La paràlisi de Bell o paràlisi facial idiopàtica és una paràlisi dels músculs d'un costat de la cara.
Apareix gradualment en el curs de 1-3 dies i desapareix espontàniament en 1-3 mesos.
La majoria de persones amb paràlisi de Bell es recuperen totalment, tot i que algunes poden romandre amb debilitat a un costat de la cara.
És més freqüent al voltant dels 40 anys, en pacients diabètics o dones embarassades, però li pot ocórrer a qualsevol persona.
.
Com es tracta?
Mesures físiques
1.- Protecció de l'ull de la sequedat i irritació per cossos estranys: ulleres de sol, tapar l'ull i aplicar pomada protectora durant el somni.
2.- Llàgrimes artificials durant el dia.
3.- Massatges i exercicis: encara que no sembla que tinguin efectes nocius, no han demostrat que redueixin el temps de recuperació ni les seqüeles (Teixeira Lázaro J, 2008).
4.- No es recomana l'estimulació elèctrica dels músculs paralitzats perquè retarda la regeneració nerviosa.
No hi ha estudis que demostrin beneficis significatius amb cap tipus de fisioteràpia en la paràlisi facial idiopática (Teixeira Lázaro J, 2008).
Tractament mèdic
1.- El tractament amb corticoides va resultar polèmic fins a l'aparició d'un important assaig que va demostrar un benefici clar en la recuperació funcional dels pacients als 3 (NNT=6) i als 9 mesos (NNT=8) després de tractament amb 50 mgr diaris de prednisolona durant 10 dies (Sullivan FM, 2009).
2.- L'aciclovir no va mostrar eficàcia alguna ni sol ni combinat amb prednisolona (Sullivan FM, 2009).
3.- Un estudi va trobar que en nens no és beneficiós el tractament amb corticoides (Salman M S, 2001).
Pot utilitzar-se: Prednisona 50 mgr/ dia durant 10 dies (equivalents a 50 mgrs de Prednisolona o 40 de Metilpredenisolona).
DOCUMENTS D´INTERÈS
Full per a pacients
Més informació per professionals i Document 3clics
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada