una inflamación muy poco aparente, pero no por infección, sino por la propia grasa]

  • Cualquier fluido corporal que no circula tiene un alto riesgo de infección. Si además hemos dicho que hay una sobrecolonización de bacterias en el borde del párpado, es fácil que esta grasa acumulada se infecte. Entonces tenemos un orzuelo. Lo entendemos como que el “atasco” de la glándula produce rápidamente la infección, y en la práctica lo percibimos como algo simultáneo. Si se infecta una glándula de la parte anterior, tenemos una pequeña tumoración inflamada en la zona de las pestañas, y se llamaría orzuelo externo. Si se infecta una glándula de Meibomio sería un orzuelo interno ya que estas glándulas quedan más en el interior del párpado. Estas últimas son las que tienen más relevancia.

Por hacer una comparación, lo que ocurre en el párpado es parecido a lo que pasa en la piel de la cara por el acné. Un orzuelo sería un grano, y una espinilla grande sería un chalación.

 .

Orzuelo vs. chalación

¿Cuál es la causa de cual?. Como hemos visto antes, la blefaritis puede causar por separado un orzuelo o un chalación, pero pueden relacionarse ambos entre sí. Puede producirse un chalación (acúmulo de grasa sin infección) y pasado un tiempo infectarse. Entonces tendríamos una progresión chalación -> orzuelo. O bien ocurre el “atasco” y la infección casi simultáneamente, y tras resolverse la infección, queda la glándula dilatada, llega de grasa y “enquistada”. Sería la progresión orzuelo -> chalación, que es lo más frecuente.

Pero en la práctica, vemos bastantes estadíos intermedios. Un chalación que parece que se comienza a infectar, que duele un poco y se enrojece. O un orzuelo que está “medio curado”. Podemos enteder este problema como un espectro continuo de situaciones clínicas: en un extremo estaría el orzuelo (obstrucción de la glándula con infección evidente, aguda y con síntomas), y en el otro el chalación (obstrucción sin ningún síntoma de inflamación). Y en el medio habría todas las situaciones intermedias.

.

Tratamiento

Si tenemos un orzuelo, antibióticos. Es una infección que muchas veces tiene pus y solemos utilizar pomadas antibióticas, o antibióticos combinados con antiinflamatorios. Si es muy grande, a veces necesitamos además antibióticos por via oral. Y raramente hay que abrir para extraer el material infectado.



En el caso del chalación, es más complicado. Si es pequeño, podemos optar por no hacer nada. No hay infección, no existe peligro para la visión. Se puede suponer que (salvo chalaciones muy grandes) se trataría de un problema hasta cierto punto estético, así que si al paciente no le causa ningún problema tenerlo ahí, no tendríamos que ser muy insistentes en tratarlo.

En caso de que optemos por poner tratamiento, los antibióticos y antiinflamatorios nos ayudarán poco (recordemos, es una obstrucción grande, algo “mecánico”, digamos). Entonces, ¿qué tratamiento realizamos?. Pues: calor local y masajes. Si la blefaritis consistía entre otras cosas en pequeñas obstrucciones difusas por todo el párpado, el chalación consiste en una obstrucción localizada y grande. Así, el calor es capaz de disminuir la consistencia de la grasa acumulada, y el masaje también facilita la salida.



Para el chalación, como última opción tenemos la cirugía. Se dice como última opción porque se espera a probar los otros tratamientos. Es preferible esperar porque hay que tener en cuenta dos cosas:
  • El chalación no es un auténtico quiste. Eso quiere decir que hay un orificio de salida por donde puede salir el material. Por tanto, es un problema potencialmente solucionable sin operar, aunque sea una resolución lenta.
  • El chalación aparece porque hay una blefaritis de base. Por tanto, pueden ir apareciendo más. No es una buena idea ir haciendo cicatrices en cuanto sale un chalación. La idea es operar sólo los que no desaparecen después de darle un tiempo prudencial al calor local y los masajes.
También existe un tratamiento previo a la cirugía, que consiste en inyectar un antiinflamatorio en depósito directamente en la lesión.
.

Mantenimiento

En personas que suelen tener orzuelos y chalaciones con frecuencia es importante tratar la blefaritis causante, porque así evitamos o reducimos los futuros episodios.





Altres Temes d´interès:  




Video Formació



.










També et poden interessar:

dijous, 9 de juny de 2011

A l´estiu: Quina protecció és la millor?



.
.
.
...
.
.
.



.


Factor de protecció solar (FPS): estem realment ben protegits? 

 

S'apropa l´estiu i augmenten les temperatures. La gent aprofita per bronzejar-se la seva pell, moltes vegades sense ser conscients del risc que tenen al no estar ben protegits.

Tenim un article molt interessant en el DTB (Drug and Therapeutic Bulletin) del BMJ, on revisen les recomanacions de la guia NICE, alertant sobre la sobrestimació del factor de protecció solar (FPS) i dels protectors solars.

Segons aquest article, “Sunscreen SPFs: clear as daylight? DTB June 2011 Vol 49”  el FPS necessari per protegir les cremades solars seria de 15 (segons la guia NICE), però això només és així si s'aplica a la pell amb un espessor de 2mg/cm2, que són les condicions sota les quals els fabricants apliquen les proves estàndard de SPF.

En realitat les persones s'apliquen molta menys quantitat obtenint, en el millor dels casos, la meitat de la protecció indicada pel SPF, ja que per obtenir la protecció adequada necessitaríem un pot de 200 ml cada 2 o 3 dies, a part de que no quedaria bé estèticament posar-nos aquestes quantitats de crema sobre la pell.
.
El que proposa desde el DTB és canviar les normes de les proves de protecció solar perquè reflecteixin exactament la protecció que ofereixen segons la forma d'utilització de protectors solars en la vida real.
.
Sí és cert que hi ha subíndex en la guia NICE on diu que un SPF de 15 és suficient si s'aplica adequadament, no obstant això, tenint en compte que la gent moltes vegades no s'aplica quantitats suficients de protecció solar, hi ha un document d'experts que recomana un SPF de 30. .
Aquí deixo també l'enllaç de la guia NICE per si voleu fer-li un cop d'ull. 



Idees Clau

Encara que els fotoprotectors indiquin “Resistència a l'aigua”, s'aconsella repetir l'aplicació després d'un bany perllongat (més de 20 minuts)

.
Advertiments

• Evitar l'exposició solar entre les 12 i les 16 hores (oficials).

• Els fotoprotectors s'han d'utilitzar fins i tot en dies ennuvolats.

• L'aigua, l'herba, la sorra i la neu reflecteixen els rajos solars, augmentant els efectes de les radiacions sobre la pell, per la qual cosa cal utilitzar fotoprotectors més alts.

• Evitar llargues exposicions al sol.

• Procurar no dormir-se al sol.

• No utilitzar colònies, desodorants o altres cosmètics en l'exposició al sol, produeixen taques.

• Protegir la pell amb roba i el cap amb un barret.

• Hi ha medicaments i productes cosmètics que produeixen en la pell una reacció de fotosensibilitat per l'exposició solar.

• En casos especials: embaràs, patologies cutànies, treballadors a l'aire lliure, individus amb antecedents familiars de càncer i fototips molt baixos I i II, aplicar productes d'alta protecció o evitar prendre el sol.

• Extremar les mesures protectores en qualsevol activitat a l'aire lliure.

• Vigilar els canvis de color, forma o grandària de pigues o lunars. 

• Protegir els ulls amb ulleres de sol que portin protecció 100% UV (blava del visible).

• No utilitzar protectors solars oberts des de l'any anterior.


Consells d´utilització

• Utilitzar el fotoprotector adequat per a cada tipus de pell o zona del cos (crema, spray, llet o gel), fototip, edat i circumstàncies d'exposició.

• Aplicar el fotoprotector en quantitat generosa (2 mg/cm2), de forma uniforme, sobre la pell seca, mitja hora abans de l'exposició al sol.

• Renovar l'aplicació a les 2 hores i després de cada bany.

• Emprar una fotoprotecció més alta en les primeres exposicions solars.

• Extremar les precaucions en les parts del cos més sensibles al sol: cara, coll, calba, espatlles, escot, orelles, mans i part superior del peu. La protecció dels llavis s'ha de fer amb llapis o barres fotoprotectores, i la del cabell amb productes específics.


Fotoprotecció infantil

• No exposar al sol a nens menors de 3 anys.

• Protegir-los amb roba, gorra, ulleres i protectors solars d'alts índexs, especials per a nens i resistents a l'aigua.

• Utilitzar fotoprotectors fins i tot en l'ombra i en totes les activitats a l'aire lliure.

• Fer-los beure aigua amb freqüència.


RECORDAEvitar les cremades solars durant la infància.



Informació per a pacients

1.- Guia breu de protecció solar avalada pel Ministerio de Sanidad  i el Consejo General de Colegios Oficiales de Farmaceuticos que sembla interessant per aclarir conceptes importants.
 

 
 
 

LLIBRET INFORMATIU
 
 
 
 

2.- Consells de com pendre el sol:  CAMFIC

3.- Realització de l´Auto-exàmen (prevenció melanoma)



Més informació d´utilitat sobre El Melanoma i els seus riscos





També et poden interessar:

dijous, 2 de juny de 2011

Estic malalt i no puc treballar. El metge m´ha fet la baixa laboral. Què tinc que fer?





La incapacitat temporal (IT) comença en el moment que el metge de la sanitat pública fa el comunicat de baixa mèdica.






Com acrediteu la baixa? Del comunicat de baixa, el metge us en donarà dues còpies, l'una per a vosaltres i l'altra per a l'empresa, on heu de presentar-la dins d'un termini màxim de 3 dies.
.
Com acrediteu el seguiment de baixa mèdica? El seguiment, l'heu d'acreditar mitjançant els corresponents comunicats mèdics de confirmació.
.
El primer comunicat de confirmació us l'han de fer al 4 dia del comunicat de baixa mèdica i la resta, setmanalment.








També et poden interessar

dimecres, 1 de juny de 2011

Nova Guia GEMA 2011 (Guia Espanyola per al Maneig de l'Asma) per a pacients




La Guia GEMA per a pacients està dirigida a la població en general, particularment a les persones afectades d'asma, als seus pares i familiars. 


El seu objectiu és contribuir al millor coneixement de la malaltia per part d'aquestes persones i a l'actuació dels metges i infermeres que l'atenen.

Defineix què és l'asma, com es diagnostica, de quina manera s'ha d'actuar davant una crisi o quins són les diferències que sorgeixen en adults i nens, entre altres aspectes. 

Contribueix a millorar els aspectes relacionats amb el maneig d'aquesta malaltia respiratòria crònica, que afecta al 5% dels adults i al 8-10% dels nens espanyols.



                     




Més informació d´interès: tècniques d´Inhaladors






També et poden interessar: