La consulta web: En què el puc atendre?

Guies d´informació sobre el càncer basades en la evidència

2012-03-13T03:28:00.003-07:00

Aquestes Guies per a Pacients han estat dissenyats per ajudar els pacients, els seus familiars i cuidadors a comprendre millor la naturalesa dels diferents tipus de càncer i avaluar les millors opcions de tractament disponibles.

Compartir informació és un del objectius comuns en la seva declaració de missió en relació amb l'educació del pacient i la difusió del coneixement. Es tracta d´una organització sense ànim de lucre que a produït guies per als pacients per ajudar els pacients en l'estructuració i l'absorció de la naturalesa i complexitat de la informació sobre el càncer i els tractaments existent basats en l'evidència .

La informació mèdica que es descriu en les Guies per als Pacients es basa en les Guies de Pràctica Clínica ESMO, que estan dissenyats per metges oncòleg i resalten el diagnòstic, el seguiment i el tractament de diferents tipus de càncer. Les guies per a pacients estan fetes d´informació mèdica en un llenguatge comprensible per als pacients.

Les Guies per a Pacients es pot accedir de dues maneres, ja sigui visitant la pàgina web interactiva de Reliable Càncer Therapies traduïda al Castellà: (http://www.reliablecancertherapies.com/es) o descarregar documents PDF a la pàgina web de l'ESMO en qualsevol dels quatre idiomes existents.

Deixo aquí els documents en Castellà:

1.- Leucemia Mieloblástica aguda

2.- Cáncer de Mama

3.- Cáncer de Endometrio

4.- Melanoma

5.- Cáncer de Estómago

6.- Cáncer de Próstata

i recordeu que la informació continguda en aquestes Guies per a Pacients no reemplaça una consulta mèdica.

També et pot interessar:

Què és el càncer de cólon?

2012-03-09T03:22:00.003-08:00

El càncer es produeix pel creixement anormal de cèl·lules malignes que envaeixen els teixits i formen masses o tumors. En funció de la seva localització, es parla de càncer de còlon, recte o càncer colorrectal. És el tercer tipus de càncer més comú al món
.
Es pot prevenir?
.
El càncer de còlon és una de les formes de càncer amb més possibilitats de prevenir-se. Es diu que és possible prevenir més de la meitat dels casos amb canvis en l'estil de vida i la realització de revisions periòdiques.

Qui està en risc?

El risc de patir la malaltia augmenta amb l'edat i pot afectar tant a homes com a dones. A partir dels 50 anys augmenten les possibilitats d'aparició. Entre els factors de risc es troben la malaltia inflamatoria intestinal, una història personal o familiar de càncer colorrectal o pòlips colorrectals i algunes síndromes hereditàries. Obesitat, dieta grassa i pobra en fibres, consum d'alcohol i tabac i l'estrès són altres factors que poden contribuir a elevar el risc de contreure càncer colorrectal.
.

Quins són els símptomes?

1.- Canvis en el ritme de les deposicions (diarrea, restrenyiment)
2.- Molèsties abdominals (acumulació de gasos, dolor, inflamació)
3.- Presència de sang en la femta
4.- Mancada d'apetit i pèrdua de pes
5.- Anèmia, cansament
6.- Sensació d'evacuació incompleta
7.- Febre i mareig

.
Com es diagnostica?

Existeixen diferents proves (anàlisis de femta, endoscòpies, tacte digital, etc.) per diagnosticar o per descartar la malaltia. El metge valorarà els símptomes i la necessitat de realitzar proves de diagnòstic.

.
Es pot tractar?

La millor forma de combatre el càncer el càncer colorrectal és detectar-ho a temps perquè el pronòstic serà millor. El tractament sempre estarà en funció de la fase en la qual es troba el tumor.

Per norma general quan el càncer de còlon està localitzat, en primer lloc s'extirpa el tumor mitjançant cirurgia per posteriorment administrar quimioteràpia segons el grau d'invasió del tumor. En tumors de recte s'administra quimioteràpia i radioteràpia, posteriorment al tractament quirúrgic, o en algunes ocasions abans de la cirurgia.

Finalment quan la malaltia està més avançada i existeixen metàstasi se sol administrar quimioteràpia, diferents tractaments biològics (tals com a medicaments antiangiogénics -que priven al tumor dels nutrients necessaris per créixer- o medicaments dirigits a bloquejar senyals de creixement tumoral -medicaments anti-EGFR-) o combinacions entre aquests tractaments."

El càncer colorrectal és una de les formes de càncer amb més possibilitats de prevenir-se

Informació complementària

Informació de MedlinePlus

Documents d´utilitat

Informació més específica per a professionals

També et pot interessar:

Sap quin és el millor medicament per aconseguir una bona salut?

2012-03-06T01:42:00.002-08:00

El video ens explica d'una forma molt original com aconseguir una bona salut i encara que estigui en anglès, tenim la traducció de l'àudio en castellà.

També et pot interessar:

La conducta suïcida

2012-02-28T09:01:00.003-08:00

Guia d'informació per a pacients, familiars i afins, elaborada com a annex a la Guia de pràctica clínica sobre la prevenció i tractament de la conducta suïcida, a càrrec de l'Agència d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries de Galícia.

Dins de les seves 20 pàgines s'exposen de manera extensa i comprensible, els diferents aspectes d'aquest important tema de salut, com a mites i idees errònies, senyals d'alerta, circustancies de perill.

La guia es complementa amb consells sobre què fer i què no fer, dirigida a familiars i amics.

També et pot interessar:

És d´utilitat el PSA amb la finalitat de diagnòstic procoç de Càncer de Pròstata?

2012-02-28T00:37:00.006-08:00

La U.S. Preventive Services Task Force ha publicat un document on recomana de l’abandonament per part dels professionals sanitaris de la pràctica de la detecció dels nivells de PSA amb finalitats de diagnòstic precoç de càncer de pròstata.

Per primera vegada disposem de dades suficients per a poder afirmar que el cribratge amb PSA, fins i tot en homes menors de 75 anys, no aporta beneficis i, en canvi, pot resultar perjudicial.

El cribratge de càncer de pròstata mitjançant PSA, si bé n’augmenta el nombre de casos diagnosticats, no suposa una reducció en la mortalitat global ni per aquest tipus de càncer. En canvi, s’associa a efectes adversos innecessaris derivats dels procediments diagnòstics (biòpsia) i terapèutics (prostatectomia, radioteràpia) que se’n deriven. Alguns d’aquests efectes adversos són el risc d’infecció i/o hemorràgia, l’ansietat pels falsos positius, la impotència, la incontinència urinària o la disfunció intestinal

Fins ara sabíem que la raó risc/benefici era desfavorable a l’ús del cribratge en majors de 75 anys. Per sota d’aquesta edat la conveniència del cribratge era incerta. Ara, en canvi, sabem que, a qualsevol edat, la detecció del PSA amb la finalitat de diagnosticar precoçment el càncer de pròstata és més perjudicial que beneficiosa.

DOCUMENT INFORMATIU PEL PACIENT

Aquest document és un instrument d'ajuda a la decisió que s'ha d'utilitzar amb l'objectiu d'informar al pacient dels beneficis i riscos de realitzar el cribratge del càncer de pròstata amb la finalitat de que sigui el propi pacient que prengui la decisió de què fer.

Dubtes i Maneig clínic del PSA

MÉS INFORMACIÓ D´INTERÈS SOBRE EL CÀNCER DE PRÒSTATA

Article original:
Chou R, Croswell JM, Dana T, Bougatsos C, Blazina I, Fu R, Gleitsmann K, Koenig HC, Lam C, Maltz A, Rugge JB and Lin K. Screening for Prostate Cancer: A Review of the Evidence for the U.S. Preventive Services Task Force. Annals of internal medicine. 2011 Oct 7; link

També et pot interessar:

Escala Ansietat-Depressió de Goldberg

2012-02-13T08:28:00.000-08:00

El Qüestionari de Goldberg, o E.A.D.G. a la versió espanyola (Escala de Ansiedad y Depresión de Goldberg), fou desenvolupada amb la finalitat de disposar d’una entrevista de curta duració per a ser utilitzada per metges no psiquiatres com instrument de cribratge.

Consta de dos escales, una d’ansietat i l’altra de depressió, amb resposta dicotòmica (Si / No); surt una puntuació independent per cada escala (un punt per resposta afirmativa, es puntuen els símptomes que persisteixen dues setmanes o més).

INTERPRETACIÓ

Cada subescala té 4 ítems inicials de despistatge per determinar si és o no probable respostes

positives a les preguntes de despistatge (2 o més en la subescala d’ansietat, 1 o més en la subescala de depressió).

Està dissenyat per a detectar “casos probables”, no per diagnòstic; és un ajut per orientar el diagnòstic, però no pot substituir el judici clínic.

Punts de tall: son ≥ 5 per l’escala d’ansietat i ≥ 3 per la de depressió.

A la població geriàtrica, la validesa predictiva de la subescala d’ansietat és pobre, i la capacitat discriminant de les dues subescalas és menor. Es proposa l’ús com escala única, amb un punt de tall global ≥ 6.

ESCALA

També et pot interessar:

Nova piràmide de la Dieta Mediterrània

2012-02-02T07:34:00.000-08:00

La piràmide de la Dieta Mediterrània s’actualitza per adaptar-se a l’estil de vida actual. Per iniciativa de la Fu ndación Dieta Mediterrània i en col•laboració de nombroses entitats internacionals, un grup d’experts, ha consensuat un nou esquema que incorpora elements qualitatius i quantitatius en la selecció d’aliments.

La nova piràmide segueix la pauta de l’anterior amb la incorporació d’indicadors d’ordre cultural i social lligats a l’estil de vida mediterrani. No només tracta de donar prioritat a un tipus d’aliments, sinó també a la manera de seleccionar-los, cuinar-los i consumir-los. També reflexa la composició i número de racions dels àpats principals.

Pots trobar una selecció de piràmides d’alimentació i d’activitat física dins la guia temàtica de Nutrició.

RECULL DE DOCUMENTS D´INTERÈS SOBRE ALIMENTACIÓ

També et pot interessar:

Consells per una bona alimentació: el concepte del nou plat!

2012-01-12T05:42:00.000-08:00

El dijous 2 de juny de 2011 es va donar a conèixer una nova forma gràfica de transmetre recomanacions dietètiques a EUA.

A la piràmide alimentària se li acusava de ser confusa i defectuosa perquè no distingia clarament entre aliments més o menys saludables, i de ser poc pràctica, i es va establir com:

My Plate.

El plat estava dividit en quatre porcions de diferent grandària i color:

1.- Vermell per a fruites
2.- Verd per a vegetals
3.- Morat per a proteïnes
4.- Marró per a grans.

I un petit plat satèl·lit d'aliments làctics.

Pocs mesos després han començat a fer-se matisacions a les recomanacions del plat. La més recent la llançada per l'Harvard School of Public Health. A My Plate se li acusava de cedir als interessos de la indústria agroalimentària. Des de la Universitat d'Harvard han llançat una proposta d´un nou plat, amb consells per alimentar-se adequadament.

Les noves recomanacions varien pel que fa als consells de My Plate:

1.- Anima als consumidors a triar els cereals integrals i limitar els grans refinats, ja que els cereals integrals són molt millors per a la salut.

2.- Anima als consumidors a triar els peixos, aus, llegums o fruits secs, com les fonts de proteïnes, limitant la carn vermella i evitant la carn processada.
3.- Promou la ingesta d'una abundant varietat de verdures i vegetals, a excepció de les patates (en tenir midó d'absorció ràpida s'aconsella limitar el seu consum).

4.- Posa les fruites per sota de les verdures, ja que les necessitem menys.
5.- Encoratja als consumidors a utilitzar oli d'oliva, colza i altres olis vegetals per cuinar, en amanides i en la taula. Limitar la mantega i les grasses trans.
6.- · Anima als consumidors a beure aigua, lliure de calories, o cafè o te sense sucre. S'aconsella als consumidors evitar les begudes ensucrades, ja que aquests són els principals contribuents a l'obesitat i l'epidèmia de diabetis. Es recomana limitar la llet i productes làctics a 1 a 2 porcions per dia.
7.- Es recomana limitar a només un got petit al dia de suc (encara que sigui 100% natural), perquè el suc conté tant sucre i tantes calories com els refrescs ensucrats.
8.- Recorda que mantenir-se actiu és el 50% del millor secret per controlar el pes. L'altra meitat és menjar una alimentació sana amb porcions modestes que satisfacin les nostres necessitats de calories.

També et pot ser d´interès:

Preparació de la colonoscopia en el diabètic

2011-12-20T00:08:00.000-08:00

INSTRUCCIONS ESPECÍFIQUES PER A LA PREPARACIÓ

També et pot interessar:

Bon ús dels absorbents urinaris

2011-12-14T09:37:00.000-08:00

La incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d'orina per la uretra, provocant al pacient un problema higiènic que en molts casos limita la seva relació social.

Hi ha diversos tipus d'incontinència amb el seu corresponent maneig clínic, i en el qual després de diverses opcions es recorrerà al ús d'absorbents d'incontinència d'orina (AIO).

És convenient que coneguem la composició, tipus i indicacions dels diversos absorbents per assessorar tant al pacient com a la seva família sobre un ús adequat dels mateixos. En aquesta labor cal destacar la importància del personal d'infermeria.

Els AIO estan constituíts per 3 capes:

- Capa interna, en contacte amb la pell. És la responsable de la tolerància de l'absorbent, doncs és algunes marques porta incorporada una crema protectora que no sempre és adequada a la pell del pacient.

- Capa intermèdia o absorbent. Composta generalment per una polpa de cel·lulosa combinada amb material superabsorbent. És responsable de la retenció d'orina i d'evitar olors en neutralitzar la formació d'amoniac.

- Capa externa o impermeable. En general de materials plàstics poc sorollosos. És responsable d'assegurar la impermeabilidad i evitar lliscaments. Molt important en aquesta capa és el denominat indicador d'humitat, que canvia de color amb la saturació de l'absorbent.

La classificació dels AIO es basa en diversos aspectes:

- Segons la capacitat d'absorció es divideixen en DIA (600-900 ml), NIT (900-1200) i SUPERNIT (>1200).

- Segons la forma en RECTANGULAR, ANATÒMIC i ANATÒMIC ELÀSTIC.

- Segons la talla en PETITA (50-80 cm), MITJANA (80-125 cm) i GRAN (100-140).

Per a l'elecció del tipus d'AIO tindrem en compte en general que el Rectangular i l'Anatòmic s'usen en pacients que passegen, sent els segons millor acceptats en els quals tenen bon estat cognitiu.

Reservarem els Elàstics pels encamats o amb mobilitat reduïda (llit-butaca), durant el descans nocturn, quan hi ha incontinència fecal associada i si hi ha pèrdues abundants.

I no oblidarem alguns errors que se solen cometre en seleccionar un AIO:

1.- Utilitzar absorbents de talla excessiva pensant aconseguir major absorció (ja hem vist que l'absorció és independent de la talla). El que aconseguirem amb això és que hi hagi fuites d'orina per no quedar fix.

2.- Utilitzar dos absorbents superposats pensant que aporta major protecció (a causa de la capa impermeable del primer ja no filtra al segon).

3.- Utilitzar absorbents anatòmics elàstics supernit quan hi ha incontinència fecal i/o diarrea associada (millor fer més canvis del tipus dia o nit).

4.- Utilitzar del tipus supernit quan el pacient té mobilitat.

5.- Utilitzar absorbents supernit pel dia per evitar canvis.

Us deixo un article del Bolcan de 2009 de molta utilitat

Document

Tipus d´absorbents

INFORMACIÓ PER A PACIENTS

Full de Consells per als pacients i per a la persona que els cuida

Més informació sobre la incontinència Urinaria

També et pot interessar:

Fill meu: Què és això?...

2011-12-07T00:01:00.000-08:00

Què és la malaltia d'Alzheimer?

És una malaltia progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebrals que provoca un deteriorament de la memòria, el pensament i la conducta de la persona.

La malaltia d'Alzheimer produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes i interfereix en la capacitat de la persona per realitzar activitats de la vida diària.

Durant l’envelliment normal apareixen els oblits, la pèrdua de la concentració, els problemes motrius i de llenguatge amb les dificultats per parlar i caminar i, per aquest motiu, les primeres manifestacions de la malaltia es poden confondre amb els signes naturals de l'envelliment.

Tot i que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer, existeixen diferències individuals: no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió.

Generalment, el pacient inicia la malaltia amb una alteració de la memòria immediata (records de fets recents). El malalt presenta oblits freqüents i dificultats per retenir la informació (on ha deixat la cartera, l'hora que havia d'anar a buscar els néts, etc.).

Actualment, aproximadament un 10% de les persones de més de 65 anys pateixen una demència, la meitat de les quals es tracta d’una demència tipus Alzheimer. Aquesta malaltia no afecta exclusivament el pacient que la pateix sinó que també repercuteix de forma directa en tots els membres de la seva família i, en sobrtot, en el curador principal. Una vegada s’ha donat el diagnòstic cal informar la família sobre la naturalesa, l’evolució i les complicacions del procés de la malaltia, així com ensenyar al curador a tenir cura del pacient i d'ell mateix.

Aquí us deixo un video per mirar i recordar durant molt temps ja que ens dóna una idea de la situació que tant el pacient com el cuidador sofreixen:

També et pot interessar:

Parlem del Càncer de Pulmó

2011-11-27T23:40:00.000-08:00

La finalitat d´aquest llibre és ser un instrument de suport i un petit manual de consulta en el qual el pacient pugui informar-se sobre els aspectes bàsics de la seva malaltia i seguir recomanacions d´utilitat.

Aquest llibre també és una eina que afavoreix la comunicació entre el metge i el pacient, en dotar-li d'unes claus i uns coneixements bàsics que faran que el diàleg entre ell i el seu metge sigui més fluït.

El contingut del mateix està dirigit, principalment, als pacients amb càncer de pulmó i als seus familiars, i en ell s'explica en què consisteix la malaltia, com evoluciona, quins són els tractaments, així com consells i adreces d'interès.

És important recordar que el contingut d'aquest llibre té un caràcter merament divulgatiu i que ha de ser sempre el metge el que ha de fer les recomanacions específiques per a cada pacient.

Document

També et pot interessar:

Informapacientes.es: un nou cercador sanitàri

2011-11-24T22:21:00.000-08:00

Què és Informapacientes?

Informapacientes.es és un cercador d'informació sanitària per a pacients en Internet.

És un cercador d'informació sanitària que permet resoldre els seus dubtes de forma fàcil i fiable, evitant aquella informació massa especialitzada (per a professionals), no contrastada o interessada.

Moltes persones: pacients, familiars de pacients, cuidadors... busquen diàriament en Internet informació sanitària relacionada amb les seves malalties o amb la seva salut.

Internet ofereix gran quantitat d'informació de molt diferent qualitat, dirigida a tot tipus de públics i amb diferents interessos.Per això hem de seleccionar aquelles fonts d'informació que puguin ser més útils i fiables per a pacients o persones sense formació sanitària.

També et pot interessar:

18 de Novembre. Dia europeu per a l'ús prudent dels antibiòtics

2011-11-17T22:55:00.000-08:00

Enllaços d'interès:

Campanya de sensibilització per a l'ús correcte dels antibiòtics. Departament de Salut.
Campanya per a l'ús responsable dels antibiòtics. Ministerio de sanidad, política social e igualdad.
Dia europeu per a l'ús prudent dels antibiòtics. ECDC (European Centre for Disease Prevention and Control)

Campanya

També et pot interessar:

Informació per a pacients (del Ministerio de Sanidad y Política Social)
Campanyes anteriors del " Día Europeo para el Uso Prudente de los Antibióticos"
Material en pdf per a la campanya campaña

SocialDiabetes, una eine d´utilitat pel pacient diabètic i en col.laboració amb el seu metge!

2011-11-17T02:55:00.000-08:00

SocialDiabetes és un sistema creat per Android que et permet controlar i autogestionar la Diabetis Mellitus Tipus I

mitjançant de diverses eines.

L'aplicació ens ensenya certes pautes de consum per equilibrar carbohidrats en desdejunis i menjars i poder gaudir així de menjars més variats, a més d'incloure una taula de dietes personalitzades, escàner d'aliments per obtenir la seva informació alimentosa, estadístiques sobre tota la informació que introdueixis i una calculadora de carbohidrats amb més de 130 aliments.

Característiques

1.- SocialDiabetes inclou un sistema que, analitzant tota la informació sobre el menjar i els sucres que ingereixes, et calcula la dosi d'insulina que has d'administrar-te automàticament, sempre a part de la dosi d'insulina controlada pel teu metge segons la teva pauta regular. A més, l'aplicació permet al teu metge controlar el progrés de la patologia gràcies a les estadístiques i les dades que guarda.

2.- Aquesta aplicació es una una app que ajuda als pacients a autogestionar la seva dolència : Utilitzar-la et pot donar més llibertat i autonomia. T'ajuda a controlar la diabetis i al fet que siguis més feliç malgrat la teva malaltia.

3.- A partir de la pauta d'insulina de l'afectat -prescrita pel metge-, l'usuari pot introduir en el sistema variables que influeixen en la dosi òptima que necessitarà injectar-se.

4.- El sistema és capaç d'evitar hipoglucèmies nocturnes, que són les més perilloses, recomanant-te si has de menjar-te un iogurt o una poma abans de ficar-te al llit.

5.- Aporta un resum mensual i setmanal de la malaltia, un llistat de controls de la glucosa, la calculadora de carbohidrats i una llista d'aliments, entre altres utilitats.

6.- El teu metge pot observar els teus controls i enviar-te un missatge amb una nova pauta d'insulina.

7.- Finalment, l'aplicació suggereix a l'usuari, però "no substitueix al metge" .

També et pot interessar:

El meu germà té la tuberculosi, que haig de fer?

2011-11-07T04:57:00.000-08:00

La tuberculosi és una malaltia infecciosa provocada per un bacteri. Afecta sobretot l'aparell respiratori i s'encomana molt fàcilment.

Actualment es pot curar, però abans provocava lesions cròniques i podia provocar la mort. Avui en dia en la majoría de les persones, i si es pren correctament la medicació indicada, és cura en un gran percentatge de malalts.

Fulls informatius per la consulta i informació d´utilitat

1.- Informació per a famílies amb casos de Tuberculosi Castellà

2.- Què és la prova de la tuberculina ? Castellà

Informació per a pacients i material educatiu

En Castellà

1.- Información para enfermos de tuberculosis y sus famílias

2.- La tuberculosis se cura completamente....

3.- La tuberculosis se cura si se sigue bien todo el tratamiento (2007): catalán, castellano, francés, urdú, rumano y chino

Video Formació
.
Estudi de contactes del malalt de tuberculosi

També et pot interessar:

Consells pràctis per a pacients i cuidadors del tractament de les nafres per pressió

2011-11-02T03:11:00.000-07:00

Guia editada per la Conselleria de Salut del Governs de les Illes Balears, on s'explica de manera detallada què són aquestes úlceres o "nafres" que es produeixen freqüentment en persones enllitades, així com consells pràctics per evitar-les.

Document

També et pot interessar:

Crioteràpia

2011-10-20T08:22:00.000-07:00

Què és?

La crioteràpia és una tècnica que utilitza el fred extrem (nitrogen líquid: -196ºC) per al tractament de lesions cutànies superficials.

Aquest nitrogen té una temperatura molt baixa i s'allibera de forma controlada i local sobre la lesió durant uns segons amb un aparell semblant a un termo-sifó (aparell de crioteràpia).

Aquest procediment assoleix la congelació i destrucció de les cèl·lules anormals de la pell i s'utilitza per eliminar diferents lesions cutànies (queratosis actíniques, lentígens actínics, berrugues, etc.).

L'objectiu del tractament és congelar y destruir les lesions a tractar, respectant el teixit sa del voltant de la lesió.

Indicacions

.
1. Berruga plana

..
.

2.- Berruga vulgar

.
.

3. Molluscum

.
.
.
4.- Queratosi seborreica

.

5.- Acrocordons

.
.

.6. Fibroma pendular

.
És important que totes lesions pigmentades, incloses les queratosis seborreiques, haurien de ser valorades prèviament per un dermatòleg.

Queda exclosa tota actuació per motius exclusivament estètics.

Com s´aplica?

Habitualment s'utilitza un aparell que permet dirigir un aerosol (spray) de nitrogen líquid directament sobre la lesió a tractar.

Sol assolir-se una congelació complerta de la lesió al cap de entre 5 i 20 segons, depenent de la seva mida.

A vegades pot ser necessari realitzar un segon cicle de congelació.

Durant la fase de congelació el pacient pot notar un dolor local d'intensitat lleu o moderada que desapareix als poc segons de finalitzada la congelació.

Com curar la ferida després de la crioteràpia?

Després de l'aplicació de crioteràpia observarà l'aparició de vermellor, inflor, i fins i tot, la formació d’una butllofa a l’àrea tractada.

És recomanable que s'apliqui un antisèptic tòpic (tipus Cristalmina Solución Tópica®o Betadine solución®) i es cobreixi la ferida amb un petit apòsit cada 12 hores durant 7-10 dies.

Posteriorment es forma una crosta que es desprèn espontàniament.

Les ferides al cap i/o coll poden trigar fins a 6 setmanes a curar-se i als braços i cames pot perllongar-se una mica més.

Possibles efectes secundaris

La crioteràpia sol implicar un mínim risc de complicacions i efectes secundaris, que habitualment son lleus i ben tolerats.

De forma similar a altres tècniques que impliquen la destrucció de teixits, existeix un cert risc de formació de cicatrius i lesió del teixit sa del voltant de la lesió.

Altres efectes secundaris son: la formació de ampul·les (freqüent), sagnat (infreqüent), infecció (infreqüent) i alteració en la coloració de la pell (infreqüent). Ha de consultar al metge si la ferida supura, fa molt mal i/o si té febre.

Informació per a pacients

Atenció després de la crioteràpia CAST CAT

També et pot interessar:

Guía pràctica de la Salut: el cercador del pacient

2011-09-29T02:58:00.000-07:00

Aquesta guia pretén ser un mitjà que afavoreixi la comunicació entre el metge i el pacient.

.

En cadascuna de les fulles es recullen alguns de les dades essencials que tots els malalts o els seus familiars han de conèixer sobre les malalties seleccionades i també s'inclouen indicacions precises per actuar, així com orientacions sobre quan consultar i demanar ajuda.

.

Es tracta d'aconseguir que cada persona actuï amb la millor informació possible i amb la tranquil·litat de comptar amb les mateixes dades que podria facilitar-li el seu metge, per orientar-li sobre els passos que ha de seguir per resoldre els problemes derivats de trobar-se malalt.

.

Cadascun dels capítols d'aquesta guia es converteix en una eina que facilita la relació entre el metge i el pacient. Probablement un dels elements més importants de qualsevol acte mèdic. Per tant, s'han tingut en compte tant les necessitats dels metges per transmetre informació als seus pacients, com les necessitats d'aquests per poder consultar i aclarir qualsevol dubte derivat del patiment d'una malaltia.

.

Vols clicar i i informar-te de diferents problemes de salut?
.

Hemorroides i el seu tractament

2011-09-27T08:20:00.000-07:00

Les hemorroides són venes que estan en l'anus i quan es dilaten es converteixen en varicositats (similars a les varius en les cames), i poden molestar.

Les hemorroides són una patologia molt freqüent.

Alguns estudis estimen que les hemorroides afecten el 35% de la població i que apareixen normalment entre els 25 i els 55 anys d'edat. La incidència s'incrementa fins a afectar pràcticament el 50% de la població de més de 50 anys. Molt rarament apareixen en l'adolescència.

.
Encara que en certs casos es pot tractar d'un problema passatger, relacionat amb una situació concreta de la persona (embaràs, activitat laboral, etc.), en altres es converteix en un procés de llarga evolució que ocasiona molèsties importants al pacient.

Hi ha alguns factors, poc coneguts, que fan que les hemorroides es facin simptomàtiques, esdevenint un problema per al pacient. Aquests factors són alguns d’ells hereditaris, altres deguts a la posició bípede de les persones, altres a alteracions del ritme intestinal, però en definitiva no n’hi ha cap de determinant.

.
Existeixen dos tipus d’hemorroides:

Les internes que estan sempre dins del recte.
Les externes que estan localitzades sempre a la part exterior del recte.

Què causa les hemorroides?

Les causes més importants en l'aparició d'hemorroides solen ser el restrenyiment i els mals hàbits a l'hora de defecar (romandre molt temps en la tassa o fer molta pressió en defecar).

L'herència també influeix; si els seus pares o avis les van patir, pot ser que vostè tingui major risc de tenir hemorroides.

Durant l'embaràs, és possible que les dones tinguin un major risc de desenvolupar hemorroides. Normalment aquestes desapareixen unes setmanes després del part.

Estar molt temps dempeus, o carregar molt pes, pot afavorir o empitjorar els símptomes de les hemorroides.

.
Quins són els símptomes?

El més comú és emetre sang vermella per l'anus, bé en forma de gotes en la tassa o en el paper higiènic.

.
Normalment el sagnat és escàs.

Normalment no són doloroses, encara que depenent del tipus d'hemorroides o per l'aparició d'alguna complicació, poden provocar dolor.

.
En ocasions, les hemorroides poden descendir des de l'interior de l'anus, sortir i tenir dificultat per tornar a la seva posició original. És el que es diu prolapse. Apareix un embalum en l'anus, que s'acompanya d'intens malestar i dolor.

Quan es restableix la posició normal, poden produir picor i coïssor a nivell anal, sobretot a l'hora de defecar o netejar-se l'anus.

Per tant, els símptomes principals de les hemorroides són:

Sagnat, generalment de sang vermella i quasi sempre amb la defecació.
Dolor, en el cas de que hi hagi una trombosi que és una complicació freqüent de la malaltia hemorroïdal.
Pruïja en la zona perianal.
Prolapse d’uns bonys per l’anus en fer de ventre.

Com es tracten?

Habitualment les primeres crisis d’hemorroides es poden tractar fent una dieta amb abundant residu i líquid i fent banys amb aigua tèbia; si hi ha una trombosi els banys han d’ésser amb aigua freda. Sempre és important l’activitat física i evitar el sedentarisme.

Si hi ha un dolor d’aparició brusca, possiblement s’ha originat una trombosi i aleshores cal consultar al metge, ja que haurà de practicar-se un desbridament o exèresi segons la mida i les molèsties.

A- Durant les crisis:

- Banys d'aigua tèbia-fresca (3-4 al dia), durant 10-15 minuts, podrien ajudar a alleujar els símptomes com la picor o coïssor.

- Cremes antihemorroidals, durant un temps limitat (no més de 5-7 dies, perquè li poden provocar més sagnat).

- Analgésics (per exemple: paracetamol, etc). El seu metge decidirà amb vostè quin és la millor opció, depenent de les seves característiques (antecedents personals, fàrmacs concomitants, al·lèrgies prèvies).

.
B- En la defecació:

- Eviti reprimir el desig d'anar al bany.

- Eviti estar massa temps en el bany i els esforços en defecar.

.
.
Si les hemorroides es prolapsan (se surten de l'anus), el millor és intentar retornar-les a la seva posició habitual fent una lleu pressió amb el dit.

En els períodes de crisis hemorroidal, per a la neteja pot utilitzar toallitas humides o fer banys d'aigua tèbia després de la deposició.

C - Prevenció:

Per prevenir que tornin a molestar, és necessari tenir en compte alguns hàbits d'alimentació. És convenient evitar el restrenyiment: augmentar la quantitat de fibra en els menjars (fruites fresques, verdures, pa, cereals, etc).

Beure líquids regularment. Evitar alcohol.

Realitzar una mica d'exercici regularment.

Altres opcions
En ocasions és necessari la cirurgia. Hi ha diferents tècniques (el seu metge i/o cirurgià decidirà quin és la millor opció):

La lligadura en banda consisteix a posar un anell de goma al voltant de les hemorroides i aquestes a poc a poc van "desfent-se".

Pot ser necessari l'hemorroidectomía, o extreure les hemorroides de l'anus.

També poden ser coagulades amb làser o esclerosades a través d'injeccions.

Informació per a pacients

Consells hemorroides CAMFiC ICS Castellà Català

També et pot interessar:

Nova Campanya de vacunació contra la Grip

2011-09-22T03:03:00.000-07:00

Grip 2011-2012

Novetats respecte a les campanyes precedents

.
.

La campanya de vacunació antigripal a Catalunya
.

Veure la Campanya:

La campanya de vacunació contra la grip corresponent a la tardor de 2011 s´obrirá el pròxim

26 de setembre als diferents ambulatoris d´Esplugues.

Totes aquelles persones que hagin de vacunar-se, poden demanar hora a partir del dia 15 de setembre, telefonant al número 93 567 09 99, en horari de 8.30 a 20.30 hores, de dilluns a divendres.

S´insisteix en la necessitat de demanar cita prèvia, per tal d´evitar cues i pèrdues de temps.

Si voleu saber com fer-ho cliqueu a:

1.- A la campanya de vacunació d’aquesta temporada hi ha pocs canvis respecte la de l’any anterior. Les soques vacunals són les mateixes que l’any passat i els grups de risc als quals es recomana la vacunació tampoc no s’han modificat.

2.- El virus A/California/7/2009 (H1N1), representant del virus responsable de la darrera pandèmia gripal, continua estant inclòs en la vacuna antigripal trivalent estacional. Aquest virus es manté força estable, amb poca deriva antigènica, per la qual cosa no ha estat necessari variar la soca a la vacuna.

3.- A les indicacions de vacunació antigripal estacional es manté el grup de risc de les persones amb obesitat mòrbida, que s’havia incorporat als grups als quals s’havia recomanat la vacunació pandèmica.

4.- A les campanyes precedents, en el concurs públic per a l’adquisició de les vacunes, hi havia un lot específic de vacunes amb adjuvant que estava destinat a les persones d’edat més avançada, fonamentalment les que viuen en residències de gent gran i les de 80 o més anys. Per causes administrativolegals, en el concurs d’aquest any s’ha reemplaçat aquest lot per un de vacunes d’immunogenicitat reforçada al qual poden concórrer, a més de les vacunes amb adjuvant, altres tipus de vacunes com ara les virosòmiques o les d’administració intradèrmica.

5.- L’any 2011, però, hi ha una situació inusual, perquè les soques de virus cobertes per la vacuna són les mateixes que l’any 2010. En tot cas, encara que s’hagin vacunat l’any passat, les persones a qui es recomana la vacunació han de ser vacunades aquest any, ja que la immunitat induïda per les vacunes pot disminuir en aquest interval de temps. La vacunació els oferirà una protecció millor per a la temporada 2011.
.

1. Individus amb alt risc de complicacions

- Persones de 60 o més anys d’edat.

- Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalts crònics, malalts mentals, etc.

- Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques (incloses la displàsia broncopulmonar, la fibrosi quística i l’asma).

- Adults i infants amb malalties cròniques metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, pacients en diàlisi, hepatopaties cròniques (hepatitis crònica, cirrosi hepàtica), hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloses les causades per medicació o pel VIH o les dels receptors de trasplantaments) i malalties que comporten disfunció cognitiva (síndrome de Down, demències i altres). En aquest grup, s’ha de fer un èmfasi especial en les persones sotmeses a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any anterior.

- Obesitat mòrbida (índex de massa corporal igual o superior a 40).

- Infants i adolescents (6 mesos-18 anys) que reben tractament continuat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye.

- Dones embarassades.
.

2. Individus o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc

- Treballadors de la salut, incloent-hi els professionals sanitaris i parasanitaris tant de l’atenció primària com l’hospitalària.

- Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb pacients o residents.

- Personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc.).

- Contactes domiciliaris (inclosos els infants) de persones d’alt risc.

3. Altres grups als quals es recomana la vacunació

- Persones que realitzen serveis públics essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, personal que treballa en emergències sanitàries, personal d’institucions penitenciàries i d’altres centres d’internament per resolució judicial, etc.

- Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril a setembre.

- També s’han de vacunar les persones que es dirigeixin a zones on existeixen brots de grip aviària altament patogènica i puguin estar en contacte estret amb granges d’aus de corral o amb probabilitat d’exposicions intenses a aus.

- Persones que, per la seva ocupació, poden estar en contacte amb aus sospitoses o conegudes d’estar infectades per virus de grip aviària altament patogènics, especialment les persones encarregades del control i eradicació dels brots i els treballadors de les granges on es notifiquin brots o se’n sospiti l’existència. Aquesta recomanació s’ha d’actualitzar en funció de les evidències epidemiològiques disponibles.

A efectes purament indicatius, es consideraran els grups dels apartats 1 i 2 com a prioritaris en les situacions epidèmiques habituals.

Les persones que pertanyen al grup de serveis públics essencials tindran una prioritat més baixa, tot i que, en situacions d’expectativa d’epidèmia important o de pandèmia gripal, aquest grup també es considerarà prioritari. Es recomana, no obstant això, que siguin vacunats pels propis serveis sanitaris corresponents.

Malgrat l’existència de recomanacions d’algunes institucions, es recorda que per a la campanya antigripal 2011-2012 no es considera grup de risc –a l’efecte de rebre la vacunació antigripal de manera sistemàtica (la població sana infantil o adulta menor de 60 anys, no inclosa en els apartats 1 i 2.)

DOCUMENT

També et pot interessar:

Consells generals per a les persones amb problemes respiratoris que viatgin en avió

2011-08-31T23:54:00.000-07:00

Les persones, cada vegada utilitzem més l’avió com a mitjà de transport.

Informació original de ForumClínic

Els avenços assolits en el control i tractament de molts trastorns respiratoris crònics han afavorit un canvi en l’estil de vida de les persones que els pateixen la qual cosa comporta un augment de les activitats de lleure o professionals.

Els canvis lleus en el interior d’un avió poden passar desapercebuts per a les persones sanes però poden afectar de manera important els pacients amb malalties respiratòries cròniques com la MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) moderada o greu, asma persistent greu, fibrosi quística, tuberculosi pulmonar, persones que tenen risc de patir una malaltia tromboembòlica venosa, més coneguda com a "síndrome de la classe turista", i les que necessiten un suport ventilatori segons la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR).

Les persones que pateixen malalties respiratòries cròniques els cal oxigenoteràpia o altres teràpies ventilatòries, tenen problemes per poder pujar a l’avió per part de les companyies aèries.

Hi ha un problema local derivat de la diferent legislació al respecte i de la gran disparitat de criteris, recursos i actitud de las diverses companyies aèries.SEPAR ha creat recentment una normativa que caldrà tenir en compte sobre els viatges en avió i els problemes respiratoris.

1. Quins efectes provoca viatjar en avió?

Efectes fisiològics

Estar a 8.000 pies d’altitud equival a respirar oxigen al 15,1% a nivell del mar. Això implica una caiguda de la concentració d’oxigen. En subjectes sans, en general no produeix símptomes. Això no obstant, en persones amb malalties respiratòries cròniques i cert grau d’hipoxèmia bassal (baixa quantitat d’oxigen en respirar aire ambient), la disminució de la concentració de oxigen sí pot causar problemes.

Expansió de gasos atrapats

A mesura que ascendim, la pressió baromètrica disminueix i els gasos corporals atrapats a l’interior se expandeixen. Això pot provocar en subjectes sans algunes molèsties a l’oïda, als sinus paranasals, etc. En pacients amb malalties respiratòries i fins i tot en subjectes joves aparentment normals, amb petites butllofes apicals, pot causar problemes més greus.

Humitat de la cabina

Dintre de l’avió, és menor. Pot causar sequedat, molèsties oculars i nasals que se accentuen en els pacients amb problemes respiratoris.

Limitació de moviments

Estar molta estona assegut fa que s’acumuli sang a les cames, la qual cosa pot originar inflor, tibantor i pot afavorir el desenvolupament d’una trombosi venosa profunda.

Aspectes psicològics

A algunes persones els pot causar ansietat

2. Pateixo una malaltia respiraòria crònica i vull viatjar en avió. ¿què cal que faci?

A) Si vostè presenta una de les segúents malalties, adreci’s al seu pneumòleg abans de planificar el viatge. Li cal una visita mèdica d’avaluació

Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) moderada-greu;
Asma persistent greu;
Malaltia restrictiva greu (inclosos els trastorns de la caixa toràcica i dels músculs respiratoris);
Fibrosi quística;
Història d’intolerància a viatges en avió per símptomes respiratoris (disnea, dolor toràcic, confusió o síncope);
Altres malalties no respiratòries (malaltia cerebrovascular, cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca);
Tuberculosi pulmonar;
Pneumotòrax recent;
Risc de malaltia tromboembòlica venosa o episodi previ;
Utilització prèvia d’oxigenoteràpia o suport ventilatori.

A nivell general, es recomana que les persones que pateixen alguna de les següents malalties no haurien de viatjar en avió.

Absolutes

Insuficiència respiratòria aguda;
Tuberculosi bacil·lífera;
Passatgers procedents d’àrees amb transmissió local de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) amb símptomes respiratoris;
Contactes de casos probables o confirmats de SARS amb exposició de menys de deu dies;
Pneumotòrax no drenat;
Cirurgia toràcica major en les dues setmanes prèvies;
Contusió pulmonar;
Enfisema subcutani o mediastínic;

Relatives

Resolució d’un pneumotòrax espontani de menys de sis setmanes;
Cirurgia toràcica major en les sis setmanes prèvies;
Busseig en les 24 hores prèvies.

Un cop realitzada la visita i les proves complementàries necessàries, el seu metge li informarà de la conveniència o no de viatjar en avió i dels tràmits que cal realitzar.

B) Estar informat sobre les recomanacions.

Per a España: cal que el pacient s’atingui a la normativa que marca Aena i la de la seva companyia aèria particular.

Passatgers especials
Informació persones amb mobilitat reduïda.

Per a Europa:

La British Lung Foundation enumera les diverses normatives per a cada aerolínia.
Breathin’ Easy, un fòrum a Internet dedicat als pacients que viatgen amb oxigen.

C. Recomanacions generals per a les persones que pateixen malalties respiratòries i viatgen en avió

Sol·licitar un informe de la situació clínica del pacient en el qual consti l’última valoració funcional i el tractament. Imprescindible si l’estada és de diverses setmanes i la destinació no compta amb els recursos sanitaris habituals.

Evitar l’excés d’alcohol abans i durant el vol, especialment en els casos de síndrome d’apnees/hipo-apnees i risc de malaltia tromboembòlica venosa.

Mantenir la mobilitat durant els vols de llarga durada, tret de si es requereix oxigen. Si és el cas, tractar d’utilitzar-lo durant els desplaçaments per l’avió en vol (amb un allargament que ho permeti).

Realitzar mesures profilàctiques davant del risc de malaltia tromboembòlica.

Portar la medicació y, especialment, els inhaladors de rescat, en l’equipatge de mà. Si factura medicació, asseguri’s que no queda afectada per les condicions extremes del compartiment de càrrega.

Si necessita CPAP* per a un vol de llarga durada, porti una bateria seca, que caldrà que apagui abans d’aterrar.Els pacients que els calgui un ventilador hauran de tolerar desconnexions transitòries, durant l’enlairament i l’aterratge.La necessitat d’oxigen o qualsevol altre tipus d’assistència mèdica ha de ser comunicada en realitzar la reserva, 48 hores abans del vol.Si és necessari, cal que es gestioni amb el servei mèdic de la companyia l’assistència adient per al trasllat del malalt dintre de l’aeroport.

*CPAP: pressió positiva en la via respiratòria.

Material per a Imprimir

Informació disponible en PDF:

Consells generals per a les persones amb problemes respiratoris que viatgin en avió

Més recomanacions sobre viatges

Bibliografia

Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA). Aeropuertos. Estadísticas. (Accés 17 febrer 2006) Disponible a: http://www.aena.es. aircraft flights. South Med J. 1.

NORMATIVA SEPAR. Patología respiratoria y vuelos en avión. Francisco García Ríoa (coordinador), Luis Borderías Claub, Ciro Casanova Macarioc, Bartolomé R. Cellid, Joan Escarrabill Sanglas, Nicolás González Mangadof, Josep Roca Torrent y Fernando Uresandi Romero. 165.369. Arch Bronconeumol. 2007; 43(2): 101-25

També et pot interessar:

Consells per a la Incontinència Urinària

2011-08-19T22:41:00.000-07:00

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d'orina. Pot ser un símptoma en el curs d'una malaltia, una malaltia per si mateixa o una alteració demostrada amb l'estudi urodinàmic. Sovint es presenta o s'agreuja amb l'edat, però no es tracta només d'una manifestació de l'envelliment.

Segons la durada, la incontinència pot ser:

Transitòria: apareix durant un temps limitat i sol anar vinculada a infeccions, efectes adversos de fàrmacs o restrenyiment, i es pot controlar amb tractaments senzills, o
Establerta o persistent: és la que, havent actuat sobre les possibles causes (tractament d'infeccions, revalorització de tractaments farmacològics, modificació d'hàbits) no desapareix abans de les quatre setmanes de la seva aparició.

Causes

Normalment, la incontinència urinària apareix quan els músculs del sòl pèlvic s'han debilitat, i empitjora amb l'obesitat, la multiparitat, la deficiència estrogènica o la tos crònica, entre altres factors.

La incontinència també es relaciona amb l'estrenyiment i les infeccions urinàries. Existeixen altres causes d'incontinència, com ara problemes amb la pròstata i lesions neurològiques. A més, alguns medicaments també poden causar trastorns a la bufeta.

Encara que molt sovint es presenta o s'agreuja amb l'edat, no es tracta només d'una manifestació de l'envelliment.

Símptomes

Els símptomes poden variar des d'una pèrdua d'orina lleu –en tossir, esternudar, riure, fer exercici, aixecar pesos, aixecar-se del llit o d'una cadira, etc.– fins a un desig sobtat d'orinar que s'acompanya de pèrdua de quantitats d'orina abundants.

Diagnòstic

Sovint les persones afectades són reticents a expressar aquest tipus de problema per vergonya. No es viu com un símptoma sinó com una deficiència. Això dificulta el diagnòstic i el tractament. És en aquest sentit que els centres d'atenció primària cada vegada posen més èmfasi a detectar les persones que pateixen aquesta problemàtica dins els grups de risc.

Cada cas és diferent i cal estudiar-lo d'una manera individualitzada. El diagnòstic es pot fer amb una exploració clínica i, a vegades, per mitjà d'una sèrie de proves diagnòstiques com ara l'anomenat estudi urodinàmic, les ecografies i les radiografies.

També es té en compte la història clínica completa de la persona malalta, i es posa un interès especial en els antecedents ginecològics i obstètrics, traumàtics i en les malalties de risc per a la incontinència que hagi pogut tenir.

Tractament

El tractament dependrà del tipus de trastorn de la bufeta que es tingui i de la seva causa.
Alguns possibles tractaments són:

aprendre a controlar la bufeta mitjançant entrenament
fer exercicis que enforteixen els músculs de la pelvis, com els exercicis Kegel
medicaments
cirurgia
dispositius com ara pegats uretrals, taps i implants
ús de bolquers
ús de roba interior especial, que absorbeix una gran quantitat d'orina

El tractament pot ser mèdic, quirúrgic o rehabilitador, però sobretot es basa en una sèrie de recomanacions i mesures de reeducació per ajudar a controlar la incontinència i que també serveixen com a prevenció:

Mantenir la higiene personal diària i la de després d'orinar per evitar possibles infeccions i lesions a la pell, sobretot si s'utilitzen bolquers, ja que les infeccions d'orina i de la pell es produeixen amb facilitat;
Anar al lavabo cada tres hores durant el dia;
Facilitar l'accés al lavabo si hi ha problemes de mobilitat;
Vestir-se còmodament i amb robes fàcils de treure per evitar possibles pèrdues per incontinència d'urgència;
Evitar el restrenyiment amb aliments rics en fibra que facilitin el bon ritme intestinal (cereals, prunes, kiwis, polpa de cítrics);
Consumir un volum normal de líquids, ja que les orines molt concentrades poden actuar com a irritants de la bufeta;
Disminuir el consum d'estimulants (cafè, te, cola, tònica, xocolata) i d'alcohol, i
Conèixer les propietats de les herbes medicinals que es prenen habitualment, ja que algunes poden actuar sobre el ritme i el volum d'orina.

Per disminuir les visites nocturnes al lavabo, cal:

Moderar la ingesta de líquids des d'abans de sopar (els caldos i fruites o verdures molt aquoses són preferibles durant el dia), i
Si es prenen medicaments per orinar, s'han de prendre al matí, i si en calen dues dosis al dia, l'última s'ha de prendre abans de les sis de la tarda.

Quan les recomanacions i exercicis no tenen cap efecte o el deteriorament cognitiu és important, s'ha de recórrer a mesures pal·liatives com ara els bolquers o els sondatges.

Com i quan cal fer el canvi de bolquers?

Per evitar infeccions i l'aparició de lesions a la pell, és fonamental una higiene correcta, que s'ha de dur a terme en tots els canvis de bolquers:

Rentar-se les mans;
Retirar sempre els absorbents per la part posterior del cos de la persona malalta;
Netejar la pell correctament i procurar que quedi ben eixuta;
Col·locar el bolquer per la part anterior del cos de la persona malalta.
Si la persona té dificultats de mobilitat, però es pot mantenir dreta, ha de tenir un punt de suport i s'ha de vigilar que no rellisqui;
Si està asseguda o en cadira de rodes, és convenient acostar la cadira a la paret o frenar-la per evitar que es desplaci, i
Si el bolquer té indicador d'humitat, s'ha de canviar quan aquest ho marqui. Si no, palpant-lo.

Com s'han de col·locar els bolquers anatòmics?

Les costures de les malles han d'anar per fora;
La part més ampla del bolquer ha d'anar al davant, en l'home, i al darrere, en la dona;
Cal doblegar l'absorbent longitudinalment, i
Cal ajustar l'absorbent als engonals.

Com s'han de col·locar els bolquers elàstics?

S'ha d'escollir l'absorbent adequat segons el grau d'incontinència de la persona malalta, i cal ajustar-li l'absorbent als engonals.

Prevenció

La mesura més efectiva contra la incontinència urinària és la prevenció en tota la població adulta. Alguns autors suggereixen que s'hauria d'instaurar des de la pubertat, però sobretot en la dona en l'època fèrtil i en la gent gran.

Enfortir la musculatura del sòl de la pelvis a qualsevol edat ajuda a endarrerir o a evitar l'aparició de la incontinència d'esforç, és a dir, les pèrdues d'orina que apareixen en tossir, riure o córrer. És molt recomanable per a les dones després del part.

Exercicis de Kegel

Els exercicis de Kegel són contraccions dels músculs elevadors de l'anus. Com les flexions, aquests exercicis només funcionen si s'usen els músculs correctes, se sosté prou la "contracció" i se'n fan la quantitat suficient.

1.- Contreure els músculs que s'usen per aturar el flux d'orina (però no s'han de fer els exercicis mentre s'està orinant);

2.- Mantenir la contracció durant cinc o deu segons, i relaxar els músculs el doble de temps;

3.- S'han de fer els exercicis deu i vint vegades seguides almenys tres vegades al dia.

Si es fan els exercicis regularment, passades entre sis i dotze setmanes es pot retenir més bé l'orina. La incontinència d'esforç millora en un 60-90% de les dones que els fan correctament i són constants.

Video formació

Tupus d´absorbents

Informació per a professionals

- Article del Bloc El Comprimido (Informació farmacoterapéutica per als professionals sanitaris del Servei de Salut de les Illes Balears) on ens explica perfectament i amb gran precisió com fer una bona gestió clínica dels absorbents Urinaris. D'obligada lectura per a una bona racionalització dels recursos sanitaris!

- Per establir el diagnòstic en Atenció Primària és important realitzar una detallada anamnesis, exploració física i ajudar-nos del Diari miccional

- i un qüestionari breu que faciliti la classificació del tipus d'incontinència com el TEST IU-4.

Fulls informatius per a pacients

1.- Consells per a la Incontinència Urinària

2.- Exercicis per enfortir la musculatura del sol pèlvic

3.- L´ús de bolquers en la incontinència Urinària: Consells per als pacients i per a la persona que els cuida

També et pot interessar:

Ets un e-patient?

2011-07-07T23:59:00.000-07:00

És important que els pacients es responsabilitzin de les seves malalties, que conegui tan bé com sigui possible la seva malaltia buscant ser un pacient expert capaç de responsabilitzar-se.

Idees Clau

1.- " Pacient no és una paraula de tercera persona "

2.- " Deixar que els pacients assumeixin una posició més activa "

3.- " El recurs més subutilizat en tot el sistema de salut és el pacient "

4.- " La gran majoria de les coses que fem per a la cura mèdica és cuidant-nos nosaltres mateixos "

5.- " La clau per mantenir-nos és l´accés a l´informació mèdica "

6.- " Pacient compromès "

Dave deBronkart, un e-patient.

Més informació sobre e-Patient

També et poden interessar:

Què fem a les altes temperatures, els medicaments i els grups de pacients vulnerables?

2011-06-27T08:04:00.000-07:00

Quan les temperatures són anormalment altes , la calor excessiva pot ser un perill per a la salut. Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament.

Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en les persones amb malalties cròniques, i també un increment en el nombre d’ingressos no programats als hospitals.

Es consideren grups especialment vulnerables:

1.- als efectes de la calor la gent de més de 75 anys,

2.- els nadons,

3.- les persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada la mobilitat i l’autocura, 4.- els malats crònics,

5.- les persones que viuen soles,

6.- les que viuen en condicions socials precàries i

7.- les que prenen medicació que actua sobre el sistema nerviós central.

Quins són els símptomes del cop de calor?

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar:

temperatura molt alta
mal de cap
nàusees
set intensa
convulsions
somnolència o pèrdua del coneixement

Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un lloc més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, venteu-la i aviseu urgentment els serveis emergències (112).

Què hem de fer en cas d'onada de calor?

Protegiu-vos del sol i de la calor.

A casa, controleu la temperatura:

tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol directament durant el dia;
obriu les finestres de casa per refrescar-la durant la nit;
estigueu-vos a les estances més fresques;
utilitzeu algun tipus de climatització per refrescar-vos i refrescar l'ambient (ventiladors, aire condicionat, ventalls, entre altres). Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (biblioteques, cinemes, etcètera), i
refresqueu-vos sovint amb dutxes o tovalloles amarades d'aigua.

Al carrer, eviteu el sol directe:

porteu una gorra o un barret;
utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada;
procureu caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats;
porteu aigua i beveu-ne sovint;
mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba, i
vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i mai no hi deixeu els infants o persones fràgils amb les finestres tancades.

Limiteu l'activitat física durant les hores de més calor:

eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor, i
reduïu les activitats intenses.

Beveu força i vigileu l'alimentació:

beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set;
no preneu begudes alcohòliques, i
eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

Ajudeu els altres. Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola:

mireu de visitar-los un cop el dia;
ajudeu-los a seguir aquests consells, i
si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si pot influir en la termoregulació i si s'ha d'ajustar o canviar.

Quines són les persones que tenen més risc de patir una onada de calor?

Persones més grans de setanta-cinc anys;
Persones amb determinades circumstàncies socials (viure soles, pobresa, etc.);
Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura;
Persones que realitzen un activitat física intensa;
Persones que hagin de romandre o fer activitat física a l'aire lliure (incloses les activitats laborals);
Nadons;
Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d'Alzheimer, obesitat o altres de cròniques;
Persones que prenen medicaments especials (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics), o
Persones amb problemes mentals i de conducta deguts al consum de substàncies psicoactives o d'alcohol.

Video formació per a pacients

Cartell amb recomanacions i consells per mitigar els efectes de l’onada de calor. Full informatiu per a pacients

Per a professionals

Medicaments a prendre en consideració en l'anàlisi dels factors de risc

Informació sobre el bon ús dels medicaments en cas d'onada de calor.

Des del punt de vista teòric i sobre la base dels seus mecanismes d'acció (propietats farmacodinámiques i perfil farmacocinètic), alguns medicaments han de ser considerats durant l'anàlisi dels factors de risc en els subjectes susceptibles d'una menor adaptació a la calor.

En efecte, els medicaments poden contribuir a l'agreujament de la síndrome d'esgotament i de cop de calor. A més, alguns poden provocar per si sols hipertèrmies en condicions normals de temperatura. Finalment, els medicaments poden agreujar indirectament els efectes de la calor.

Resum d´utilitat

Si voleu mirar quins medicaments cliqueu a: document de la Agencia Española de medicamentos y productos sanitarios i per a imprimir

També et poden interessar:

Què fem davant les molèsties abdominals (dispèpsia)?

2011-06-23T07:42:00.000-07:00

Què s´entén per dispèpsia?

La dispèpsia és un conjunt de molèsties relacionades amb lesions o alteracions en el funcionament de l’estómac o el duodè

Aquestes molèsties se us poden presentar com:

1.- Dolor en la part alta de la panxa.

2.-Sensació d’estar ple poc després de menjar poca quantitat d’aliments.

3.- Basques (nàusees).

4.- Vòmits.

5.- Digestions pesades.

6.- Panxa inflada.

.
Què us pot causar la dispèpsia?

La dispèpsia es produeix per motius molt diferents: si menjeu en excés, si el menjar conté massa greix o picant, pel tabac i l’alcohol.

Certs medicaments com són:

l’aspirina,
els antiinflamatoris o
els antibiòtics, també us poden produir dispèpsia.

El fet que tingueu una ùlcera a l’estómac o al duodè és un altra causa freqüent de dispèpsia.

Rarament l’origen pot ser un càncer d’estómac però cal tenir-ho en compte en gent gran o quan hi ha altres símptomes com poden ser: pèrdua de pes, anèmia, etc.

En molts casos no es troba una causa clara que expliqui els símptomes i se suposa que l’origen es deu a què l’estómac no es mou adequadament o és excessivament sensible.

Què cal fer si teniu molèsties?

Si les molèsties se us manifesten de forma esporàdica i us desapareixen soles, no cal que us en preocupeu gaire. Tot i així, quan les molèsties no us desapareixen o si les patiu freqüentment i quan vagin acompanyades d’altres alteracions, cal que les consulteu al metge.

Quines proves us pot indicar el metge?

Quan les molèsties són poc importants i infreqüents, no cal que us feu cap prova i n’hi ha prou amb l’opinió del metge.

Per saber si existeix una úlcera se us pot fer una endoscòpia. Aquesta prova consisteix a introduir-vos un tub per la boca i arribar fins a l’estómac, per veure si hi ha lesions.

A vegades n’hi ha prou amb detectar si existeix una infecció per un bacteri que és el causant de la majoria de les úlceres. Per saber-ho se us pot fer una anàlisi de sang o una prova de l’alè.

Quin és el tractament de la dispèpsia?

El tractament de la dispèpsia depèn de la causa que l’origini, però sempre és important que modifiqueu els hàbits de vida que us poden ser perjudicials:

• Cal que intenteu deixar de fumar.

• Cal que eviteu els aliments que us causen molèsties. Sovint les fruites àcides, el tomàquet, el vinagre, l’alcohol, el cafè, les infusions de menta o les begudes amb gas us poden agreujar les molèsties.

• Cal que eviteu una dieta inadequada, l’estrès, el cansament i la inactivitat física ja que us poden empitjorar la situació.

Els medicaments que s’utilitzen per tractar la dispèpsia actuen disminuint l’acidesa de l’estómac o millorant-ne els moviments, cosa que accelera la digestió i us alleujarà els símptomes.

Alguns antiàcids es venen sense recepta mèdica i es poden obtenir a la farmàcia lliurement però cal que recordeu que no és convenient que us tracteu els símptomes durant molt de temps sense que ho consulteu amb el metge.

Si el metge detecta el bacteri que origina les úlceres, us pot indicar un tractament amb dos o més antibiòtics.

És molt important que us pregueu els medicaments de la manera indicada i durant el dies recomanats.

Els medicaments utilitzats per al tractament de la dispèpsia solen ser ben tolerats però si teniu molèsties cal que les consulteu amb el vostre equip sanitari o el vostre farmacèutic.

Video Formació

Fulls d´utilitat per a pacients

Document per a imprimir ICS Català
Consells per evitar el reflux d'àcid (català, castellà), e-CAP
Reflux gastroesofàgic. CAMFiC

També et poden interessar:

Suplements en embarassades: Controvèrsies, evidències i recomanacions

2011-06-16T00:06:00.000-07:00

L'embaràs és una situació especial en la qual augmenten les necessitats d'energia, proteïnes, vitamines i minerals.

La dieta materna ha d'aportar nutrients energètics i no energètics (vitamines i minerals) en quantitat suficients per al desenvolupament del fetus i per mantenir el seu metabolisme durant els nou mesos de gestació.

En ocasions la dieta no és suficient i és necessari recórrer a la utilització de suplements.

L'exposició a determinats nutrients en períodes crítics de la vida, així com la deficiència o l'excés d'algun d'ells, pot comprometre el creixement i desenvolupament fetal i condicionar el risc a patir determinades malalties en la vida adulta.

Avui disposem de proves sobre el benefici dels suplements d'algunes vitamines i minerals amb l'objectiu de millorar els resultats perinatals, encara que la seva utilització indiscriminada pot ser controvertida en desconèixer-se els possibles efectes secundaris de dosis excessives.

Situacions Especials

1.- Existeixen algunes situacions en les quals els antecedents mèdics, les característiques de l'embaràs actual o el resultat de l'exploració física ens poden alertar de la possibilitat de trobar-nos davant una situació de risc nutricional.

2.- També hem de tenir en compte que existeixen tractaments farmacològics que interfieren amb el metabolisme d'algunes vitamines.

3.- Una situació específica és la que es dóna en dones amb dieta de predomini vegetarià. Si la dona solament rebutja la carn i consumeix habitualment pescat, ous i llet, a més de fruites i verdures, la composició de nutrients és generalment adequada, encara que pot haver-hi una deficiencia moderada en la ingesta de ferro.

Si ademés s'exclou el peix i els ous, la dieta serà pobre en ferro i vitamina B12 . Si tampoc consumeix llet, s'afegirà un déficit en calci.

4.- En tots aquests casos, si l'aportació de nutrients no és adequat, hem d'intentar modificar els hàbits alimentaris i, en defecte d'això, utilitzar suplements farmacològics.

Recomanacions Generals

1.- A més d'una dieta equilibrada, s'aconsella un suplement amb 0,4 mg d'àcid fólic al dia en el mes previ a la concepció i, almenys, durant el primer trimestre.

2.- En cas d'antecedents previs de malformacions la dosi serà de 4 mg/dia.

3.- En general, es recomanen els suplements de dosis baixes de ferro oral durant la segona meitat de l'embaràs en les dones sense risc de ferropenia. En pacients amb anèmia prèvia s'ha d'iniciar al principi de la gestació.

4.- S'ha de realitzar un augment de la ingesta de iode, utilitzant sal yodada i associant un suplement de 200 µg I/dia, iniciant-ho abans de la concepció, de la mateixa manera que es realitza amb els folats. S'ha de mantenir durant tot l'embaràs i lactància. Aquesta recomanació està avalada per la majoria de les societats científiques.

5.- El calci no s'aconsella de forma rutinària excepte en grups de risc. La dieta ha d'incloure almenys 3 racions d'aliments rics en calci.

6.- S'ha de procurar una ingesta diària d'AG polinsaturats 2 omega-3 (DHA) de 200 mg /dia.

7.- Encara que no existeix evidència del benefici que aportan els suplements amb multivitamines i minerals, actualment disposem d'alguns preparats al mercat que inclouen dosis adequades d'àcid fólico, vitamina B12 , ferro i iode, i petites quantitats d'altres micronutrients que cobreixen les necessitats de la majoria de les gestants.

Una revisió a partir de: IT del Sistema Nacional de Salud. Volumen 34, Nº 2010. López Rodríguez MJ. Sánchez Méndez JI. Sánchez Martínez MC. alderay mínguez Document en pdf

Més articles d´interès sobre l´embaraç

També et poden interessar:

Què fem amb un Mussol o un Chalazi?

2011-06-14T04:51:00.000-07:00

JLC es un usuario que actualmente padece un chalación (Chalazi en Català).

Ha precisado tratamiento antibiotico durante varias semanas y está a la espera de visita por el oftalmólogo de referencia para solución definitiva.

De momento y como información complementaria hago un resumen para concretar los términos orzuelo y chalazión y ver las diferentes opciones terapéuticas. El articulo original es de Ocularis.

El orzuelo y el chalación es una parte la misma enfermedad; digamos que son una complicación propia de la blefaritis.

Es conocido por todo el mundo lo que es un orzuelo: una parte del párpado que se nos hincha y duele.

En ocasiones cura él solo pero muchas veces hay que poner pomadas antibióticas (incluso a veces antibióticos por via oral). También es sabido que se trata de una infección aguda, bastante molesta y aparatosa con frecuencia, pero en general sin grandes riesgos para la visión.

Pero lo del chalación no es tan conocido. También se llama quiste de Meibomio, quiste graso (un nombre un poco ambiguo), o de forma más coloquial “orzuelo cronificado”. Esta última acepción, aunque no es muy técnica, sí que es muy descriptiva de lo que puede ocurrir en el chalación (aunque no todos los chalaciones provienen de orzuelos).

De todas formas, puede haber cierta confusión de términos por lo que intentaré aclararlo:

1.- Todo bulto bajo la piel del párpado tiende a mal-llamarse orzuelo, pero sólo es orzuelo si el abultamiento está inflamado, enrojecido y duele (una infección aguda).

2.- Cuando se trata de un bulto indoloro, que no está hinchado ni enrojecido, hablaremos de chalación.

.

La obstrucción de las glándulas sebáceas

En el borde del párpado nos encontramos con glándulas que producen grasa. Cuando hay blefaritis, esta secreción grasa está alterada y además hay proliferación de bacterias. Existe una inflamación (poco llamativa y crónica) del orificio de salida de la glándula, de forma que éste se estrecha. Este estrechamiento y la secreción grasa más espesa condiciona que se acumule la grasa dentro de la glándula.

Si ese acúmulo produce una gran dilatación una glándula en concreto, que se palpa y se ve a simple vista, tenemos un chalación. Pero necesitamos que sea una glándula sebácea lo suficientemente grande para que se pueda dilatar tanto. Como las glándulas de la parte anterior (las que están cerca de las pestañas) son muy pequeñas, sólo pueden aparecer chalaciones en las glándulas sebáceas posteriores, las que hemos llamado glándulas de Meibomio. Por eso, el chalación también se llama quiste de Meibomio (aunque, técnicamente no es un quiste). [A pesar de que no hay inflamación, realmente es que no hay signos o síntomas externos de inflamación. Si examináramos la glándula al microscopio, veríamos una inflamación muy poco aparente, pero no por infección, sino por la propia grasa]

Cualquier fluido corporal que no circula tiene un alto riesgo de infección. Si además hemos dicho que hay una sobrecolonización de bacterias en el borde del párpado, es fácil que esta grasa acumulada se infecte. Entonces tenemos un orzuelo. Lo entendemos como que el “atasco” de la glándula produce rápidamente la infección, y en la práctica lo percibimos como algo simultáneo. Si se infecta una glándula de la parte anterior, tenemos una pequeña tumoración inflamada en la zona de las pestañas, y se llamaría orzuelo externo. Si se infecta una glándula de Meibomio sería un orzuelo interno ya que estas glándulas quedan más en el interior del párpado. Estas últimas son las que tienen más relevancia.

Por hacer una comparación, lo que ocurre en el párpado es parecido a lo que pasa en la piel de la cara por el acné. Un orzuelo sería un grano, y una espinilla grande sería un chalación.

.

Orzuelo vs. chalación

¿Cuál es la causa de cual?. Como hemos visto antes, la blefaritis puede causar por separado un orzuelo o un chalación, pero pueden relacionarse ambos entre sí. Puede producirse un chalación (acúmulo de grasa sin infección) y pasado un tiempo infectarse. Entonces tendríamos una progresión chalación -> orzuelo. O bien ocurre el “atasco” y la infección casi simultáneamente, y tras resolverse la infección, queda la glándula dilatada, llega de grasa y “enquistada”. Sería la progresión orzuelo -> chalación, que es lo más frecuente.

Pero en la práctica, vemos bastantes estadíos intermedios. Un chalación que parece que se comienza a infectar, que duele un poco y se enrojece. O un orzuelo que está “medio curado”. Podemos enteder este problema como un espectro continuo de situaciones clínicas: en un extremo estaría el orzuelo (obstrucción de la glándula con infección evidente, aguda y con síntomas), y en el otro el chalación (obstrucción sin ningún síntoma de inflamación). Y en el medio habría todas las situaciones intermedias.

.

Tratamiento

Si tenemos un orzuelo, antibióticos. Es una infección que muchas veces tiene pus y solemos utilizar pomadas antibióticas, o antibióticos combinados con antiinflamatorios. Si es muy grande, a veces necesitamos además antibióticos por via oral. Y raramente hay que abrir para extraer el material infectado.

En el caso del chalación, es más complicado. Si es pequeño, podemos optar por no hacer nada. No hay infección, no existe peligro para la visión. Se puede suponer que (salvo chalaciones muy grandes) se trataría de un problema hasta cierto punto estético, así que si al paciente no le causa ningún problema tenerlo ahí, no tendríamos que ser muy insistentes en tratarlo.

En caso de que optemos por poner tratamiento, los antibióticos y antiinflamatorios nos ayudarán poco (recordemos, es una obstrucción grande, algo “mecánico”, digamos). Entonces, ¿qué tratamiento realizamos?. Pues: calor local y masajes. Si la blefaritis consistía entre otras cosas en pequeñas obstrucciones difusas por todo el párpado, el chalación consiste en una obstrucción localizada y grande. Así, el calor es capaz de disminuir la consistencia de la grasa acumulada, y el masaje también facilita la salida.

Para el chalación, como última opción tenemos la cirugía. Se dice como última opción porque se espera a probar los otros tratamientos. Es preferible esperar porque hay que tener en cuenta dos cosas:

El chalación no es un auténtico quiste. Eso quiere decir que hay un orificio de salida por donde puede salir el material. Por tanto, es un problema potencialmente solucionable sin operar, aunque sea una resolución lenta.
El chalación aparece porque hay una blefaritis de base. Por tanto, pueden ir apareciendo más. No es una buena idea ir haciendo cicatrices en cuanto sale un chalación. La idea es operar sólo los que no desaparecen después de darle un tiempo prudencial al calor local y los masajes.

También existe un tratamiento previo a la cirugía, que consiste en inyectar un antiinflamatorio en depósito directamente en la lesión.
.

Mantenimiento

En personas que suelen tener orzuelos y chalaciones con frecuencia es importante tratar la blefaritis causante, porque así evitamos o reducimos los futuros episodios.

Altres Temes d´interès:

Maneig de la conjuntivitis Com aplicar-se un col.liri?

Video Formació

També et poden interessar:

A l´estiu: Quina protecció és la millor?

2011-06-09T07:13:00.000-07:00

Factor de protecció solar (FPS): estem realment ben protegits?

.
.

S'apropa l´estiu i augmenten les temperatures. La gent aprofita per bronzejar-se la seva pell, moltes vegades sense ser conscients del risc que tenen al no estar ben protegits.

Tenim un article molt interessant en el DTB (Drug and Therapeutic Bulletin) del BMJ, on revisen les recomanacions de la guia NICE, alertant sobre la sobrestimació del factor de protecció solar (FPS) i dels protectors solars.

Segons aquest article, “Sunscreen SPFs: clear as daylight? DTB June 2011 Vol 49” el FPS necessari per protegir les cremades solars seria de 15 (segons la guia NICE), però això només és així si s'aplica a la pell amb un espessor de 2mg/cm2, que són les condicions sota les quals els fabricants apliquen les proves estàndard de SPF.

En realitat les persones s'apliquen molta menys quantitat obtenint, en el millor dels casos, la meitat de la protecció indicada pel SPF, ja que per obtenir la protecció adequada necessitaríem un pot de 200 ml cada 2 o 3 dies, a part de que no quedaria bé estèticament posar-nos aquestes quantitats de crema sobre la pell.
.
El que proposa desde el DTB és canviar les normes de les proves de protecció solar perquè reflecteixin exactament la protecció que ofereixen segons la forma d'utilització de protectors solars en la vida real.
.
Sí és cert que hi ha subíndex en la guia NICE on diu que un SPF de 15 és suficient si s'aplica adequadament, no obstant això, tenint en compte que la gent moltes vegades no s'aplica quantitats suficients de protecció solar, hi ha un document d'experts que recomana un SPF de 30. .
Aquí deixo també l'enllaç de la guia NICE per si voleu fer-li un cop d'ull.

Idees Clau

Encara que els fotoprotectors indiquin “Resistència a l'aigua”, s'aconsella repetir l'aplicació després d'un bany perllongat (més de 20 minuts)

.
Advertiments

• Evitar l'exposició solar entre les 12 i les 16 hores (oficials).

• Els fotoprotectors s'han d'utilitzar fins i tot en dies ennuvolats.

• L'aigua, l'herba, la sorra i la neu reflecteixen els rajos solars, augmentant els efectes de les radiacions sobre la pell, per la qual cosa cal utilitzar fotoprotectors més alts.

• Evitar llargues exposicions al sol.

• Procurar no dormir-se al sol.

• No utilitzar colònies, desodorants o altres cosmètics en l'exposició al sol, produeixen taques.

• Protegir la pell amb roba i el cap amb un barret.

• Hi ha medicaments i productes cosmètics que produeixen en la pell una reacció de fotosensibilitat per l'exposició solar.

• En casos especials: embaràs, patologies cutànies, treballadors a l'aire lliure, individus amb antecedents familiars de càncer i fototips molt baixos I i II, aplicar productes d'alta protecció o evitar prendre el sol.

• Extremar les mesures protectores en qualsevol activitat a l'aire lliure.

• Vigilar els canvis de color, forma o grandària de pigues o lunars.

• Protegir els ulls amb ulleres de sol que portin protecció 100% UV (blava del visible).

• No utilitzar protectors solars oberts des de l'any anterior.

Consells d´utilització

• Utilitzar el fotoprotector adequat per a cada tipus de pell o zona del cos (crema, spray, llet o gel), fototip, edat i circumstàncies d'exposició.

• Aplicar el fotoprotector en quantitat generosa (2 mg/cm2), de forma uniforme, sobre la pell seca, mitja hora abans de l'exposició al sol.

• Renovar l'aplicació a les 2 hores i després de cada bany.

• Emprar una fotoprotecció més alta en les primeres exposicions solars.

• Extremar les precaucions en les parts del cos més sensibles al sol: cara, coll, calba, espatlles, escot, orelles, mans i part superior del peu. La protecció dels llavis s'ha de fer amb llapis o barres fotoprotectores, i la del cabell amb productes específics.

Fotoprotecció infantil

• No exposar al sol a nens menors de 3 anys.

• Protegir-los amb roba, gorra, ulleres i protectors solars d'alts índexs, especials per a nens i resistents a l'aigua.

• Utilitzar fotoprotectors fins i tot en l'ombra i en totes les activitats a l'aire lliure.

• Fer-los beure aigua amb freqüència.

RECORDA: Evitar les cremades solars durant la infància.

Informació per a pacients

1.- Guia breu de protecció solar avalada pel Ministerio de Sanidad i el Consejo General de Colegios Oficiales de Farmaceuticos que sembla interessant per aclarir conceptes importants.

LLIBRET INFORMATIU

Imprimir

2.- Consells de com pendre el sol: CAMFIC

3.- Realització de l´Auto-exàmen (prevenció melanoma)

4.- Mesures de protecció solar

Més informació d´utilitat sobre El Melanoma i els seus riscos

També et poden interessar:

Estic malalt i no puc treballar. El metge m´ha fet la baixa laboral. Què tinc que fer?

2011-06-02T11:14:00.000-07:00

La incapacitat temporal (IT) comença en el moment que el metge de la sanitat pública fa el comunicat de baixa mèdica.

Com acrediteu la baixa? Del comunicat de baixa, el metge us en donarà dues còpies, l'una per a vosaltres i l'altra per a l'empresa, on heu de presentar-la dins d'un termini màxim de 3 dies.
.
Com acrediteu el seguiment de baixa mèdica? El seguiment, l'heu d'acreditar mitjançant els corresponents comunicats mèdics de confirmació.
.
El primer comunicat de confirmació us l'han de fer al 4 dia del comunicat de baixa mèdica i la resta, setmanalment.

Document Resum

També et poden interessar

Nova Guia GEMA 2011 (Guia Espanyola per al Maneig de l'Asma) per a pacients

2011-06-01T21:29:00.000-07:00

La Guia GEMA per a pacients està dirigida a la població en general, particularment a les persones afectades d'asma, als seus pares i familiars.

El seu objectiu és contribuir al millor coneixement de la malaltia per part d'aquestes persones i a l'actuació dels metges i infermeres que l'atenen.

Defineix què és l'asma, com es diagnostica, de quina manera s'ha d'actuar davant una crisi o quins són les diferències que sorgeixen en adults i nens, entre altres aspectes.

Contribueix a millorar els aspectes relacionats amb el maneig d'aquesta malaltia respiratòria crònica, que afecta al 5% dels adults i al 8-10% dels nens espanyols.

Document

Més informació d´interès: tècniques d´Inhaladors

També et poden interessar:

Consells per a millorar la seguretat del pacient

2011-05-25T08:32:00.000-07:00

Sovint no reparem en la importància d'una preparació adequada prèviament a acudir a la consulta d'un Centre de Salut. No sempre ens acordem de dir-li al metge tota la medicació que estem prenent, si hem
adquirit alguna planta medicinal, d'explicar-li correctament el que ens ha dit un altre especialista (ens ho pot haver explicat malament o nosaltres no haver-ho entès)…

Per les presses, nerviosisme o simplement un oblit es poden passar per alt detalls importants que poden causar algun perjudici al pacient. A aquests perjudicis els anomenem efectes adversos de l'assistència.

Hem de prestar-li una atenció cada vegada més segura i per això li demanem que tingui en compte aquestes pautes que li assenyalem a continuació cada vegada que acudeixi a la consulta del seu metge de família o infermera del Centre de Salut

Document

També et poden interessar:

Pauta per a extracció dentaria, cirurgia menor i major en pacients anticoagulats

2011-05-25T04:56:00.000-07:00

S’ha de valorar en cada pacient el risc trombòtic i hemorràgic per indicar la necessitat i el tipus de teràpia pont.

En tots els casos s’ha d’informar el pacient dels riscs i beneficis que això comporta i permetre-li participar en la decisió.

Procediments quirúrgics majors i programats

1.- Pacients d’alt risc tromboembòlic

Pròtesis valvulars mecàniques, amb altres diagnòstics i amb embolisme sistèmic previ i tromboembolisme venós de menys de 3 mesos.

S’han de suspendre els AVK, com a mínim 3 dies (acenocumarol) o 5 dies (warfarina) abans de la intervenció.

El primer dia, el pacient no ha de rebre cumarínics ni heparina.

A partir del segon dia, ha de rebre heparina a dosis terapèutiques. L’heparina a dosis terapèutiques s’ha de substituir per dosis profilàctiques d’alt risc, amb suficient antelació per permetre la intervenció considerant el tipus d’analgèsia.

S’ha de fer una prova analítica de coagulació abans de la intervenció.

S’ha de mantenir l’heparina a dosis profilàctiques d’alt risc durant un mínim de 24 hores, excepte si hi ha cirurgia d’alt risc hemorràgic (com ara la cirurgia neurològica o alguns tipus de cirurgia oftàlmica), cas en què s’ha de mantenir un mínim de 72 hores.

Posteriorment, si no hi ha hagut complicacions hemorràgiques significatives, s’inicia l’heparina a dosi terapèutica.

Una vegada el pacient rep tractament amb heparina a dosi terapèutica, es pot donar el pas als cumarínics, superposant ambdós tractaments fins que el valor de la INR es trobi en un marge terapèutic.

2.- Pacients de baix risc tromboembòlic

Com FA no valvular sense embolisme previ.

S’ha d’administrar l’heparina a dosi profilàctica alta des de l’endemà de la supressió de l’anticoagulació oral fins a 3-5 dies després de la represa, especialment si les persones estan enllitades.

Procediments quirúrgics menors

S’hi inclou la fotocoagulació amb làser, les infiltracions, el cateterisme cardíac i les exploracions endoscòpiques amb probable presa de biòpsies. Cal valorar en cada cas la necessitat de suspendre els AVK.

La pauta més habitual és suprimir el tractament esmentat durant els 2-3 dies (acenocumarol) o 4-5 dies (warfarina) previs al procediment i recomençar-lo el dia de la intervenció.

Als pacients d’alt risc tromboembòlic, se’ls ha d’administrar heparina a dosi profilàctica d’alt risc des del segon dia de la supressió dels cumarínics fins que la INR sigui adequada.

En pacients de menor risc, es podria obviar la profilaxi amb heparina, excepte en cas d’immobilització.

- En la cirurgia de cataractes amb anestèsia tòpica (no mitjançant punció retrobulbar) no cal suspendre l’anticoagulació oral.

- En biòpsies cutànies superficials no cal suspendre l’anticoagulació oral; cal fer hemostàsia local efectiva.

Informació per a pacients

1.- Pauta per a extracció dentaria o cirurgia menor en pacients anticoagulats amb sintrom i amb baix risc tromboembòlic: Pauta (Castellà)

2.- Full escrit informatiu (Català)

Tao guia per a pacients- Departament de Salut

View more documents from miguelmolina

Informació per professionals

Article de El comprimido molt concret i amb unes pautes d´actuació molt pràctiques
Més Articles d´interès

També et poden interessar:

Autoexploració Mamaria

2011-05-23T04:35:00.001-07:00

Autores:

Tania Arina Ojer (Diplomada Universitaria en Enfermería)
Laura Armendáriz González (Diplomada Universitaria en Enfermería)

Centro de Salud de Sangüesa (Navarra)

El autoexamen de mamas se recomienda con el objetivo de que la mujer conozca su propio cuerpo y así detectar con la mayor brevedad posible cualquier alteración.

Está comprobado que en mujeres que realizan sistemáticamente una autoexploración física, presentan estadios más precoces de patología mamaria y con menor afectación ganglionar axilar.

Hay que concienciar a las mujeres que ellas mismas pueden realizar el autoexamen mamario, que es muy importante y sólo tienen que seguir unas pautas mínimas para su realización.

Es una técnica sencilla, por ellos se puede realizar en casa, y rápida, sólo hay que invertir 5 minutos al día.

AUTOEXPLORACIÓN MAMARIA

El cáncer de mama constituye, en todo el mundo, el tumor maligno más frecuente en la mujer, representando del 28% de todos los cánceres. Además, es propio de países desarrollados.

El riesgo de desarrollarlo aumenta progresivamente conforme aumenta la edad de la mujer.

El hallazgo de un bulto, nódulo o masa de consistencia dura es la manifestación más frecuente del cáncer de mama (80%). Otra manifestación del mismo, aunque más rara (5%), es la secreción sanguinolenta por el pezón.

La detección de un tumor en fase inicial conlleva un mejor pronóstico y una mayor supervivencia; además, en el caso de los tumores mamarios, su detección precoz permite realizar intervenciones quirúrgicas menos mutiladoras y con menores secuelas.

El realizar sistemáticamente una autoexploración física puede detectar un tumor en fase inicial, lo que conlleva un mejor pronóstico, menor afectación ganglionar y una supervivencia mayor.

Dedicar regularmente 5 minutos al cuidado de los pechos, podrá detectar a tiempo cualquier problema. Un gran número de cánceres de mama es descubierto por la propia paciente al notar una irregularidad, ya que es quien mejor conoce su cuerpo.

No existe una técnica especial que sea mejor que otra. Cada mujer deberá buscar la forma que considere más fácil.

Conviene insistir en ciertos aspectos importantes para que su realización sea correcta:

- Hacerla al finalizar la menstruación (En mujeres menopáusicas asociarla a algún día del mes).

La autoexploración se debe centrar en dos aspectos fundamentes:

- Debe hacerse con tranquilidad, sin prisas.

- Seguir siempre la misma forma de autoexploración, buscando el momento y situación que a cada una le resulte más cómoda o fácil de recordar. (Muchas mujeres eligen el momento de la ducha diaria para realizar la inspección delante del espejo y la palpación durante la misma; otras, lo asocian al momento de acostarse).

1.- Inspección
2.- Palpación

Inspección
Debe realizarse frente al espejo con luz adecuada que evite sombras.
Hay que observar el aspecto de las mamas (simetría, tamaño, forma, color...) y buscar zonas de enrojecimiento, resaltes o bultos, así como hundimientos u hoyuelos.

Comprobar el aspecto de la piel y prestar atención a areolas y pezones (comprobar retracciones o hundimientos).

Se deberá repetir la misma operación con los brazos a lo largo del cuerpo, con las manos apoyadas en la cadera y, finalmente, levantando los brazos hacia el techo.

Palpación
Bien tumbada en la cama o en la ducha, colocar el brazo de la mama que explores debajo de la nuca:

Palpar la mama con las yemas de los dedos de la mano contralateral:

Trazar círculos alrededor del pezón. Coger el pezón entre los dedos índice y pulgar y presionar para comprobar si sale líquido.

Una vez finalizada la exploración de la mama, bajar el brazo y efectuar la palpación de la axila, para descubrir la presencia de nódulos o bultos.

Repetir la misma operación en la otra mama utilizando la mano contraria.

Se debe intentar seguir siempre un mismo orden en la palpación. Se puede realizar por cuadrantes:

- Superior Interno
- Inferior Interno
- Inferior Externo
- Superior Externo

ATENCIÓ

Conviene ser cuidadoso con el cuadrante superior externo de la mama, que es la parte más próxima a la axila, ya que esta zona es donde se detectan más de la mitad de los cánceres de mama.

Guia pràctica sobre el Càncer de Mama

També et poden interessar:

Guia d´Insuficiència Cardiaca per a pacients

2011-05-20T03:28:00.000-07:00

Aquí deixo una guia molt didàctica i en format album de fotos per fer mes entenedora la malaltia.

La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome clínica complexa, conseqüència de canvis hemodinàmics, neurohormonals, moleculars, estructurals o funcionals, que disminueixen la capacitat del ventricle per omplirse o ejectar sang, i que es caracteritza per la intolerància a l'exercici, la retenció de líquids i l’augment de la morbimortalitat.

El múscul cardíac, el miocardi, no bomba prou sang per satisfer les necessitats de l’organisme, es produeix una insuficiència cardíaca. La poca força per bombar provoca que el múscul del cor quedi flàccid i, per això, es dilata i sembla més gros. D’aquí ve un altre nom amb el qual es coneix aquesta malaltia: cor gros.

També es coneix amb el nom de cor cansat i és que el principal símptoma és la fatiga i l’ofec constant de les persones afectades per aquesta patologia. A més a més, també pot ser que se’ls inflin les cames a causa de la mala de circulació de la sang.

Avui dia, aquesta malaltia afecta el 17% de les persones de més de 70 anys.

Molts ja han tingut alguna altra patologia cardiovascular i solen tenir una mala qualitat de vida. I és que s’ha de tenir en compte que són malalts que sovint ingressen a l’hospital i que s’han de medicar amb una gran quantitat de medicaments

Més informació complementaria i relacionada amb l´Insuficiència Cardíaca

També et pot interessar:

Recomanacions per als pacients portadors d'un stent coronari

2011-05-20T02:48:00.000-07:00

Consulta

"Sóc portador d'un stent coronari i prenc Clopidogrel i Aspirina i he de realitzar una intervenció dental..."

Que haig de fer?

Recomanacions per als pacients portadors d'un stent coronari

Informació per pacients
Consells per als pacients portadors d'un o diversos STENT.
Document 1 Document 2 en Castellà

Informació per a Professionals
Recomanació de la Societat Catalana d´Odontoestomatologia i la Societat Catalana de Cardiologia

Video formació sobre el stent:

També et poden interessar:

Normes de prevenció de l'endocarditis infecciosa

2011-05-19T06:59:00.000-07:00

De les consultes d'odontologia no és rar que els pacients vinguin amb dubtes com la següent i amb freqüència s'administren antibiòtics preventius a les persones en risc de contreure endocarditis infecciosa abans d'un procediment dental o cirurgies que involucrin les vies respiratòries, urinàries o intestinals.

És important remarcar que només és recomana l'ús d'antibiòtics abans d'un procediment dental si la persona té:

1.- Vàlvules cardíaques artificials
2.- Certs defectes cardíacs congènits, abans o possiblement després de la reparació
3.- Antecedents d'endocarditis infecciosa
4.- Problemes de vàlvules després d'un trasplantament de cor

Documents informatius sobre els consells i tractament a seguir per una profilaxi antibiòtica en cas de manipulació bucodental.

1.- Impressió de full informatiu per a pacients

2.- Més informació per a professionals

També et poden interessar:

Vol deixar de fumar?

2011-05-17T23:27:00.000-07:00

Deixar de fumar és difícil. Tanmateix, les persones que ho han fet expressen -sense cap dubte- que val la pena.

Per abandonar l'hàbit fa falta prendre una decisió ferma i esforçar-se per fer-la efectiva, introduint canvis en els costums, potenciant la motivació i buscant ajuda -si es necessita.

Aquestes idees solen resultar útils:

Abans de deixar el tabac:

1.- Fixar una data per deixar de fumar i comunicar-la a amics i familiars -fer-ho ajuda a comprometre's. Convé procurar que sigui un dia sense massa tensions (cap de setmana o vacances).

2.- Valorar els avantatges i inconvenients de deixar de fumar i elaborar una llista amb els principals motius per deixar el tabac.

3.- Prendre consciència de les situacions més proclius a fumar (quan, com i per què). Això ajudarà a prevenir i evitar situacions en les quals la recaiguda és més fàcil.

4.- Valorar la conveniència d'usar recursos farmacològics (pegats o xiclets de nicotina, o altres medicaments que estan donant bons resultats). Si es decideix usar algun d'aquests tractaments, s'ha de consultar abans amb un o una especialista.

5.- La nit anterior convé desfer-se del tabac i dels estris amb ell relacionats (cendrers, encenedors, etc.).

Quan s’ha iniciat l’abstinència:

1.- En cas de que costi controlar el desig, es pot revisar la llista de motivacions per deixar de fumar i reforçar la decisió.

2.- Evitar el consum de begudes associades a fumar -com el cafè o l'alcohol. En el cas de les begudes alcohòliques, la seva alteració de la consciència pot afavorir la recaiguda.

3.- Saber que, de manera intermitent, apareixeran forts desigs de fumar. Tanmateix, amb el temps aniran desapareixent gradualment i perdran intensitat.

4.- En cas que no es desitgi augmentar de pes, serà necessari vigilar l'alimentació i -si es pica entre hores- consumir productes baixos en greixos o sucres. Si es guanya pes, més endavant es podrà perdre pes sense massa dificultat.

5.- L’abstinència del consum del tabac està acompanyada d’una immediata millora física. No obstant això, és fonamental aprendre a controlar el pensament per mantenir-la.

Consells per a deixar de fumar

Català Castellà (Departament de Salut. ICS)

Més recursos per a deixar el tabac

També et pot interessar:

Densitometria?..Calci?..Bifosfonats?..Controvèrsies de l´Osteoporosi.

2011-05-16T05:33:00.000-07:00

La semana pasada una paciente me hacia la siguiente pregunta:

"Doctor, ya tengo la menopausia, ¿debo realizarme alguna prueba para saber el estado de mis huesos?"

A fecha de hoy, y casualmente, ha aparecido la siguiente entrada del Dr. Helmer Huerta en su mágnífico Blog cuida tu salud dirijido a pacientes donde explica de una forma concisa pero a la vez muy práctica, las controversias actuales que existen en relación a la prevención, diagnóstico y tratamiento de la Osteoporosis.

Me he permitido copiar todo el pod, y al final, realizar un resumen de todo el contenido así como añadir más documentación que creo que puede ser de utilidad.

Controversias sobre la osteoporosis

Entre las múltiples consecuencias del envejecimiento humano está el perder la dureza de los huesos y desarrollar fracturas que, en la vejez, pueden contribuir a graves complicaciones. Por ejemplo, se dice que "una fractura de la cadera en un anciano o una anciana puede ser el comienzo del fin de su vida ".

La pérdida de dureza de los huesos se produce en todos los seres humanos en un grado variable (existe gente con más o menos riesgo) y se presenta generalmente después de los 40 años.

Esa pérdida de dureza pasa por dos etapas: la primera, llamada osteopenia (osteo significa hueso, penia disminución) es la disminución de dureza que se ve en la radiografía del hueso de una persona mayor de 40 años. Se calcula que más de la mitad de los seres humanos tiene cierto grado de osteopenia después de los 40 años.

En la segunda, llamada osteoporosis (osteo y porosidad) la perdida de calcio es más intensa y cuando es grave, puede, como hemos dicho, llevar a una ocurrencia llamada fractura patológica. En esta complicación, la persona (generalmente una mujer mayor de 65 años) se puede fracturar un hueso simplemente por golpearse contra el filo de la mesa o chocar su cadera contra una pared.

Dada la gravedad de esas complicaciones, no es de extrañar que desde hace muchos años la ciencia esté buscando los modos de prevenir, detectar y tratar este importante problema de salud pública.

Lamentablemente, existen controversias con respecto a esas tres disciplinas: prevención, detección y tratamiento.

1.- Controversias en relación a la prevención: suplementos de calcio

Desde hace muchos años se recomienda que todas las mujeres deban tomar suplementos de calcio después de los 40 años. El razonamiento es que al perder la protección que le brindan sus hormonas femeninas ováricas, las mujeres premenopáusicas pierden calcio de los huesos y por tanto necesitan un “extra” o “suplemento” de calcio.

Sin embargo, en enero del 2008 apareció el primer estudio que mostraba una posible relación entre problemas en la salud del corazón y los suplementos de calcio. Esto fue publicado por la prensa.

Posteriormente, en julio del 2010 el mismo grupo de investigadores publicó otro estudio que también encontraba una probable asociación entre el tomar suplementos de calcio e infartos cardíacos. Este es uno de los tantos artículos periodísticos acerca del tema. Dicho estudio fue criticado por no tener la suficiente fortaleza de evidencia.

Pero ahora, la semana pasada se publicó un nuevo estudio que corrige algunas de las debilidades del estudio anterior y se comprueba que el tomar suplementos de calcio puede aumentar el riesgo de sufrir infartos cardíacos y derrames cerebrales.

En su conclusión, los autores dicen que "los suplementos de calcio con o sin vitamina D aumentan modestamente el riesgo de eventos cardiovasculares y que este estudio justifica una reevaluación del papel de los suplementos de calcio en el tratamiento de la osteoporosis".

Si usted entiende inglés, le recomiendo escuchar esta entrevista a uno de los autores del estudio

En resumen, creo que la bondad de los suplementos de calcio ha quedado en duda, especialmente cuando se calcula que por cada 1.000 mujeres que toman un suplemento de calcio durante 5 años, se presentan 6 casos de infartos o derrames cerebrales pero solo se previenen 3 casos de fracturas patológicas.

Es decir, parece que el remedio es peor que la enfermedad…

Mi recomendación es que si usted está tomando suplementos de calcio, hable con su doctor para ver si le conviene seguir usando el calcio y si es posible solo obtenga el calcio que necesita de los alimentos y haga por lo menos 30 minutos de actividad física diaria.

Por último cabe ajustar las cifras y realizar un seguimiento de los niveles de calcio y vitamina D

.
2.- Controversias con relación a la detección precoz

La osteopenia y la osteoporosis pueden detectarse con unas máquinas que miden la densidad (dureza) del hueso. El problema es que a pesar de que existen recomendaciones claras sobre la edad a la que deben empezar a hacerse esas pruebas de densitometría ósea, no es raro que mujeres jóvenes (treintas, cuarentas o cincuentas) sean innecesariamente sometidas a estas pruebas y se empiecen tratamientos también innecesarios (ver controversia del tratamiento después).

Como dijimos al principio del artículo, siendo la osteopenia un fenómeno muy común, es importante saber qué mujeres tienen mayor riesgo de sufrir de osteoporosis. Estos son los criterios:

• Mayores de 65 años.

• Historia familiar (madre, padre, hermanos) de osteoporosis demostrada o haber sufrido fracturas

inexplicables de los huesos.

• Factores de estilo de vida tales como:
- Fumar cigarrillos.
- Uso frecuente de alcohol.
- No hacer ejercicios musculares como levantar pesos ligeros.
- Ser muy delgada (índice de masa corporal menor de 21 a los 50 años).
- Tener una alimentación muy baja en alimentos que contienen calcio y vitamina D.

• Tener niveles muy bajos de estrógenos.

• Sufrir de hiperparatiroidismo u otras condiciones que impidan absorber suficiente calcio.

• Usar medicinas tales como corticosteroides, inhibidores de la aromatasa, agonistas de hormona liberadora de gonadotropinas, o altas dosis de hormonas tiroideas.

• Ser de descendencia europea o asiática.

• Usar medicinas anticonvulsivantes tales como la carbamazepina.

• Tomar antidepresivos de la clase inhibidores de la reabsorción selectiva de serotonina (SSRIs).

• Haber sufrido la extirpación de los ovarios antes de la menopausia.

Tanto el Grupo de Trabajo de Medicina Preventiva de los EEUU como la Fundación Nacional de Osteoporosis recomiendan que la primera medida de densidad de los huesos en una mujer de riesgo normal debe ser hecha a los 65 años. Si la mujer tiene mayor riesgo (según algunas de las características anteriores), su primera densitometría debe ser a los 60 años.

3.- Controversias sobre el tratamiento

En los últimos 20 años se ha desarrollado un grupo de medicamentos llamados bifosfonatos, entre los cuales están el Alendronato (Fosamax), el Ibandronate (Boniva), Risedronate (Actonel) y el Zoledronate (Zometa).

Estos medicamentos, si bien es cierto no curan la osteoporosis, pueden retardar la perdida de dureza de los huesos.

El problema es que en los últimos años se han venido documentando algunos efectos secundarios potencialmente serios relacionados a los bifosfonatos.

Algunos de ellos incluyen la destrucción del hueso de la mandíbula (necrosis del maxilar inferior), problema generalmente desconocido por las mujeres, el cáncer del esófago y la fractura (fractura del hueso del muslo o fémur.)

Si bien es cierto la destrucción del hueso de la mandíbula es poco frecuente, y que un estudio niega la posibilidad de que el cáncer del esófago sea un efecto secundario, la fractura del fémur ha hecho que en los Estados Unidos, la FDA obligue a los fabricantes a poner una etiqueta de advertencia sobre este problema.

Tambien adjunto la nota informativa dirigida a profesionales sanitarios que ha emitido la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) relativa al Incremento del riesgo de fracturas atípicas de fémur y el uso de bisfosfonats.

El tratamiento con un bifosfonatos durante más de 5 años se asocia a un aumento del riesgo de fracturas subtrocanterianes en mujeres de edad avanzada, a pesar de que el riesgo absoluto es bajo, según un estudio observacional reciente (JAMA 2011;305:783-9).

RESUMEN:

1. La osteoporosis puede prevenirse desde la primera infancia, promueva una alimentación saludable (que incluya abundante calcio) y el ejercicio desde la primera infancia.

2. Continúe con esas medidas durante toda su vida.

3. Si esta tomando suplementos de calcio, sepa que existe controversia para su uso y que podría ocasionar problemas en su corazón y arterias cerebrales.

4. Si usted tienen menos de 65 años, no se haga la densitometría de los huesos a no ser que usted tenga un riesgo mayor (ver lista arriba).

5. El tratamiento esta reservado para aquellos casos en que el riesgo de fractura (medido por la densitometria y los factores de riesgo) es grande. Los medicamnetos pueden tener raros, pero serios efectos secundarios.

Es factible que próximamente (al igual que en el caso de las hormonas de reemplazo durante la menopausia), solo las mujeres con mas riesgo para desarrollar osteoporosis recibirán suplementos de calcio y tratamiento médico. En otras palabras, es posible que el uso de esos medicamentos para prevenir la osteoporosis sea reemplazado por algo más efectivo y con menos efectos secundarios.

Por último, si quiere tener más informació detallada sobre controversias de la Osteoporosis sugiero mirar estos resúmenes: DOCUMENTOS

També et poden interessar:

Consells útils en pacients amb degeneració macular associada a l'edat (DMAE)

2011-05-11T06:19:00.001-07:00

La Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) és una greu malaltia ocular que afecta la visió central, la dels objectes més propers, que ha esdevingut la principal causa de pèrdua visual entre la gent gran.

La DMAE és una malaltia lligada a l’envelliment. Afecta als majors de 50 anys i especialment a les persones de més de 65. A l’Estat espanyol, més del 10% de la població de més de 65 anys pateix la malaltia, de la qual cada any se’n registren prop de 30.000 nous casos. A causa de l’augment de l’esperança de vida es preveu que fins al 2020, 7.5 mil•lions de persones de més de 65 anys tinguin DMAE arreu del món.

La màcula és la zona de la retina encarregada de la focalització de la imatge retiniana on es concentra la majoria dels fotoreceptors cromàtics de la retina. És on l'ull humà arriba a la màxima resolució de la imatge. Es tracta d'una malaltia degenerativa que afecta a la zona central de la retina: la màcula, responsable de la visió central.

Existeixen dos tipus de DMAE: la Humida i la Seca. La majoria de persones presenten la forma seca de la generació macular. Està provocada per l'edat i per l’aprimament dels teixits de la màcula. Habitualment la pèrdua de visió és gradual.

La DMAE no provoca cap tipus de dolor, pel que pot passar desapercebuda en fases inicials. En ocasions, quan està afectat un sol ull, els símptomes poden no es poden notar fins que el segon ull es veu afectat. Els símptomes poden variar segons les persones, però habitualment es produeix una distorsió de les línies rectes, que semblen corbar-se.

També pot ocórrer que la part central de la visió aparegui borrosa; amb una ombra fosca central. La DMAE Humida apareix quan es produeix una proliferació de vasos sanguinis anòmals en la màcula, danyant-la i provocant pèrdua de visió central greu i irreversible. Per desgràcia no existeix cap tractament que previngui l'aparició de la DMAE.

Existeixen una sèrie de recomanacions que poden fer retardar la seva progressió:

• Per evitar l'empitjorament de la visió asseguri's que porta una correcta graduació i és recomanable que a casa seva disposi d'una bona il•luminació.

• Es recomana una dieta rica en fruites i verdures fresques, que contenen antioxidants i són pobres en greixos animals. Hi ha uns suplements vitamínics rics en antioxidants (Vitamines A, C i E, luteína, zeaxantina i minerals com el zenc, coure, manganès, magnesi etc..). En ocasions el metge els pot receptar, especialment quan la dieta del pacient no és gaire variada, encara que no és imprescindible fer-ho.

• Utilitzi ulleres de sol (preferiblement comprades en una òptica) per evitar l'acció directa dels raigs solars sobre la retina.

• Realitzi visites al metge de manera periòdica a partir dels 50 anys, sobretot si té algun antecedent d'algun familiar que hagi patit la malaltia.

• Finalment és important que les persones grans realitzin l'exercici de mirar determinats objectes amb un ull tapat, i repetir-ho a continuació amb l'altre, sempre mantenint un dels ulls tapat.

És important en aquests casos la reixeta d'Amsler, ja que si veiem les seves línies tortes pot fer-nos sospitar la presència de DMAE.

Full informatiu per a pacients i més informació d´utilitat

També et pot interessar:

Lesions musculars més freqüents

2011-05-10T07:23:00.000-07:00

Video formació de les lesions més freqüents a nivell esportiu i laboral.

Sobretoto mireu els diferents nivells!

1.- Lesió
2.- Prevenció
3.- Tractament

VIDEO FORMACIÓ

Lesions Esportives

Artritis traumática de los dedos de manos y pies.
Contractura cérvico-dorsal.
Contractura lumbar (Lumbalgia).
Esguince de los ligamentos laterales de la rodilla.
Esguince de muñeca.
Esguince de tobillo (Fútbol).
Manguito de los rotadores. Supraespinoso. (Natación).
Bursitis de la rodilla.
Calambre muscular.
Contusión muscular.
Contusión partes blandas (Baloncesto).
Contusión partes blandas (Fútbol).
Epicondilitis ( codo de tenista ).
Esguince de tobillo (Baloncesto).
Fascitis plantar.

Lesions en el Treball

Manguito de los rotadores. Supraespinoso. (Pádel).
Metatarsalgia.
Periostitis tibial.
Sobrecarga muscular (Baloncesto).
Sobrecarga muscular (Pádel).
Talalgia.
Tendinitis aquilea.
Tendinitis rotuliana.

Bursitis crónica de las rodillas
Bursitis isquioglútea
Bursitis retrocalcánea
Enfermedad de Kiemböck
Enfermedad de dupuytren
Epicondilitis
Epitrocleitis
Ganglión
Higroma crónico del codo
Lesiones meniscales
Lumbalgia
Lumbalgia - Manipulación de personas
Lumbalgia - Postura forzada
Metatarsalgia de morton
Síndrome cervical por tensión
Síndrome del canal de Guyón
Síndrome del túnel carpiano
Síndrome del túnel cubital
Tendinitis crónica del manguito de los rotadores
Tenosinovitis de Quervain
Tenosinovitis estenosante de los flexores

.
.
.
.

També poden interessar-te:

Calculadora nutricional

2011-05-05T07:49:00.000-07:00

Si vol conèixer el valor nutricional de tot allò que menja completi els següents passos:

Pas 1. Introdueixi en la casella de l'esquerra l'aliment que vulgui valorar i premi Buscar.

Pas 2. Automàticament es generarà una llista de tots els aliments amb aquesta paraula.

Pas 3. Marqui l'aliment que desitja prement en la icona que apareix davant de cadascun.

Pas 4. Una vegada seleccionat (apareixerà marcat en blau en el quadre de la dreta), introdueixi la quantitat en grams de l'aliment sencer (tal com es compra: amb pell, ossos, pelat, etc) i premi Afegir.

Pas 5. Una vegada que tingui completa la llista d'aliments i quantitats a valorar, premi el botó Calcular Valoració Nutricional.

Pas 6. Si desitja efectuar una nova valoració premi Inicialitzar.