dimarts, 20 de desembre del 2011
dimecres, 14 de desembre del 2011
Bon ús dels absorbents urinaris
La incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d'orina per la uretra, provocant al pacient un problema higiènic que en molts casos limita la seva relació social.
Hi ha diversos tipus d'incontinència amb el seu corresponent maneig clínic, i en el qual després de diverses opcions es recorrerà al ús d'absorbents d'incontinència d'orina (AIO).
És convenient que coneguem la composició, tipus i indicacions dels diversos absorbents per assessorar tant al pacient com a la seva família sobre un ús adequat dels mateixos. En aquesta labor cal destacar la importància del personal d'infermeria.
Els AIO estan constituíts per 3 capes:
- Capa interna, en contacte amb la pell. És la responsable de la tolerància de l'absorbent, doncs és algunes marques porta incorporada una crema protectora que no sempre és adequada a la pell del pacient.
- Capa intermèdia o absorbent. Composta generalment per una polpa de cel·lulosa combinada amb material superabsorbent. És responsable de la retenció d'orina i d'evitar olors en neutralitzar la formació d'amoniac.
- Capa externa o impermeable. En general de materials plàstics poc sorollosos. És responsable d'assegurar la impermeabilidad i evitar lliscaments. Molt important en aquesta capa és el denominat indicador d'humitat, que canvia de color amb la saturació de l'absorbent.
La classificació dels AIO es basa en diversos aspectes:
- Segons la capacitat d'absorció es divideixen en DIA (600-900 ml), NIT (900-1200) i SUPERNIT (>1200).
- Segons la forma en RECTANGULAR, ANATÒMIC i ANATÒMIC ELÀSTIC.
- Segons la talla en PETITA (50-80 cm), MITJANA (80-125 cm) i GRAN (100-140).
Per a l'elecció del tipus d'AIO tindrem en compte en general que el Rectangular i l'Anatòmic s'usen en pacients que passegen, sent els segons millor acceptats en els quals tenen bon estat cognitiu.
Reservarem els Elàstics pels encamats o amb mobilitat reduïda (llit-butaca), durant el descans nocturn, quan hi ha incontinència fecal associada i si hi ha pèrdues abundants.
I no oblidarem alguns errors que se solen cometre en seleccionar un AIO:
1.- Utilitzar absorbents de talla excessiva pensant aconseguir major absorció (ja hem vist que l'absorció és independent de la talla). El que aconseguirem amb això és que hi hagi fuites d'orina per no quedar fix.
2.- Utilitzar dos absorbents superposats pensant que aporta major protecció (a causa de la capa impermeable del primer ja no filtra al segon).
3.- Utilitzar absorbents anatòmics elàstics supernit quan hi ha incontinència fecal i/o diarrea associada (millor fer més canvis del tipus dia o nit).
4.- Utilitzar del tipus supernit quan el pacient té mobilitat.
5.- Utilitzar absorbents supernit pel dia per evitar canvis.
Us deixo un article del Bolcan de 2009 de molta utilitat
INFORMACIÓ PER A PACIENTS
També et pot interessar:
dimecres, 7 de desembre del 2011
Fill meu: Què és això?...
Què és la malaltia d'Alzheimer?
És una malaltia progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebrals que provoca un deteriorament de la memòria, el pensament i la conducta de la persona.
La malaltia d'Alzheimer produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes i interfereix en la capacitat de la persona per realitzar activitats de la vida diària.
Durant l’envelliment normal apareixen els oblits, la pèrdua de la concentració, els problemes motrius i de llenguatge amb les dificultats per parlar i caminar i, per aquest motiu, les primeres manifestacions de la malaltia es poden confondre amb els signes naturals de l'envelliment.
Tot i que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer, existeixen diferències individuals: no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió.
Generalment, el pacient inicia la malaltia amb una alteració de la memòria immediata (records de fets recents). El malalt presenta oblits freqüents i dificultats per retenir la informació (on ha deixat la cartera, l'hora que havia d'anar a buscar els néts, etc.).
Actualment, aproximadament un 10% de les persones de més de 65 anys pateixen una demència, la meitat de les quals es tracta d’una demència tipus Alzheimer. Aquesta malaltia no afecta exclusivament el pacient que la pateix sinó que també repercuteix de forma directa en tots els membres de la seva família i, en sobrtot, en el curador principal. Una vegada s’ha donat el diagnòstic cal informar la família sobre la naturalesa, l’evolució i les complicacions del procés de la malaltia, així com ensenyar al curador a tenir cura del pacient i d'ell mateix.
Aquí us deixo un video per mirar i recordar durant molt temps ja que ens dóna una idea de la situació que tant el pacient com el cuidador sofreixen:
Aquí us deixo un video per mirar i recordar durant molt temps ja que ens dóna una idea de la situació que tant el pacient com el cuidador sofreixen:
També et pot interessar:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)