Tractament anticoagulant oral amb Sintrom® i Aldocumar®)

L’objectiu bàsic d’aquesta entrada és servir d’eina informativa per aquelles persones que reben tractament anticoagulant amb medicaments antivitamina K (Sintrom® i Aldocumar®) que abans s’anomenava tractament anticoagulant oral o TAO.

.
.
.
.

Tractament anticoagulant oral antivitamina K

El tractament anticoagulant oral té com a objectiu disminuir la tendència de la sang a coagular per evitar així la formació de trombus (coàguls de sang) o embòlies, però sense anul.lar-la completament.

Els medicaments anticoagulants antivitamina K fan que la sang tardi més temps a coagular-se ja que interfereixen en la formació dels factors implicats en la coagulació.

Quins medicaments s' utilitzen per al TAO?
Sintrom 4 mg ®	Acenocumarol 4 mg. Comprimits ranurats.
Sintrom UNO 1 mg ®	Acenocumarol 1 mg. Dragees.
Aldocumar 1 mg ®	Warfarina 1 mg. Comprimits.
Aldocumar 3 mg ®	Warfarina 3 mg. Comprimits.
Aldocumar 5 mg®	Warfarina 5 mg. Comprimits.
Aldocumar 10 mg ®	Warfarina 10mg. Comprimits.

Qui pren aquest tractament?

• Persones que ja han sofert una trombosi o una embòlia, per prevenir que es repeteixi, com per exemple:

• Trombosi venosa profunda (a les cames).
• Tromboembolisme pulmonar.
• Algunes persones amb tromboembolisme cerebral, també anomenat accident vascular cerebral (AVC).
• Alguns casos d'infart agut de miocardi.

• Persones en situació de risc de patir una trombosi o una embòlia com a mesura preventiva:

• Arrítmies cardíaques com la fibrilació auricular.
• Portadors de vàlvules cardíaques.

 

Tractament anticoagulant oral antivitamina K

En el tractament anticoagulant, petites variacions de la dosi de medicament, poden ocasionar grans variacions en el seu efecte

Per aquest motiu, periòdicament s’ha de mesurar l’efecte del tractament sobre la coagulació mitjançant una anàlisi de sang. Cada persona rep una dosi individualitzada per a les seves necessitats, la qual s’ajusta per mantenir el temps de coagulació dintre de l’interval adequat.

Per tant, prendre una major o menor quantitat de medicament no significa estar més o menys malalt ja que cada pacient necessita una dosi personalitzada.


Control de la coagulació
.

En què consisteixen els controls?

La prova de laboratori que s’utilitza per ajustar la dosi de l’anticoagulant és la ràtio internacional normalitzada (INR). L’INR és una manera de mesurar el temps que tarda la sang coagular. Com més temps triga, més elevat és l’INR. El nivell de coagulació apropiat per a cada persona es determina segons la seva malaltia. És important, doncs, mantenir els valors de l’INR dintre dels marges establerts pel metge.

Freqüència dels controls de la coagulació

A l’inici del tractament els monitoratges o controls de la coagulació són més freqüents i a mesura que els nivells de coagulació s’hagin estabilitzat es van espaiant.

Pla de medicació

Després de cada visita de control se us proporcionarà un pla de medicació amb la dosi del medicament que haureu de prendre.


Administració de la medicació
.

Com i quan s’han d’administrar els anticoagulants orals?

És important prendre sempre la medicació segons la dosi i pauta indicada. Es recomana prendre el medicament cada dia a la mateixa hora, preferiblement, una hora abans de sopar. Podeu prendre-la amb els altres medicaments que habitualment preneu.

Què cal fer si un dia no es pren la medicació a l’hora habitual?

Si un dia us oblideu de prendre la medicació a l’hora habitual, la podeu prendre quan us en recordeu sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us en recordeu fins l’endemà, us heu de prendre la dosi corresponent a aquell dia i no el doble. És important avisar dels descuits de dosis en la visita de control de la coagulació.

Què cal fer si una persona oblida de descansar o suspendre el tractament?

Si el metge us ha prescrit al vostre pla de medicació dies “de descans” i un dia no el feu per error, cal descansar l’endemà i continuar després tal com indica la pauta.

Pla de Medicació

Es recomana anotar en el Pla de medicació o en un calendari la presa de la dosi, com ajuda per no tenir oblits i seguir un correcte compliment del tractament.

Efectes Adversos

L’efecte advers més destacat del tractament amb els anticoagulants és l’hemorràgia lleu. Cal comunicar en la visita de control de la coagulació:

• Les petites hemorràgies: sagnat per les genives, pel nas, etc.
• Si s’ha tingut una menstruació més abundant de l’habitual.
• Si hi han aparegut blaus o hematomes a la pell.

Quan cal consultar de forma urgent?

• Hemorràgies més importants o aparició d’una hemorràgia espontània activa.
• Després d’un cop o accident o si apareixen blaus o hematomes grans, cal anar immediatament al control habitual o urgències d’un hospital i informar al metge que us atén que esteu prenent tractament anticoagulant.
• Femtes negres. Si es fan deposicions intensament negres, pastoses i pudents cal anar a urgències, ja que es pot tractar d’una hemorràgia digestiva.
• En presencia de mal de cap molt intens d’aparició sobtada, dificultat en parlar, trastorns de la visió, desviació dels llavis, pèrdua de força o sensació de formigueig als braços i a les cames o si es pateix una caiguda sense motiu.

Com es poden evitar les hemorràgies?

• El tractament amb anticoagulants orals ha d’estar sempre controlat i supervisat pel metge. Cal realitzar els controls de coagulació a les dates establertes de visita.
• Cal prendre la medicació sempre segons la pauta cada dia a la mateixa hora, preferiblement, una hora abans de sopar.
• Estan totalment prohibides les injeccions intramusculars al gluti o natja ja que poden provocar hematomes o blaus importants.
  Si cal, es recomana en el deltoides (braç) cal haver comprovat, dos o tres dies abans del procediment, que el nivell de coagulació és adequat. S’ha d’aplicar compressió local després de la injecció durant un mínim de 15 minuts.
• No prengueu mai àcid acetil salicílic (aspirina) o derivats i altres medicaments que el continguin. Es recomana només prendre els medicaments prescrits pel metge.

Recomanacions

Quin tipus de dieta és recomanable pel tractament anticoagulant?

• S’ha de seguir una dieta equilibrada i variada.
• No s’han de fer canvis bruscs del tipus de dieta, és a dir, mantenir un consum regular i variat de tots els aliments.
• En el cas de seguir o d’iniciar algun règim vegetarià, hipocalòric (aprimament, diabètic o d’altre tipus, cal comunicar-ho al vostre professional sanitari).
• S’han d’evitar els preparats d’herboristeria ja que en molts casos es desconeix l’efecte sobre el tractament anticoagulant. Les begudes alcohòliques poden interferir en el control del tractament anticoagulant oral, per tant, s’han d’evitar.

Diarrea i vòmits

En el cas de patir diarrea important i perllongada o vòmits, cal que comenteu la qüestió al vostre professional sanitari de referència.

Viatges i exercici físic

Sempre s’ha de portar a sobre el full amb el Pla de medicació i la quantitat de medicament necessària.

Cal continuar fent els controls amb la periodicitat recomanada.

Els esports de contacte i de risc estan contraindicats, l’ideal és l’exercici de llarga durada i poca intensitat, com és caminar, bicicleta estàtica, nedar... (si nedeu a la piscina, entreu-hi i sortiu-ne per l’escala per evitar accidents).

Prevenció de caigudes

• No pugeu a cap lloc on existeixi risc de caiguda (escala, tamboret, etc.).
• Elimineu les catifes perquè podeu ensopegar-hi o relliscar.
• Si teniu animals de companyia (gos, gat...) vigileu on són perquè poden fer que ensopegueu i caigueu.
• Utilitzeu sabatilles tancades (que agafin el peu per darrere).
• Enceneu el llum a la nit si aneu a la cambra de bany.

Tractaments de fisioteràpia 

• Els “corrents” d’alta freqüència, com ona curta, microones (no l’electrodomèstic de la cuina) i ultrasons estan contraindicats ja que produeixen una calor en profunditat i poden produir sagnat. Sí que es pot emprar una calor superficial i suau (infrarojos, bosses d’aigua calenta, etc.).
• Els massatges de frec profund, d’amassament i Cyriax estan contraindicats. Sí que es poden fer maniobres de frec superficial, derivació circulatòria i drenatge limfàtic amb precaució.
• Les mobilitzacions articulars forçades (manipulacions) estan contraindicades pel risc de provocar una hemorràgia dins de l’articulació.

Embaràs i anticonceptius

Si voleu quedar-vos embarassada cal que ho comuniqueu al metge perquè valori amb els altres especialistes el risc i en tot cas que s’estableixi un pla de tractament per aquest període. Si la menstruació es retarda més d’una setmana cal fer-se el test d’embaràs, i si és positiu, comunicar-ho immediatament al vostre professional sanitari de referència.

Els mètodes anticonceptius de barrera, com els preservatius o el diafragma, i els dispositius intrauterins (DIU) no interfereixen en el tractament anticoagulant. No obstant això, els anticonceptius hormonals, en general, no es recomanen com a primera opció.
.

Salut bucodental, exploracions invasores i cirurgia

Anar a l’odontòleg, la realització d’algunes proves diagnòstiques i els procediments quirúrgics poden augmentar el risc hemorràgic en els malalts que prenen anticoagulants. Més rarament aquests procediments poden també produir infeccions de les vàlvules cardíaques. Per tal de reduir aquest risc cal seguir una sèrie de recomanacions.

Salut bucodental

És important tenir cura de la boca i mantenir-la en bones condiciones. Es recomana com a mínim una visita anual a l’odontòleg.

En el cas d’extraccions dentals es recomana:

• Informar a l'odontòleg que seguiu tractament anticoagulant.
• En el període previ a les extraccions dentals, no cal suspendre ni reduir l'ús del tractament amb anticoagulants orals.
• Cal fer un control anticoagulant dos o tres dies abans del procediment odontològic per comprovar que el nivell de coagulació és l’adequat.
• És molt important que només s’utilitzin els medicaments analgèsics i antiinflamatoris recomanats pel vostre professional sanitari de referència.

En cas de neteges bucals i endodòncies:

Es recomana continuar amb la dosi habitual del tractament anticoagulant antivitamina K.
.

Cirurgia i exploracions mèdiques

En el cas de necessitar qualsevol intervenció quirúrgica o proves diagnòstiques que suposin un risc de sagnat en si mateixes, encara que sigui mínim, cal consultar al metge que controla el tractament anticoagulant amb el temps suficient (mínim una setmana) per tal de saber la pauta que s’ha de seguir en aquestes situacions.

S’ha d’informar del tractament amb anticoagulants i de les pautes que us ha donat el vostre metge al cirurgià i a l’anestesista.

Es poden fer anàlisis de sang i radiografies amb la utilització de contrast sense que calgui consultar un professional sanitari, es recomana però informar el professional sanitari que les fa.
.

Risc d’infeccions

Les persones amb algunes cardiopaties o amb pròtesis valvulars, quan han de ser sotmesos a diferents processos quirúrgics o odontològics, poden requerir un tractament antibiòtic per tal de reduir el risc d’infeccions de les vàlvules (endocarditis bacteriana). No tots els procediments requereixen antibiòtic, el vostre metge us n’informarà i prescriurà si cal.
.

Interaccions del tractament amb altres medicaments

Hi ha medicaments que poden interferir en l’activitat dels fàrmacs anticoagulants, tant poden augmentar l’efecte anticoagulant, són els medicaments potenciadors, com reduir-lo, són els fàrmacs inhibidors.
És per aquest motiu que si s’introdueix un nou medicament en el vostre tractament cal que el metge consulti els efectes que pot tenir sobre el tractament anticoagulant i s’ha de controlar més estretament l’INR.

Com s’ha comentat anteriorment, l’automedicació està totalment desaconsellada. A continuació es presenten alguns medicaments que es poden adquirir sense recepta mèdica, i que en cas necessari es poden prendre amb els anticoagulants antivitamina K. En qualsevol cas, heu de consultar sempre al vostre professional sanitari de referència abans de prendre cap medicament.

Podeu consultar la llista exhaustiva dels medicaments que poden interferir o no amb els medicaments antivitamina k al  Protocol per al control dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K  adreçat a professionals sanitaris.

Interaccions del tractament amb altres medicaments
Antiinflamatoris:	Ibuprofè Diclofenac
Analgèsics:	Paracetamol
Antiàcids:	Almagat Magaldrat
Laxants	Lactulosa Supositoris de glicerina

Fulletó informatiu

• Tractament anticoagulant antivitamina K [PDF,65,07 KB.]
  Informació pràctica per al pacient

• Més informació del CedimCAT

El servei d'Hematologia i Hemoteràpia de l'Hospital Universitari de Guadalajara, en col·laboració amb la Unitat de Comunicació i Imatge del centre, ha editat un vídeo explicatiu sobre les característiques i recomanacions del tractament.

Aquest vídeo és visionat en el centre pels nous pacients als quals se'ls prescriu aquest anticoagulant, dissipant dubtes i aclarint conceptes, sempre sota supervisió.

 

 

 Què cal recordar?

- Administració: la medicació anticoagulant s’ha de prendre tots els dies de l’any (excepte els dies indicats de descans) i sempre a la mateixa hora.

- Controls de la coagulació: cal anar periòdicament a les visites de control del tractament anticoagulant establertes, també anomenada TAO o més popularment “Control del Sintrom”.

- Oblit d’una dosi: si us oblideu de prendre la medicació un dia, no us preocupeu, no és probable que passi res. Cal però, prendre la medicació quan us en recordeu sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us en recordeu fins l’endemà heu de prendre la dosi corresponent a aquell dia i no el doble. És important avisar dels descuits de dosis en el moment de la visita de control de la coagulació.

- Hemorràgies i possibles traumatismes: en cas de presentar hemorràgies importants o un traumatisme o accident de gravetat considerable, cal anar al més ràpidament possible a Urgències.

- Dieta: es pot seguir una dieta normal però és important la moderació en el menjar i no fer canvis bruscs del tipus de dieta.

- Nous medicaments i automedicació: si el metge us recepta un nou medicament, cal que li recordeu que esteu en tractament anticoagulant. Cal informar en la visita de control de la coagulació de tots els medicaments nous que preneu i també de totes les possibles modificacions de dosis dels medicaments que preneu habitualment. L’automedicació no és recomanable perquè pot interferir amb el tractament anticoagulant.

- Dentista: abans de la visita és convenient tenir un control recent del tractament anticoagulant oral (menys d’uns setmana) per comprovar que el nivell d’anticoagulació es troba dins del marge terapèutic i no és excessiu i s’evita així el risc d’hemorràgies.

MÉS INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1.- Aplicació on line d´interaccións farmacològiques dels anticoagulants

 

2.- Pauta per a extracció dentaria, cirurgia menor i major en pacients anticoagulats

3.- Anticoagulació oral (Fisterrae)

4.- Full d´ajuda Anticoagulació oral (Camfic)

5.- En los tratamiento con anticoagulantes ¿Debe evitarse consumir algún alimento concreto? 

6.- Consejos para el paciente anticoagulado (La Pildorita 2.0)

També et pot interessar:



Artritis Reumatoide: la relació dels pacients amb els seus tractaments

És un estudi psicosocial que recull les vivències associades a la presa o administració de la medicació i la recollida de la mateixa, en relació amb els grups de fàrmacs més importants pel control de la malaltia, els modificadors de la malaltia i els biològics.

Idees Clau

1.- Aquest estudi revela que l´Artritis Reumatoide és una una malaltia totalment desconeguda per la societat i pel propi pacient fins al moment mateix del seu diagnòstic.

2.- També posa de manifest la escassa informació que tenen els pacients, tant sobre la malaltia com sobre els tractaments, així com l'escàs paper que juguem en la presa de decisions.

3.- Tenim certs fàrmacs amb els que mantenim una estreta relació terapèutica i són els grans aliats per frenar l'avanç de la malaltia, però que condicionen molt la seva vida d'una manera important.

4.- Esperem que aquestes vivències i experiències serveixin per apropar una mica més una realitat complexa i així permetre que les persones que conviuen amb aquesta malaltia afrontin amb una bona determinació i coratge la millora de la seva qualitat de vida.

DOCUMENT

DOCUMENTS ANNEXES

Exercicis pràctics per l´Artritis Reumatoide

Resum pràctic dels exercicis i canvis de l´estil de vida:

• En períodes de poca inflamació, feu exercici de forma regular, que ajuda a mantenir la mobilitat, reduir la fatiga i millorar el dolor. Si l'articulació està inflamada, heu de mantenir-la en repòs;
• Apliqueu calor sobre les articulacions afectades per alleujar el dolor i reduir la rigidesa en el reumatismes crònics;
• En cas d'artritis molt agudes, és millor l'aplicació de fred local;
• Eviteu el sobrepès;
• Reposeu i reduïu l'estrès i l'activitat física excessiva;
• Descanseu evitant posicions forçades de les articulacions, i
• Mantingueu una bona musculatura al voltant de l'articulació afectada mitjançant exercicis isomètrics, que reforcen aquests músculs sense fer treballar l'articulació.

També et pot interessar:

PSA i detecció precoç, es sempre millor?

Entrada en Castellà realitzada pel Dr. Carlos A. Cuello Centro de Medicina Basada en Evidencia del Tecnológico de Monterrey

El cáncer de próstata es el segundo cáncer más común en hombres, y es un tipo de cáncer que tiende a crecer lentamente. Incluso se refiere que muchos hombres mueren con el cáncer, en lugar de morir a causa del cáncer de próstata.

Para su detección temprana se ha utilizado el llamado antígeno prostático específico (PSA). En ocho de cada diez de aquellos que presenten esta enfermedad, esta sustancia en sangre se hallará elevada. Sin embargo, un problema grave es que no se puede determinar un nivel en sangre único que separe los enfermos de los sanos y dos de cada diez pacientes con cáncer tendrán una prueba normal.

En cierta ocasión, durante su campaña presidencial en el 2007, el ex-alcalde de Nueva York, Rudolph Giuliani mencionó como él era un superviviente al cáncer de próstata; en efecto, fue detectado, tratado y ahora se hallaba libre del mismo. “Gracias al sistema norteamericano de salud” mencionó “mis probabilidades de sobrevivir a los cinco años fueron del 82% en los EEUU… ¿Cuánto es en Inglaterra? ¡tan sólo de un 44%! pues se halla bajo un régimen médico socialista”

Los datos duros eran correctos, pero ¿tenía razón Giuliani? ¿Cómo pueden diferir en mortalidad dos sistemas de salud en países no tan distintos en cuanto a economía y otros parámetros de desarrollo? El ex-alcalde tomó sus datos de estudios del año 2000. En EEUU el diagnóstico de cáncer de próstata se hacía mediante el escrutinio a hombres aparentemente sanos del PSA; mientras que en Inglaterra se hacía mediante la presencia de síntomas.

Lo que Rudy Giuliani no sabía es algo conocido como sesgo de ventaja en el tiempo (“lead-time bias”). Para entender este sesgo imagine a la población de hombres norteamericanos, llegando a los 60 años de edad y por ende, a tener que pasar por el escrutinio de la prueba de PSA; de estos hombres que se hacen la prueba, saldrán algunos positivos y tendrán una supervivencia tal que llegarán a los 70 años de edad, es decir, “vivirán” 10 años. Su supervivencia a los 5 años será del 80% aproximado que decía el ex-alcalde de Nueva York.

Ahora imagine al grupo de hombres en el Reino Unido, que no se sometían a la prueba del PSA, y acudían a sus médicos cuando comenzaban los síntomas del cáncer, aproximadamente a los 67 años.

Ellos eran detectados, tratados en lo posible y morían a los 70 años (es decir, 3 años después) y su sobrevida a los 5 años era mucho menor (aproximadamente el 40% que decía Giuliani). En la figura de abajo se puede apreciar mejor como a pesar del escrutinio con esta sustancia en sangre, todos los hombres morían a los 70 y tantos años, no importaba si eran norteamericanos o británicos. La diferencia radicó en que a los británicos se les catalogó menos tiempo como “enfermos” y tal vez se ahorraron estrés, gasto, y una mala calidad de vida por tratamientos dolorosos.

Existe un error en el nombre de esta prueba diagnóstica, pues es todo menos específica (su especificidad se estima en un 80%, con una sensibilidad del 70%). Una reciente revisión sistemática ha demostrado que la mortalidad por cáncer de próstata no se disminuye por utilizar el escrutinio con el antígeno prostático específico. El mismo creador de este, ya ha declarado que tal vez hubiese sido mejor no inventarlo.

Otro ejemplo es el uso de la auto-exploración en el cáncer de mama o la mamografía misma. A pesar de que son temas sensibles, la evidencia es clara y de alta calidad.

Es difícil (dificilísimo) ir contra corriente en cuanto a algo tan arraigado y que aparentemente hará un gran beneficio a la sociedad, como diagnosticar de forma temprana el cáncer. Pero una característica del científico es siempre contener el ímpetu de sus preferencias y ver de forma objetiva las opciones.

Toda estrategia de escrutinio debe pasar también por el rigor de un ensayo clínico aleatorio para demostrar que realmente salva vidas.

Médicos y pacientes deben conocer la información para así tomar una decisión compartida e informada, siempre.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Més articles sobre PSA i Càncer de Pròstata

 

També et pot interessar:

Beneficis de la febre

Importància de la febre













Entrada realitzada pel Dr. Giordano Pérez Gaxiola en Pediátrica on realitza una descripció de què és la febre, el seu significat i la por generalitzat que provoca.

De lectura obligada i reflexiva del que fem en el dia a dia


Entrada en  Castellà:

“¿Beneficios?, ¿Quéee?”

Me imagino que ésa es la primera reacción de la mayoría al leer el título. Antes de que cunda el pánico, vamos respirando hondo y abriendo nuestra mente. Si la fiebre la hemos padecido por miles de años… si los animales también la padecen… si se trata de una respuesta bajo control de nuestro organismo para combatir infecciones… entonces, tal vez no sea tan mala!

Hay razones variadas por las cuales existe el miedo a la fiebre: el miedo a las convulsiones o a que produzca daño cerebral. Pero en realidad, la fiebre por sí sola no hace daño. Es sólo una señal de que algo está pasando. El verdadero problema es qué es lo que causa la fiebre.

Creo que es entendible el miedo que existe. Y mi impresión es que radica en experiencias vividas hace décadas. En tiempos antes de las vacunas, era frecuente que la fiebre fuera causada por infecciones graves, como la famosa meningitis. Dos de las bacterias que causan meningitis son el H. influenzae (que es diferente al virus de la influenza) y el neumococo. En 1998 se inició la vacunación en México contra el H. influenzae y algunos años después se inició contra el neumococo, y con ello, las meningitis bacterianas son cada vez más raras. Pero sigue el recuerdo de aquellos días. La meningitis da fiebre y también puede provocar convulsiones y hasta daño cerebral, entonces se hacía la asociación: “la fiebre provoca convulsiones y daño cerebral”, cuando en realidad era la meningitis la causa de esto.

De nuevo, lo más importante es saber qué es lo que provoca la fiebre. Si la fiebre se debe a una infección de oído o a una infección urinaria, el tratamiento principal debe estar enfocado a esas enfermedades. Y la decisión de tratar o no la fiebre debe hacerse según cómo se sienta el niño. Si el niño se siente mal al tener fiebre, claro que podemos darle algún medicamento como paracetamol o ibuprofeno. Lo principal es hacerlo sentir bien, no tanto el numerito del termómetro.

Volviendo al título de esta entrada, ¿realmente existe algún beneficio? La respuesta corta es que sí. La fiebre es un mecanismo de defensa de nuestro cuerpo. Es un mecanismo de defensa bajo control de nuestro termostato (el hipotálamo). Poco a poco se ha ido descubriendo cómo es que ayuda. Y hasta se ha podido visualizar cómo cambia nuestro cuerpo al aumentar la temperatura para combatir las infecciones.

Ahora, hay que aclarar que aún cuando la fiebre sí nos ayuda, tratarla no significa que tardaremos más en aliviarnos. Volvemos a lo mismo. Si nos sentimos mal con la fiebre sí podemos usar un antipirético.

La fiebre, como lo hemos estado repitiendo, es un signo de algo, y presentarla NO es normal. Cuando alguien tiene fiebre debe ir a consulta para saber cuál es la causa. Y si después de ver al doctor pasara que el niño sigue con fiebre, ahí debemos cambiar la pregunta que normalmente hacemos:

“Dr., mi hijo sigue con fiebre, ¿qué más le puedo dar?” 

Esto está enfocado a bajar la fiebre únicamente. Esto invita a usar uno, dos, tres o más medicamentos hasta bajar el número del termómetro. Esto puede llevar a errores en dosis y aumento en los efectos secundarios de los antipiréticos. ¿Y cómo se siente el niño? ¿Ha mejorado? ¿Se han agregado síntomas?

Mejor, deberíamos de preguntar así:

“Dr., mi hijo sigue con fiebre, ¿lo seguimos vigilando o necesitamos hacer algo más para confirmar qué la está provocando?”

Aquí estamos conscientes de que lo importante es la causa. Si sigue con fiebre, hay que indagar si es la evolución esperada o si se necesita investigar más para confirmar la causa.

Éste es un tema extenso, que puede ser controversial y provocar emociones intensas. Lo más sano es mantener una buena comunicación entre Médico de Família, Pediatra y Paciente (o papá y mamá del paciente).  Aquí les dejo con esta presentación donde vienen todas las referencias al respecto.

DOCUMENTACIÓ


Full per a pacients CAMFiC  (Febre en la infància)

Full per a pacients 3 Clic  (Febre en pediatria)

  El refredat i la grip (disponible en català, castellà, anglès, francès, i àrab) , ICS

Febre en nens: no combinis fàrmacs

També et pot interessar:

Exercicis per Quàdriceps i Genolls després d'una lesió

Exercicis per potenciar quàdriceps i genolls.







La necessitat d'aquesta potenciació pot estar motivada per diferents causes:


- Abans o després de cirurgia (lesions de genoll, lligaments, menisc, turmell, maluc, etc...).

- Potenciar la  musculatura feble en subjectes sans, sense altres lesions.

- Potenciar musculatura de les cames en subjectes que es trobin obligats a períodes d'immobilitat per altres causes (enllitats de manera perllongada per qualsevol motiu).

Aquí tenim una recopilació de vídeos d'exercicis per quàdriceps molt senzills de realitzar i molt útils. Encara que la majoria estan explicats en anglès i amb subtítols també en anglès, crec que no són gaire complicats.

És important saber que els exercicis sempre han de realitzar-se sense dolor.

L'aparició de dolor indicarà que alguna cosa no va bé, i caldrà modificar aquest exercici o eliminar-ho.

Davant el dubte de si un exercici és adequat o no per al vostre cas particular, realitzeu els més senzills i que no suposin l'aparició de cap tipus de dolor o molèstia.

Recomanacions generals sobre els exercicis Pautes

1.- Les pautes habituals per a la realització dels exercicis cal adaptar-les a cada persona i situació.

2.- Una idea general podria ser realitzar 3 sèries de 10 repeticions de cada exercici, i seleccionar els 3-4 exercicis més adequats per al nostre problema en qüestió (lògicament es necessitarà l´ajuda professional per optimitzar les pautes d'exercici).

IMPRESIÓ D´UN FULL D´AJUDA

 

VIDEO FORMACIÓ

Exercicis més bàsics

Tots es realitzen amb el genoll estirat, d´aquesta manera ens assegurem que no hi ha problemes en el maluc i sí en el genoll, sent convenient treballar la musculatura sense que el genoll es flexioni.

El primer exercici que apareix breument consisteix a realitzar contraccions isomètriques de quàdriceps.

Els altres consisteixen en elevar la cama amb el genoll estirat. Exercicis molt aconsellables, però que requereixen que hi hagi força en els músculs flexors del maluc.

Exercicis isomètrics de quàdriceps

En un exercici isomètric busquem la contracció muscular, però no cap moviment de l'articulació, per tant, el múscul està treballant però l'articulació no es mou i no pateix. És ideal en cas que hi hagi algun problema que impedeixi o faci poc recomanable la mobilització de l'articulació.

L'exercici isomètric serveix per mantenir la força i evitar que hi hagi excessiva pèrdua de musculatura en períodes d'immobilitat.

Com es realitzen?

1.- Col·locar-se estirat cap amunt (decúbit supí).

2.- Col·locar un petit coixí (o una tovallola doblegada) sota el genoll (en el buit poplíti). El coixí o tovallola enrotllada no ha de ser molt alt, perquè la cama es mantingui igualment estirada. Apreti intentant pressionar el coixí/tovallola contra el terre. Això porovocará la contracció forta del quàdriceps, com es veu en els primers segons del vídeo.

Mantenir la contracció de 6 a 12 segons i deixar anar.

El més típic.

Els exercicis s'han de realitzar molt a poc a poc, tant en pujar com en baixar, per maximitzar el treball del quàdriceps.Si deixem que la cama baixi ràpidament, els músculs només treballen en pujar (la baixada la realitza la gravetat).

Es pot augmentar la intensitat utilitzant pesos i tormelleres.

Es pot fer sobre un llit i utilitzar un coixí o tovallola per col·locar-la sota els genolls i provocar així la seva flexió.

Aquest exercici s´acostuma indicar per enfortir específicament el vast intern, és a dir, el ventre muscular del quàdriceps que va per la cara interna de la cuixa.

En aquest vídeo realment es treballen els músculs del maluc (abductors i aductors), encara que també té els seus beneficis a nivell del genoll.

Si encara podem augmentar més l´intensitat farem els exercici següents:

La "sentadilla"

És un exercici molt intens per quàdriceps i genolls, és per això que només està indicat a subjectes sans o en una etapa avançada d'una recuperació després de la lesió.

Per últim, una forma d'augmentar la intensitat de l'exercici sobre aductors i vast intern del quàdriceps seria col.locar una pilota entre els genolls i pressionar-la durant 20 segons sense deixar que caigui

Només per a genolls molt sans.




També et pot interessar:

Imatge i quimioteràpia: com fer un bon maquillatge!

Hi ha dones que quan tenen un càncer de mama necessiten suport emocional per afavorir la seva curació, mentre que unes altres demanen suport psicològic per aconseguir una millor qualitat de vida.

Internet i les xarxes socials poden ajudar (bé gestionats) a millorar la informació que reben les pacients amb càncer de mama, a més de sentir l'ajuda, la proximitat, el suport emocional,....
Existeix evidència que les persones amb càncer que utilitzen Internet com a font d'informació sanitària tendeixen a ser més participatives en la presa de decisions sobre la seva salut, i que la participació informada contribueix a millorar el grau de satisfacció respecte a l'atenció sanitària rebuda.

Els tractaments durant un procés de càncer de mama poden provocar canvis en la nostra imatge corporal, especialment durant els cicles de quimioteràpia: la caiguda del cabell, de les celles i pestanyes, les alteracions en la pell, etc.

Coco Montesinos, professional d'Estètica, i Carola Cruz, pacient en ple procés de quimioteràpia, ens ensenyen en aquest vídeo a veure'ns millor mitjançant consells pràctics.

Si vols aprendre a cuidar la teva pell i a maquillar-te el rostre, les celles, els ulls... aquí trobaràs com fer-ho pas a pas.

Esperem que sigui d´utilitat!


VIDEO

També et pot interessar: