dimecres, 2 de febrer de 2011

Vertigen: Em roda el cap i em marejo. Què em passa? Què faig?

.


El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) es manifesta per episodis breus de sensació de moviment d'objectes o del cos que es relacionen amb els moviments ràpids del cap.

Pot estar originat en qualsevol dels canals semicircular de l'oïda interna però el més freqüent és el del canal posterior, és excepcional l'afectació del superior o de l'horitzontal. Pot acompanyar-se de nàusees i vòmits però no de clínica auditiva, com hipoacusia o acúfens.

De forma característica es manifesta en forma de crisi autolimitades que van des d'uns segons fins a minuts, diàries o ocasionals.

És la principal causa de vertigen en la consulta d'atenció primària i representa fins al 25% dels pacients que consulten per aquest símptoma. La seva incidència s'estima entre 11-64 casos per 100.000 habitants i encara que pot aparèixer en qualsevol grup d'edat, és més freqüent entre els 50 i els 70 anys.

La Prova de Dix-Hallpike, mitjançant aquesta prova explorem diversos canals semicirculars al mateix temps, el més important és el canal semicircular posterior del mateix costat del gir cefàlic, però també inclou el canal semicircular anterior o superior de l'oïda contrària al moviment cefàlic i en la majoria dels casos el canal horitzontal del mateix costat.

Es situa al pacient assegut en la llitera amb les cames estirades i el cap girat 30º cap al costat a explorar.

Bruscament, mantenint aquesta posició, es porta al pacient a la posició de decúbit supí amb el cap girat i penjat de la vora de la llitera, per després de 30 segons tornar a la posició de partida. En ambdues posicions, en decúbit i assegut, és necessari explorar la presència de nistagme.

Es considera positiva, si a més d'acompanyar-se de clínica de vertigen, presenta nistagme, que les seves característiques varien en funció del canal malalt.

El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) és una de les patologies vestibulars més freqüents. El desenvolupament de les teràpies de reposició de partícules ha suposat un gran avanç terapèutic en aquesta patologia. Els pacients diagnosticats de VPPB se'ls tracta amb la maniobra d'Epley.

S'aconsegueixen uns resultats satisfactoris en el 97% dels pacients, amb molt bona tolerància al tractament, la qual cosa permet considerar a aquesta maniobra terapèutica com altament efectiva en el maneig d'aquesta entitat.

El VPPB és una patologia que genera en el pacient una sensació de gir d'objectes, això és important diferenciar-ho del clàssic mareig que provoca inestabilitat, està provocat pel despreniment d'unes partícules que hi ha dins de l'oïda interna (otoconies) i el seu allotjament en els conductes propers en canviar de postura. Això pot ocasionar-ho un cop o simplement la degeneració del "sac" que els conté a causa de l'edat.


Per corregir aquest problema es poden realitzar la Maniobra de Semont i la Maniobra d'Epley, que són molt senzilles de realitzar i han demostrat la seva eficàcia en la resolució del VPPB. També es poden utilitzar uns exercicis de tractament al domicili que donen molt bon resultat si se segueixen les instruccions. El tractament farmacològic és simptomàtic i ha d'aplicar-se segons el criteri del metge en funció de les circumstàncies personals de cadascun.





                              Maniobra d´Apley                                    





 Documents per l´usuari  Manionbres i exercicis de Brandt-Daroff



Video formació en consulta











Document per a professionals