L’ictus: la lluita contra el rellotge!
.
|
Molts de nosaltres hem viscut en alguna ocasió en els nostres familiars o amics l'aparició brusca d'un trastorn del parla o de la comprensió, la paràlisi de les extremitats i la pèrdua de la sensibilitat d'un costat del cos.
Es tracta d’una malaltia cerebral anomenada ictus, tot i que popularment és coneguda de diverses formes (embòlia, trombosi, hemorràgia, feridura o apoplexia).
L’ictus ocorre quan un vas que porta sang al cervell es trenca o s’obstrueix per un coàgul, amb la qual cosa una part del cervell deixa de rebre la sang que necessita.
Sense oxigen, poques hores després les cèl·lules nervioses de l’àrea afectada moren. Per aquest motiu, és molt important que el malalt pugui rebre assistència mèdica especialitzada en el temps més breu possible. D’aquesta forma podran reduir-se’n les seqüeles, tant pel que fa al nombre com a la gravetat.
L’ictus pot afectar diverses àrees funcionals que limiten l’activitat i la participació de qui l’ha patit. L’ictus pot ser transitori o bé provocar lesions que afectin la parla, la memòria, l’estat emocional o la funció motora. En aquests casos, és molt important la rehabilitació posterior, que ha de començar tan aviat com s’hagi establert el diagnòstic i s’hagi assegurat el control de l’estat vital. Els pacients que inicien la rehabilitació durant la primera setmana després de l’ictus tenen menys discapacitat i més qualitat de vida a llarg termini que els que la comencen més tard.
.
|
Símptomes bruscos
Els símptomes més comuns d’aquesta malaltia són l’aparició de debilitat en una banda del cos, pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos, pèrdua o dificultat de la parla, pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara, inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar i mal de cap intens i sobtat.
La característica principal de l’ictus és que qualsevol d’aquests símptomes es presenta de manera brusca.L’ictus és un problema assistencial complex i creixent. Actualment, és la primera causa de mort a Catalunya en les dones per sobre dels 65 anys i en els homes per sobre dels 75, i és la primera causa d’incapacitat a llarg termini i la segona de demència.
A Catalunya es produeix un ictus cada trenta minuts i un de cada vint succeeix en persones menors de cinquanta anys. Un de cada tres pacients moren i dos terços dels que sobreviuen presenten seqüeles permanents que els incapaciten per realitzar les activitats més bàsiques de la vida diària.
.Millor pronòstic.
En els darrers anys, però, l’atenció d’aquesta malaltia està presentant un canvi molt important, amb l’aparició de nous tractaments que milloren el pronòstic dels pacients i la incorporació d’unitats específiques en els grans hospitals. Per tal de poder atendre el malalt de la forma més ràpida possible és imprescindible que els professionals implicats en els diferents nivells de la cadena assistencial estiguin ben coordinats. Desgraciadament, en l’actualitat menys del 20% dels pacients arriben a temps a l’hospital.
.
Unitat d’ictus
.A la nostra regió, tots els centres sanitaris estan coordinats perquè, quan una persona pateix un accident vascular cerebral pugui ser traslladada de forma immediata a l’Hospital Moisses Broggi i/o a l´Hospital de Bellvitge.
Un cop al centre, el malalt és ingressat a la Unitat d’Ictus, on rep el tractament adient.
VIDEO FORMACIÓ
Aquí us deixo un video formatiu del Dr. Rafael Olalde Quintana molt pràctic a l´hora d´actuar front l´ictus
Cara, parla, braç, cama.
Només amb un sol símptoma és suficient.
Truqui al 112
