La malaltia celíaca és la reacció, per predisposició genètica, a la ingesta del gluten, una proteïna present al blat, el sègol, l'ordi, la civada, l'espelta, el kamut i el triticale.
..
Ingerir gluten provoca a les persones celíaques una lesió a les vellositats del budell prim que afecta la seva capacitat d'absorbir els nutrients dels aliments (proteïnes, carbohidrats, greixos, sals minerals i vitamines). Això fa que els celíacs corrin el risc de patir desnutrició i desenvolupar anèmia (disminució de la quantitat de glòbuls vermells per falta de ferro) o osteoporosi (ossos trencadissos per falta de calci).
..
La incapacitat del cos per absorbir nutrients també pot fer que les persones joves amb malaltia celíaca no puguin créixer completament. A més, poden tenir més propensió a desenvolupar altres malalties, com per exemple la tiroïditis autoimmune, diabetis, lupus i certs tipus de càncer.
.
La dermatitis herpetiforme, també anomenada malaltia celíaca de la pell, és una afecció cutània en la qual es produeix una erupció semblant a les urticàries, que provoca picor intensa. Les persones que la pateixen presenten, la majoria, una lesió semblant a les persones amb celiaquia, i també responen positivament a la supressió del gluten de la dieta. El tractament ha de ser el mateix que el d'un celíac.
.
La malaltia celíaca es pot presentar en persones de qualsevol edat i, encara que afecta persones de totes els orígens, sembla ser més comú entre les persones de raça blanca amb avantpassats provinents del nord d'Europa.
.
Els estudis més recents demostren que aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.
.
Causes
Es desconeix amb exactitud per què una persona desenvolupa la malaltia celíaca, però se sap del cert que existeixen factors genètics que predisposen a la seva aparició. Sembla ser, però, que el component genètic no és determinant perquè la malaltia s'arribi a desenvolupar i que calen també factors ambientals.
Tot i tenir un origen genètic, no es pot dir que sigui una malaltia hereditària, encara que, si es compara amb la població en general, el fet que una persona la pateixi incrementa les possibilitats que els seus familiars la puguin patir. La probabilitat de patir-la si algun familiar la té és del 10%.
.
Prevenció
La dieta sense gluten s'ha de basar, fonamentalment, en aliments naturals i frescos que no contenen gluten, com ara, les carns, els peixos i mariscs, els ous, la llet i els derivats, les fruites, verdures, hortalisses, llegums i els cereals que no tenen gluten, com el blat de moro, l'arròs, el mill i el sorgo, combinant-los entre sí de forma variada i equilibrada.
.
És important llegir bé l'etiqueta dels productes manufacturats per detectar-ne la presència de gluten. Cal evitar els productes on no es pugui comprovar el llistat d'ingredients, com els productes a doll, els elaborats artesanalment o aquells que no estiguin etiquetats.
.
En aquelles llars on hi ha una persona celíaca, s'ha de tenir precaució amb la manipulació dels aliments, amb la finalitat d'evitar-ne les contaminacions encreuades (quan els aliments o ingredients que contenen gluten poden entrar en contacte amb els aliments sense gluten), com per exemple, evitar fregir aliments sense gluten en olis on s'hagi fregit prèviament productes amb gluten, utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments sense gluten, etc. .
Quan aneu al restaurant, informeu el cambrer o el responsable de l'establiment de la intolerància al gluten i pregunteu-los quins són els ingredients dels plats que voleu demanar. Si dubteu d'alguns aliments, més val que no en mengeu. .
Aliments sense gluten
Carns i despulles fresques, congelades i en conserva al natural, cecina, pernil salat
Peixos i mariscos frescos i congelats sense arrebossar, i en conserva al natural o en oli
Llet i derivats (formatge, mató, nata, mantega, iogurt natural, quallada)
Ous
Fruites, verdures, hortalisses i tubercles
Fruita seca crua
Arròs, blat de moro, tapioca, sorgo, mill i derivats
Tot tipus de llegums (llenties, mongetes, cigrons, soja, etc)
Oli
Sucre i mel
Cafè natural (no instantani) i infusions d'herbes aromàtiques
Vins, begudes escumoses i refrescos
Sal, vinagre de vi i espècies
Aliments amb gluten
Pa i farines de blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut i triticale. Productes manufacturats on figurin midons o fècules procedents d'aquests cereals. Sèmola de blat.
Pasta
Galetes, productes de pastisseria i brioixeria
Begudes a base de malta
Cervesa i alguns licors
.
Aliments que poden contenir gluten
Productes de xarcuteria en general
Patés i conserves de carns i peix
Iogurts de sabors diversos o amb trossets de fruita
Formatges fosos, en porcions, de gustos diversos
Gelats
Fruita seca fregida o torrada amb sal
Torrons i massapans
Caramels i altres llaminadures
Cafè i te instantanis. Succedanis de cafè i de xocolata
Aliments rics en potassi i medicaments que augmenten el potassi
Els aliments que tenen un contingut més elevat en potassi són fruites, verdures, sals dietètiques i concentrats de carn o peix. En aquest annex es dóna una llista d’aliments a evitar i d’aliments aconsellats, així com recomanacions per a reduir el contingut de potassi dels aliments. .Hi ha medicaments que augmenten la quantitat de potassi present en el nostre cos. Per això, és recomanable no prendre al mateix temps grans quantitats d’aliments rics en potassi per tal de no sobrepassar la quantitat de potassi que el nostre cos necessita. Aquests aliments rics en potassi són: plàtan, meló, kiwi, albercoc, espinacs, alvocat, figues seques, ametlles, nous, tomàquet, xocolata i llet en pols i melmelada. .
No convé barrejar aquests aliments amb els següents medicaments:
Diürètics com: espironolactona (Aldactone®), eplerenona (Elecor®, Inspra®), amilorida (Modamide®) icanreonat (Soludactone®).Medicaments per la pressió com: enalapril, captopril, lisinopril, ramipril, losartan, valsartan, telmisartan, irbesartan, candesartan, etc.
ALIMENTS D’ALT CONTINGUT EN POTASSI (A EVITAR)
Llet en pols
Formatges salats i molt curats
Embotits, carns salades i fumades
Concentrat de carn i peix per a brou. Sopes preparades de sobre
ALIMENTS DE BAIX CONTINGUT EN POTASSI (ACONSELLATS)
Arròs blanc
Pastes que no siguin integrals ni amb ou
Tapioca
Farina de blat, no de blat de moro
Oli d’oliva
Tripes
Ous
Tonyina fresca
Verdures congelades
Verdures en conserva, sense el suc
Poma, pera i mandarina
Pinya i préssec en almívar, sense el suc
Sucre blanc (no moreno)
Mel d’abella
CONSELLS PER A DISMINUIR EL POTASSI DELS ALIMENTS
Fruita: Les fruites aconsellades, amb menys contingut en potassi, són pomes, peres i mandarines.
Al cuinar la fruita (bullida, rostida, al forn, en compota) es redueix un 75% el contingut de potassi. Per a elaborar les confi tures i compotes, bullir dos cops la fruita tallada petita.
Llençar l’aigua de la primera ebullició. A la segona ebullició afegir el sucre. .
Verdures i hortalisses:
Les verdures en contacte amb l’aigua perden potassi. S’han de tallar a trossos molt petits i bullir-los dos cops, llençant l’aigua de la primera ebullició.
Les verdures aconsellables pel seu menor contingut en potassi son: col-i-fl or, bròquil, mongeta tendra, pastanaga, carxofes i col.
Es preferible comprar-les congelades, però s’han d’elaborar igual, bullint dues vegades.
Pot fer-se també puré de verdura amb carbassó, pastanaga, mongeta tendra, porros.
Cuinant igual que les altres verdures, llençar l’aigua i, després, triturar-ho, afegint oli d’oliva i pebre.
Per amanides, posar els ingredients una hora en aigua abans de consumir.
Les verdures al forn, vapor o microones no perden potassi.
Les patates també contenen molt potassi. S’han de pelar, trossejar i posar en remull la nit abans de cuinar-les. Si es consumiran bullides, canviar l’aigua d’ebullició igual que amb les verdures. Si es consumiran fregides, menjar poca quantitat (fi ns a 50 gr.). .
Llegums (cigrons, mongetes, llenties):
tenen un alt contingut de potassi. Cal consumirne la mínima quantitat possible (fi ns a 50 gr). Deixar-los en remull com a mínim 12 hores.
Conserves:
perden potassi en la seva elaboració, però s’han d’escórrer abans de servirles, ja que el potassi està al suc principalment. Per a fer un sofregit de tomàquet, es millor utilitzar tomàquet en conserva, sencer i escorregut, abans que tomàquet natural.
Carn i peix:
bullint o estofant (amb salsa) perden un 50% de potassi (menjar solament la carn, no la salsa). Fregint, rostint o al forn no perden potassi.Per exemple: 100 gr. de pollastre bullit contenen 138 mg de potassi, 100 gr. de pollastre rostit contenen 422 mg de potassi.
Es titula “És el moment de redissenyar les dades mèdiques”, presentada per Thomas Goetz (Wired Magazine). És un discurs molt interessant sobre com la informació mèdica ha de ser presentada als pacients i la necessitat de proporcionar la medicina personalitzada als pacients avui dia.
El discurs comença amb un comentari interessant per pensar: una millor salut no és un problema científic, és un problema d'informació.
Els pacients saben el que han de fer en alguns aspectes com el tabaquisme, l'alimentació saludable, l'esport, però no ho fan realment. Campanyes de salut en general es centren a causar espant a la població sobre les conseqüències de no fer algunes coses, però això no funciona realment. És un missatge general que s'envia a un públic genèric. Algunes persones prenen acció, però sobretot, i normalment els més afectats, no ho fan
1.- La información personalizada parece ser mucho más eficaz. No nos sentimos identificados con un mensaje genérico sobre la salud, pero sí cuando estamos hablando de nosotros mismos de forma individual.
2.- Documentos clínicos, resultados de tests informes médicos se entregan a los pacientes de una manera que casino pueden entender.
3.- Goetz observó que algunos investigadores crearon algunos enfoques diferente para presentar la información de fármacos que viene con el medicamento, de una manera la gente normal puede entender.
4.- Goetz empezó a investigar sobre el cambio de algún tipo de documentación clínica y la forma en que se presenta.
5.- Empezó con unos resultados de laboratorio, un ejemplo típico de documento clínico difícil de entender (incluso para muchos médicos) con información que se presenta en formato de varias páginas. El equipo de Goetz en Wired utilizó colores y resumió la información para crear un documento de una página fácil de entender.
6.- Proporcionan recomendaciones al paciente en una sección “Qué puedo hacer” con un mensaje personalizado para cada paciente individual.
7.- La charla enseña dos ejemplos más : Análisis de colesterol y cáncer de próstata. La información personalizada le comunica al paciente el riesgo para que tenga cáncer de próstata. Hay cuatro preguntas que todo paciente debe preguntar:
¿Puedo tener mis resultados?
¿Qué quiere decir esto?,
¿Cuáles son mis opciones?,
¿Qué viene después?
8.- El discurso concluye diciendo que no es un problema de recursos, sino que es un problema de incentivos. Cada paciente puede entender un resultado bien presentado de la información clínica relacionada con su salud y los riesgos y cómo actuar y qué hacer a continuación, y un mensaje personalizado claro de entender realmente puede comprometer a la gente a cambiar el rumbo de sus vidas.
L’objectiu bàsic d’aquesta entrada és servir d’eina informativa per aquelles persones que reben tractament anticoagulant amb medicaments antivitamina K (Sintrom® i Aldocumar®) que abans s’anomenava tractament anticoagulant oral o TAO.
. . . .
Tractament anticoagulant oral antivitamina K
El tractamentanticoagulant oral té com a objectiu disminuir la tendència de la sang a coagular per evitar així la formació de trombus (coàguls de sang) o embòlies, peròsenseanul.lar-la completament.
Elsmedicamentsanticoagulantsantivitamina K fan que la sangtardiméstemps a coagular-se ja que interfereixen en la formaciódelsfactorsimplicats en la coagulació.
Quins medicaments s' utilitzen per al TAO?
Sintrom 4 mg ®
Acenocumarol 4 mg. Comprimits ranurats.
Sintrom UNO 1 mg ®
Acenocumarol 1 mg. Dragees.
Aldocumar 1 mg ®
Warfarina 1 mg. Comprimits.
Aldocumar 3 mg ®
Warfarina 3 mg. Comprimits.
Aldocumar 5 mg®
Warfarina 5 mg. Comprimits.
Aldocumar 10 mg ®
Warfarina 10mg. Comprimits.
Quiprenaquesttractament?
Persones que ja han sofert una trombosi o una embòlia, per prevenir que es repeteixi, com per exemple:
Trombosi venosa profunda (a les cames).
Tromboembolisme pulmonar.
Algunes persones ambtromboembolisme cerebral, també anomenataccident vascular cerebral (AVC).
Alguns casos d'infartagut de miocardi.
Persones en situació de risc de patir una trombosi o una embòliacom a mesura preventiva:
Arrítmiescardíaquescom la fibrilació auricular.
Portadors de vàlvulescardíaques.
Tractament anticoagulant oral antivitamina K
En el tractament anticoagulant, petites variacions de la dosi de medicament, poden ocasionar grans variacions en el seu efecte
Per aquest motiu, periòdicament s’ha de mesurar l’efecte del tractament sobre la coagulació mitjançant una anàlisi de sang. Cada persona rep una dosi individualitzada per a les seves necessitats, la qual s’ajusta per mantenir el temps de coagulació dintre de l’interval adequat.
Per tant, prendre una major o menor quantitat de medicament no significa estar més o menys malalt ja que cada pacient necessita una dosi personalitzada.
Control de la coagulació .
En què consisteixen els controls?
La prova de laboratori que s’utilitza per ajustar la dosi de l’anticoagulant és la ràtio internacional normalitzada (INR). L’INR és una manera de mesurar el temps que tarda la sang coagular. Com més temps triga, més elevat és l’INR. El nivell de coagulació apropiat per a cada persona es determina segons la seva malaltia. És important, doncs, mantenir els valors de l’INR dintre dels marges establerts pel metge.
Freqüència dels controls de la coagulació
A l’inici del tractament els monitoratges o controls de la coagulació són més freqüents i a mesura que els nivells de coagulació s’hagin estabilitzat es van espaiant.
Pla de medicació
Després de cada visita de control se us proporcionarà un pla de medicació amb la dosi del medicament que haureu de prendre.
Administració de la medicació .
Com i quan s’han d’administrar els anticoagulants orals?
És important prendre sempre la medicació segons la dosi i pauta indicada. Es recomana prendre el medicament cada dia a la mateixa hora, preferiblement, una hora abans de sopar. Podeu prendre-la amb els altres medicaments que habitualment preneu.
Què cal fer si un dia no es pren la medicació a l’hora habitual?
Si un dia us oblideu de prendre la medicació a l’hora habitual, la podeu prendre quan us en recordeu sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us en recordeu fins l’endemà, us heu de prendre la dosi corresponent a aquell dia i no el doble. És important avisar dels descuits de dosis en la visita de control de la coagulació.
Què cal fer si una persona oblida de descansar o suspendre el tractament?
Si el metge us ha prescrit al vostre pla de medicació dies “de descans” i un dia no el feu per error, cal descansar l’endemà i continuar després tal com indica la pauta.
Pla de Medicació
Es recomana anotar en el Pla de medicació o en un calendari la presa de la dosi, com ajuda per no tenir oblits i seguir un correcte compliment del tractament.
Efectes Adversos
L’efecte advers més destacat del tractament amb els anticoagulants és l’hemorràgia lleu. Cal comunicar en la visita de control de la coagulació:
Les petites hemorràgies: sagnat per les genives, pel nas, etc.
Si s’ha tingut una menstruació més abundant de l’habitual.
Si hi han aparegut blaus o hematomes a la pell.
Quan cal consultar de forma urgent?
Hemorràgies més importants o aparició d’una hemorràgia espontània activa.
Després d’un cop o accident o si apareixen blaus o hematomes grans, cal anar immediatament al control habitual o urgències d’un hospital i informar al metge que us atén que esteu prenent tractament anticoagulant.
Femtes negres. Si es fan deposicions intensament negres, pastoses i pudents cal anar a urgències, ja que es pot tractar d’una hemorràgia digestiva.
En presencia de mal de cap molt intens d’aparició sobtada, dificultat en parlar, trastorns de la visió, desviació dels llavis, pèrdua de força o sensació de formigueig als braços i a les cames o si es pateix una caiguda sense motiu.
Com es poden evitar les hemorràgies?
El tractament amb anticoagulants orals ha d’estar sempre controlat i supervisat pel metge. Cal realitzar els controls de coagulació a les dates establertes de visita.
Cal prendre la medicació sempre segons la pauta cada dia a la mateixa hora, preferiblement, una hora abans de sopar.
Estan totalment prohibides les injeccions intramusculars al gluti o natja ja que poden provocar hematomes o blaus importants. Si cal, es recomana en el deltoides (braç) cal haver comprovat, dos o tres dies abans del procediment, que el nivell de coagulació és adequat. S’ha d’aplicar compressió local després de la injecció durant un mínim de 15 minuts.
No prengueu mai àcid acetil salicílic (aspirina) o derivats i altres medicaments que el continguin. Es recomana només prendre els medicaments prescrits pel metge.
Recomanacions
Quin tipus de dieta és recomanable pel tractament anticoagulant?
S’ha de seguir una dieta equilibrada i variada.
No s’han de fer canvis bruscs del tipus de dieta, és a dir, mantenir un consum regular i variat de tots els aliments.
En el cas de seguir o d’iniciar algun règim vegetarià, hipocalòric (aprimament, diabètic o d’altre tipus, cal comunicar-ho al vostre professional sanitari).
S’han d’evitar els preparats d’herboristeria ja que en molts casos es desconeix l’efecte sobre el tractament anticoagulant. Les begudes alcohòliques poden interferir en el control del tractament anticoagulant oral, per tant, s’han d’evitar.
Diarrea i vòmits
En el cas de patir diarrea important i perllongada o vòmits, cal que comenteu la qüestió al vostre professional sanitari de referència.
Viatges i exercici físic
Sempre s’ha de portar a sobre el full amb el Pla de medicació i la quantitat de medicament necessària.
Cal continuar fent els controls amb la periodicitat recomanada.
Els esports de contacte i de risc estan contraindicats, l’ideal és l’exercici de llarga durada i poca intensitat, com és caminar, bicicleta estàtica, nedar... (si nedeu a la piscina, entreu-hi i sortiu-ne per l’escala per evitar accidents).
Prevenció de caigudes
No pugeu a cap lloc on existeixi risc de caiguda (escala, tamboret, etc.).
Elimineu les catifes perquè podeu ensopegar-hi o relliscar.
Si teniu animals de companyia (gos, gat...) vigileu on són perquè poden fer que ensopegueu i caigueu.
Utilitzeu sabatilles tancades (que agafin el peu per darrere).
Enceneu el llum a la nit si aneu a la cambra de bany.
Tractaments de fisioteràpia
Els “corrents” d’alta freqüència, com ona curta, microones (no l’electrodomèstic de la cuina) i ultrasons estan contraindicats ja que produeixen una calor en profunditat i poden produir sagnat. Sí que es pot emprar una calor superficial i suau (infrarojos, bosses d’aigua calenta, etc.).
Els massatges de frec profund, d’amassament i Cyriax estan contraindicats.Sí que es poden fer maniobres de frec superficial, derivació circulatòria i drenatge limfàtic amb precaució.
Les mobilitzacions articulars forçades (manipulacions) estan contraindicades pel risc de provocar una hemorràgia dins de l’articulació.
Embaràs i anticonceptius
Si voleu quedar-vos embarassada cal que ho comuniqueu al metge perquè valori amb els altres especialistes el risc i en tot cas que s’estableixi un pla de tractament per aquest període. Si la menstruació es retarda més d’una setmana cal fer-se el test d’embaràs, i si és positiu, comunicar-ho immediatament al vostre professional sanitari de referència.
Els mètodes anticonceptius de barrera, com els preservatius o el diafragma, i els dispositius intrauterins (DIU) no interfereixen en el tractament anticoagulant. No obstant això, els anticonceptius hormonals, en general, no es recomanen com a primera opció. .
Salut bucodental, exploracions invasores i cirurgia
Anar a l’odontòleg, la realització d’algunes proves diagnòstiques i els procediments quirúrgics poden augmentar el risc hemorràgic en els malalts que prenen anticoagulants. Més rarament aquests procediments poden també produir infeccions de les vàlvules cardíaques. Per tal de reduir aquest risc cal seguir una sèrie de recomanacions.
Salut bucodental
És important tenir cura de la boca i mantenir-la en bones condiciones. Es recomana com a mínim una visita anual a l’odontòleg.
En el cas d’extraccions dentals es recomana:
Informar a l'odontòleg que seguiu tractament anticoagulant.
En el període previ a les extraccions dentals, no cal suspendre ni reduir l'ús del tractament amb anticoagulants orals.
Cal fer un control anticoagulant dos o tres dies abans del procediment odontològic per comprovar que el nivell de coagulació és l’adequat.
És molt important que només s’utilitzin els medicaments analgèsics i antiinflamatoris recomanats pel vostre professional sanitari de referència.
En cas de neteges bucals i endodòncies:
Es recomana continuar amb la dosi habitual del tractament anticoagulant antivitamina K. .
Cirurgia i exploracions mèdiques
En el cas de necessitar qualsevol intervenció quirúrgica o proves diagnòstiques que suposin un risc de sagnat en si mateixes, encara que sigui mínim, cal consultar al metge que controla el tractament anticoagulant amb el temps suficient (mínim una setmana) per tal de saber la pauta que s’ha de seguir en aquestes situacions.
S’ha d’informar del tractament amb anticoagulants i de les pautes que us ha donat el vostre metge al cirurgià i a l’anestesista.
Es poden fer anàlisis de sang i radiografies amb la utilització de contrast sense que calgui consultar un professional sanitari, es recomana però informar el professional sanitari que les fa. .
Risc d’infeccions
Les persones amb algunes cardiopaties o amb pròtesis valvulars, quan han de ser sotmesos a diferents processos quirúrgics o odontològics, poden requerir un tractament antibiòtic per tal de reduir el risc d’infeccions de les vàlvules (endocarditis bacteriana). No tots els procediments requereixen antibiòtic, el vostre metge us n’informarà i prescriurà si cal. .
Interaccions del tractament amb altres medicaments
Hi ha medicaments que poden interferir en l’activitat dels fàrmacs anticoagulants, tant poden augmentar l’efecte anticoagulant, són els medicaments potenciadors, com reduir-lo, són els fàrmacs inhibidors.
És per aquest motiu que si s’introdueix un nou medicament en el vostre tractament cal que el metge consulti els efectes que pot tenir sobre el tractament anticoagulant i s’ha de controlar més estretament l’INR.
Com s’ha comentat anteriorment, l’automedicació està totalment desaconsellada. A continuació es presenten alguns medicaments que es poden adquirir sense recepta mèdica, i que en cas necessari es poden prendre amb els anticoagulants antivitamina K. En qualsevol cas, heu de consultar sempre al vostre professional sanitari de referència abans de prendre cap medicament.
El servei d'Hematologia i Hemoteràpia de l'Hospital Universitari de Guadalajara, en col·laboració amb la Unitat de Comunicació i Imatge del centre, ha editat un vídeo explicatiu sobre les característiques i recomanacions del tractament.
Aquest vídeo és visionat en el centre pels nous pacients als quals se'ls prescriu aquest anticoagulant, dissipant dubtes i aclarint conceptes, sempre sota supervisió.
Què cal recordar?
- Administració: la medicació anticoagulant s’ha de prendre tots els dies de l’any (excepte els dies indicats de descans) i sempre a la mateixa hora.
- Controls de la coagulació: cal anar periòdicament a les visites de control del tractament anticoagulant establertes, també anomenada TAO o més popularment “Control del Sintrom”.
- Oblit d’una dosi: si us oblideu de prendre la medicació un dia, no us preocupeu, no és probable que passi res. Cal però, prendre la medicació quan us en recordeu sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us en recordeu fins l’endemà heu de prendre la dosi corresponent a aquell dia i no el doble. És important avisar dels descuits de dosis en el moment de la visita de control de la coagulació.
- Hemorràgies i possibles traumatismes: en cas de presentar hemorràgies importants o un traumatisme o accident de gravetat considerable, cal anar al més ràpidament possible a Urgències.
- Dieta: es pot seguir una dieta normal però és important la moderació en el menjar i no fer canvis bruscs del tipus de dieta.
- Nous medicaments i automedicació: si el metge us recepta un nou medicament, cal que li recordeu que esteu en tractament anticoagulant. Cal informar en la visita de control de la coagulació de tots els medicaments nous que preneu i també de totes les possibles modificacions de dosis dels medicaments que preneu habitualment. L’automedicació no és recomanable perquè pot interferir amb el tractament anticoagulant.
- Dentista: abans de la visita és convenient tenir un control recent del tractament anticoagulant oral (menys d’uns setmana) per comprovar que el nivell d’anticoagulació es troba dins del marge terapèutic i no és excessiu i s’evita així el risc d’hemorràgies.
És un estudi psicosocial que recull les vivències associades a la presa o administració de la medicació i la recollida de la mateixa, en relació amb els grups de fàrmacs més importants pel control de la malaltia, els modificadors de la malaltia i els biològics.
Idees Clau
1.- Aquest estudi revela que l´Artritis Reumatoide és una una malaltia totalment desconeguda per la societat i pel propi pacient fins al moment mateix del seu diagnòstic.
2.- També posa de manifest la escassa informació que tenen els pacients, tant sobre la malaltia com sobre els tractaments, així com l'escàs paper que juguem en la presa de decisions.
3.- Tenim certs fàrmacs amb els que mantenim una estreta relació terapèutica i són els grans aliats per frenar l'avanç de la malaltia, però que condicionen molt la seva vida d'una manera important.
4.- Esperem que aquestes vivències i experiències serveixin per apropar una mica més una realitat complexa i així permetre que les persones que conviuen amb aquesta malaltia afrontin amb una bona determinació i coratge la millora de la seva qualitat de vida.
Resum pràctic dels exercicis i canvis de l´estil de vida:
En períodes de poca inflamació, feu exercici de forma regular, que ajuda a mantenir la mobilitat, reduir la fatiga i millorar el dolor. Si l'articulació està inflamada, heu de mantenir-la en repòs;
Apliqueu calor sobre les articulacions afectades per alleujar el dolor i reduir la rigidesa en el reumatismes crònics;
En cas d'artritis molt agudes, és millor l'aplicació de fred local;
Eviteu el sobrepès;
Reposeu i reduïu l'estrès i l'activitat física excessiva;
Descanseu evitant posicions forçades de les articulacions, i
Mantingueu una bona musculatura al voltant de l'articulació afectada mitjançant exercicis isomètrics, que reforcen aquests músculs sense fer treballar l'articulació.
El cáncer de próstata es el segundo cáncer más común en hombres, y es un tipo de cáncer que tiende a crecer lentamente. Incluso se refiere que muchos hombres mueren con el cáncer, en lugar de morir a causa del cáncer de próstata.
Para su detección temprana se ha utilizado el llamado antígeno prostático específico (PSA). En ocho de cada diez de aquellos que presenten esta enfermedad, esta sustancia en sangre se hallará elevada. Sin embargo, un problema grave es que no se puede determinar un nivel en sangre único que separe los enfermos de los sanos y dos de cada diez pacientes con cáncer tendrán una prueba normal.
En cierta ocasión, durante su campaña presidencial en el 2007, el ex-alcalde de Nueva York, Rudolph Giuliani mencionó como él era un superviviente al cáncer de próstata; en efecto, fue detectado, tratado y ahora se hallaba libre del mismo. “Gracias al sistema norteamericano de salud” mencionó “mis probabilidades de sobrevivir a los cinco años fueron del 82% en los EEUU… ¿Cuánto es en Inglaterra? ¡tan sólo de un 44%! pues se halla bajo un régimen médico socialista”
Los datos duros eran correctos, pero ¿tenía razón Giuliani? ¿Cómo pueden diferir en mortalidad dos sistemas de salud en países no tan distintos en cuanto a economía y otros parámetros de desarrollo? El ex-alcalde tomó sus datos de estudios del año 2000. En EEUU el diagnóstico de cáncer de próstata se hacía mediante el escrutinio a hombres aparentemente sanos del PSA; mientras que en Inglaterra se hacía mediante la presencia de síntomas.
Lo que Rudy Giuliani no sabía es algo conocido como sesgo de ventaja en el tiempo (“lead-time bias”). Para entender este sesgo imagine a la población de hombres norteamericanos, llegando a los 60 años de edad y por ende, a tener que pasar por el escrutinio de la prueba de PSA; de estos hombres que se hacen la prueba, saldrán algunos positivos y tendrán una supervivencia tal que llegarán a los 70 años de edad, es decir, “vivirán” 10 años. Su supervivencia a los 5 años será del 80% aproximado que decía el ex-alcalde de Nueva York.
Ahora imagine al grupo de hombres en el Reino Unido, que no se sometían a la prueba del PSA, y acudían a sus médicos cuando comenzaban los síntomas del cáncer, aproximadamente a los 67 años.
Ellos eran detectados, tratados en lo posible y morían a los 70 años (es decir, 3 años después) y su sobrevida a los 5 años era mucho menor (aproximadamente el 40% que decía Giuliani). En la figura de abajo se puede apreciar mejor como a pesar del escrutinio con esta sustancia en sangre, todos los hombres morían a los 70 y tantos años, no importaba si eran norteamericanos o británicos. La diferencia radicó en que a los británicos se les catalogó menos tiempo como “enfermos” y tal vez se ahorraron estrés, gasto, y una mala calidad de vida por tratamientos dolorosos.
Existe un error en el nombre de esta prueba diagnóstica, pues es todo menos específica (su especificidad se estima en un 80%, con una sensibilidad del 70%). Una reciente revisión sistemática ha demostrado que la mortalidad por cáncer de próstata no se disminuye por utilizar el escrutinio con el antígeno prostático específico. El mismo creador de este, ya ha declarado que tal vez hubiese sido mejor no inventarlo.
Otro ejemplo es el uso de la auto-exploración en el cáncer de mama o la mamografía misma. A pesar de que son temas sensibles, la evidencia es clara y de alta calidad.
Es difícil (dificilísimo) ir contra corriente en cuanto a algo tan arraigado y que aparentemente hará un gran beneficio a la sociedad, como diagnosticar de forma temprana el cáncer. Pero una característica del científico es siempre contener el ímpetu de sus preferencias y ver de forma objetiva las opciones.
Toda estrategia de escrutinio debe pasar también por el rigor de un ensayo clínico aleatorio para demostrar que realmente salva vidas.
Médicos y pacientes deben conocer la información para así tomar una decisión compartida e informada, siempre.
Entrada realitzada pel Dr. Giordano Pérez Gaxiola en Pediátrica on realitza una descripció de què és la febre, el seu significat i la por generalitzat que provoca.
De lectura obligada i reflexiva del que fem en el dia a dia
Entrada en Castellà:
“¿Beneficios?, ¿Quéee?”
Me imagino que ésa es la primera reacción de la mayoría al leer el título. Antes de que cunda el pánico, vamos respirando hondo y abriendo nuestra mente. Si la fiebre la hemos padecido por miles de años… si los animales también la padecen… si se trata de una respuesta bajo control de nuestro organismo para combatir infecciones… entonces, tal vez no sea tan mala!
Hay razones variadas por las cuales existe el miedo a la fiebre: el miedo a las convulsiones o a que produzca daño cerebral. Pero en realidad, la fiebre por sí sola no hace daño. Es sólo una señal de que algo está pasando. El verdadero problema es qué es lo que causa la fiebre.
Creo que es entendible el miedo que existe. Y mi impresión es que radica en experiencias vividas hace décadas. En tiempos antes de las vacunas, era frecuente que la fiebre fuera causada por infecciones graves, como la famosa meningitis. Dos de las bacterias que causan meningitis son el H. influenzae (que es diferente al virus de la influenza) y el neumococo. En 1998 se inició la vacunación en México contra el H. influenzae y algunos años después se inició contra el neumococo, y con ello, las meningitis bacterianas son cada vez más raras. Pero sigue el recuerdo de aquellos días. La meningitis da fiebre y también puede provocar convulsiones y hasta daño cerebral, entonces se hacía la asociación: “la fiebre provoca convulsiones y daño cerebral”, cuando en realidad era la meningitis la causa de esto.
De nuevo, lo más importante es saber qué es lo que provoca la fiebre. Si la fiebre se debe a una infección de oído o a una infección urinaria, el tratamiento principal debe estar enfocado a esas enfermedades. Y la decisión de tratar o no la fiebre debe hacerse según cómo se sienta el niño. Si el niño se siente mal al tener fiebre, claro que podemos darle algún medicamento como paracetamol o ibuprofeno. Lo principal es hacerlo sentir bien, no tanto el numerito del termómetro.
Volviendo al título de esta entrada, ¿realmente existe algún beneficio? La respuesta corta es que sí. La fiebre es un mecanismo de defensa de nuestro cuerpo. Es un mecanismo de defensa bajo control de nuestro termostato (el hipotálamo). Poco a poco se ha ido descubriendo cómo es que ayuda. Y hasta se ha podido visualizar cómo cambia nuestro cuerpo al aumentar la temperatura para combatir las infecciones.
Ahora, hay que aclarar que aún cuando la fiebre sí nos ayuda, tratarla no significa que tardaremos más en aliviarnos. Volvemos a lo mismo. Si nos sentimos mal con la fiebre sí podemos usar un antipirético.
La fiebre, como lo hemos estado repitiendo, es un signo de algo, y presentarla NO es normal. Cuando alguien tiene fiebre debe ir a consulta para saber cuál es la causa. Y si después de ver al doctor pasara que el niño sigue con fiebre, ahí debemos cambiar la pregunta que normalmente hacemos:
“Dr., mi hijo sigue con fiebre, ¿qué más le puedo dar?”
Esto está enfocado a bajar la fiebre únicamente. Esto invita a usar uno, dos, tres o más medicamentos hasta bajar el número del termómetro. Esto puede llevar a errores en dosis y aumento en los efectos secundarios de los antipiréticos. ¿Y cómo se siente el niño? ¿Ha mejorado? ¿Se han agregado síntomas?
Mejor, deberíamos de preguntar así:
“Dr., mi hijo sigue con fiebre, ¿lo seguimos vigilando o necesitamos hacer algo más para confirmar qué la está provocando?”
Aquí estamos conscientes de que lo importante es la causa. Si sigue con fiebre, hay que indagar si es la evolución esperada o si se necesita investigar más para confirmar la causa.
Éste es un tema extenso, que puede ser controversial y provocar emociones intensas. Lo más sano es mantener una buena comunicación entre Médico de Família, Pediatra y Paciente (o papá y mamá del paciente). Aquí les dejo con esta presentación donde vienen todas las referencias al respecto.
